Bloc d'Antoni Espanya

Finalment el PSC no vota a favor dels pressupostos pel 2012

2012-01-30T16:21:00.003+01:00

A continuació repdrodueixo la meua intervenció en el Ple de pressupostos del 2012celebrat avui dilluns 30 de gener. Com ja he dit en alguna ocasió, és possible que trobeu el text una mica llarg i farragòs, però per als qui us agrade la política, el pressupost, és l’instrument de gestió més important d’un ajuntament i per entendre’l un s’ha de submergir una mica en termes econòmics. A mi també em costar una mica però val la pena:

Estem davant uns pressupostos que per segona vegada consecutiva en la seva història recent pateixen un decreixement de un 20. 84 %, respecte el 2010 en passar de 26,7 milions d’euros el 2010 als 21,2 el 2011 i als 21,0 al 2012.

Continuem amb la dinàmica de la baixada dels ingressos corrents, que passen dels 19,23 als 18,94 milions d’euros, la qual cosa s’explica per la baixa aportació dels impostos lligats a la construcció un any més i especialment per la disminució de les transferències corrents de les Administracions superiors (Estat i Generalitat) que suposen un total de 1,1 mil euros menys. Tot i això la baixada d’ingressos respecte l’any passat és només de 300.000 euros a causa del fort increment de l’IBI pel 2102 que acabarà sent del 15 % ( 3% increment ajuntament + 6 % revisió cadastral + 6 % increment imposat pel govern central).

Vull fer notar en aquest punt l’informe d’intervenció en el que avisa que s’ha de fer un seguiment dels ingressos per si es produeix alguna evolució en negatiu i fer la corresponent rectificació.

Respecte les despeses, que con ja saben són l’apartat al que ens agrada dedicar més atenció, a diferència de l’any passat, baixen prop del 4 %, i passem dels 17,3 als 16,7 milions d’euros, 800.000 euros menys. Aquesta xifra d’entrada ja és un bon indicador ates que reflexa la voluntat de gastar menys, si mes no, en aquests moments de escassos recursos públics. Dit això si i si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja no és tant positiva.

Pel que fa a la despesa en personal veiem que continua sent la partida més gran del pressupost amb 8,5 milions euros i 40 % respecte al total de despesa. Tot i reconèixer que baixa gaire be 9 punts respecte el 2011, any en que ens vam gastar 9,3 milions d’euros, aquest fet és atribuïble principalment al decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris i que al 2012 s’ha traduït en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament. La resta de la baixada es deu a l’amortització de diverses places per mort o jubilació.

Compartim l’objectiu de no acomiadar personal, però s’hagués pogut anar més enllà en aprimar la gran bossa de despesa en personal municipal, que com ja he dit és del 40 % i els donaré alguns exemples que el Govern de la Generalitat està aplicant als seus treballadors:

• Reducció de les pagues extres de Juny i Nadal
• Eliminació del Fons d’Acció Social (aquí Ajut Social)
• Disminució del 15 % del sou i salari dels personal interí
• Eliminació del complement de productivitat pel 2012

Evidentment no som partidaris d’aplicar la majoria d’aquestes mesures i el nostre partit així s’ha manifestat a nivell nacional. Vostès mantenen però, pel 2012, 120.000 euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja els vam dir en les reunions prèvies al Ple de pressupostos que aquest punt seria un dels principals esculls si volien comptar am el nostre vot positiu. Fins i tot el propi Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades i fins i tot vegin incrementat el seu sou base en 23.000 euros anuals en algun cas gràcies a l’esmentat decret.

En definitiva, creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquesta gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans i per l’altra reduint les contractacions d’urgència, que acaben sent contractacions “a dit” i d’alguns càrrecs de confiança, com ja han fet. Cal dotar de més transparència la contractació de personal.

Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a diferència de la de personal, puja un 2,7% i passa de 6,6 el 2011 a 6,7 milions d’euros el 2012. Fem una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que vostès apliquen, de les que moltes han estat propostes nostres no en les reunions prèvies sinó en debats de pressupostos anteriors (els invito a llegir les actes dels Plens de pressupostos dels anys 2010 i 2011 i ho comprovaran). Així aplaudim la reducció de les franges deficitàries de les línies de BUS urbà, la contractació conjunta dels serveis de neteja que ja tenim externalitzats, l’estalvi en l’enllumenat públic que ha passat de 600 mil a 400 mil euros anuals ... Però els vull recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es pot millorar i els posaré algunes dades:

• 555.000 euros en conservació i manteniment d’edificis municipals i reparacions de vehicles
• 300.000 euros ens consums elèctrics d’edificis municipals
• 115.000 euros en telefonia (existeix l’alternativa de la telefonia per internet)
• 100.000 en calefaccions d’edificis públics (tenim col•legis que gasten el triple que altres en calefacció)
• 92.000 en lloguers d’edificis (mentre tenim l’Escorxador buit i sense ús)
• 80.000 euros en combustibles
• 15.000 euros en indemnitzacions patrimonials per mal estat de la via pública

Sense esmentar tots els serveis municipals que són deficitaris i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més. Hi ha molt de camí a recórrer com veuen encara en aquest apartat.

Voldria fer menció a part d’una altre tema dintre la despesa corrent, en aquest cas de l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori que passen de 914 mil a 1 milió d’euros. Aquesta partida té un increment del 10 %, que segons vostès van a reforçar les entitats caire social, cultural i esportiu del municipi. Podem compartir aquest diagnòstic pel que fa en l’aspecte social on hi ha un increment del 30 % en les aportacions municipals, però no en les culturals on la pujada és només del 5 % o les esportives que és només del 1,6 %.

Igual que l’any passat, el 2012 serà un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. Un increment en un 30 % de les aportacions al conjunt de les entitats culturals i esportives amb l’ajuntament igual que s’ha fet amb les de caire social seria el correcte. Estem parlant de uns 100.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21 milions d’euros, o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?

Igualment vostès diuen que un altre punt fort dels seus pressupostos són la important aposta que fan de suport al comerç, l’empresa, la indústria i el turisme. Coincidim en aquesta necessitat i aplaudim el que han fet amb la creació de l’àrea d’empresa i indústria que esperem que done els fruits que volem però si anem a veure en que es tradueix aquest gran suport que vostès diuen, en números reals trobem que destinen pel 2012, només 30.000 euros a la promoció del comerç, 24.000 a empresa i indústria i 20.000 al turisme. Amb aquests xifres tan petites permeten que dubtem de l’efectivitat dels seus objectius que li he dit que compartim.

Quant a les inversions per al 2012 són de només 2,2 milions d’euros, una xifra ínfima si tenim en compte que nomes fa 4 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà pràcticament inexistent.

Ens preocupa a més la projecció que fan quadriennal de les inversions on diuen que passarem de 2,2 mil eur el 2012, a 1,7 el 2013, 1,9 el 2014 i 1,1 el 2015 !! És a dir, podem afirmar que les inversions desapareixen del cartipàs municipal com un dels objectius politics prioritaris de qualsevol ajuntament. Viurem de les inversions arrossegades fins que fins i tot aquestes desapareixeran. Continuem finançant la practica totalitat de les inversions amb préstec, les d’enguany i les dels propers anys, ates que tot l’estalvi brut (2,24 milions enguany) l’hem de dedicar a amortitzacions financeres i no tenim capacitat de finançar inversions amb estalvi net que enguany serà només de 140.000 euros i 0 euros per als propers anys.

Aquesta situació fa que els seus compromisos electorals estiguen desapareguts no només del pressupost del 2012 sinó fins i tot fins al 2015. Que se n’ha fet de l’ampliació de la Llar de Jubilats, del nou CAP, de la nova residència de gent gran, de la nova estació de BUS interurbà, ... ? ni tant sols coses relativament petites com la urbanització de la plaça sobre el riu del carrer Buenos Aires hi surt contemplada.

No tot ho veiem en clau negativa, en l’apartat d’inversions, valorem positivament la construcció del Pavelló del Centre de Tecnificació, la urbanització del Passeig Canal, la peatonalització del carrer Major, la urbanització i millora de diversos carrers i especialment la partida d’arranjament de camins municipals. No he pogut esbrinar la xifra que hi destinen al 2012 (si 0 o 50.000 euros) però en qualsevol cas és molt més del que s’ha destinat fins ara, més si tenim en compte que recaptem més 400 mil euros d’IBI rústic i que majoritàriament s’haurien de dedicar a infraestructures de millora de les nostres finques agrícoles i forestals.

Finalment, acabo amb l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció l’ajuntament deu 13,99 milions d’euros a 31 del XII del 2011 o el que és equivalent al 76,92 % del pressupost municipal i que supera el 75 % que permet la Llei 39/2010 dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2011. Ho dic per clarificar les xifres. Una cosa és el deute sumant Ajuntament, GURSAM i Hospital que és del 60 % i l’altra el de l’ajuntament estrictament que és pràcticament del 77 % i que per tant incompleix clarament la legislació vigent. Reconeixem que la majoria d’ajuntaments de dimensions similars estan encara més endeutats que el nostre, però tot i així les xifres s’ha de contextualitzar i s’han d’explicar tal con són sense maquillatges.

Si a aquest fet li sumem que la Generalitat ens deu, en paraules de la regidora d’Hisenda 2 milions d’euros en conceptes com la subvenció corresponent a les Llars d’Infants, l’Escola d’Art, les Escoles de Música, l’ACA, ...) i que segons l’informe de la Oficina de Gestió Tributària (OGT) els impagats de l’ajuntament a data del 31/XII/2011 sumen gaire bé un milió d’euros (700.000 corresponent als anys 2009, 2010 i 2011) aquest fet ens porta al que vostès mateixos van anunciar en roda de premsa la setmana passada que ens veiem obligats a fer un Pla de Tresoreria per poder pagar els creditors i proveïdors per manca de liquiditat.

No els acuso, exposo els fets tal com són. Són temps complicats, per les famílies principalment però també per les administracions públiques. Avui podíem haver votat en contra, l’any passat ho vam fer, però veiem alguns gestos seus que van en la línea del que entenem que ha de ser en aquests moments la gestió dels recursos públics, tímids al nostre criteri, especialment pel que fa als incentius de productivitat d’alguns treballadors. Si això li sumen que el context general de crisi no és atribuïble a l’ajuntament, el nostre vot per responsabilitat política serà l’abstenció.

Les caigudes a la plaça del Mercat centren l'atenció del Ple

2011-12-28T12:31:00.005+01:00

El Ple ordinari del mes de desembre del 2011 només tenia 10 punts en l’ordre del dia i gràcies a les mocions dels grups de l’oposició i especialment al torn de preguntes del nostre grup municipal es va allargar gaire bé 1 hora, en lloc de 20 minuts com era previsible.

D’entrada es va produir una situació anòmala que feia molts anys que no es donava, l’equip de govern no va portar a aprovació els Pressupostos del 2012 com és tradicional en el darrer Ple de l’any. Estarem per tant en pressupostos prorrogats segurament fins al Ple de gener. L’explicació oficial és que estan esperant a veure quines mesures aplica el nou Govern del PP per si te repercussions en les previsions d’ingressos i despeses i així evitar fer modificacions pressupostàries per adaptar-se. Avui a la premsa estatal, s’anuncia que Rajoy segurament esperarà al mes de març a explicar les mesures més radicals del seu mandat. De moment el poc que ha dit són mesures de cara a la galeria amb poc impacte sobre l’economia “real”: congelació dels sous dels funcionaris, passar els ponts als dilluns i revalorització de les pensions ...

En aquest context, el nostre grup va fer una bateria de preguntes dirigides a l’equip de Govern en la línea de controlar la seva gestió. Possiblement, la que ha tingut més ressò és la que vam demanar al Sr Manel Ferré si tenia prevista alguna actuació per donar solució als accidents que han patit diverses persones en la renovada plaça del Mercat durant les últimes setmanes -dues de les quals, una venedora del mercat i una dona d'edat avançada, haurien presentat una reclamació patrimonial al consistori després de trencar-se el braç en la caiguda-. Considerem que col•locant una petita reixa sobre el canalet que provoca les caigudes, per evitar el desnivell, com haurien suggerit els tècnics municipals, seria una "bona solució". No és normal que en poques setmanes hagin hagut tants incidents.

Ferré va admetre l'existència d'aquestes reclamacions patrimonials, i les va considerar "normals", com les que es produeixen en altres punts de la ciutat. Tot i així, va reconèixer que una petita canalització que recull les aigües pluvials i que creua longitudinalment la plaça es trobaria en l'origen de les caigudes. "Els arquitectes de l'obra i els tècnics ens diuen que compleix la normativa i que no cal modificar això” va explicar en un intent de minimitzar els accidents.

Cal recordar que l'obra va ser inaugurada fa poc més de dues setmanes i s'ha fet conjuntament amb la construcció d'un aparcament soterrat que Ferré va ser incapaç de precisar quan s’obriria, ates que sembla que te alguns problemes de connexió de subministrament elèctric

Aprofito aquesta entrada al meu Blog per desitjar un bona entrada d’any 2012 a tothom.

L'oposició d'Amposta ens veiem obligats a demanar ajuda al Sindic de Greujes

2011-10-25T16:25:00.002+02:00

L’oposició en bloc hem anunciat avui, en una imatge inèdita, que presentem una queixa conjunta al Síndic de Greuges arran de la prohibició de l‘equip de Govern perquè la resta de grups municipals puguem fer ús lliure de la nova sala de premsa municipal. Tot i les diferències ideològiques entre els tres partits de l’oposició, ens hem vist obligats a comparèixer junts per denunciar l’ús abusiu que l’equip de Govern de CiU fa de la seva majoria absoluta. En aquest cas tombant una moció presentada al Ple de mes del setembre, en la que de forma raonada i educada es demanava una cosa que fins i tot en ajuntaments com el de la veïna ciutat de Tortosa, on la bel•ligerància entre l’equip de Govern i l’oposició és més accentuada que a la nostra ciutat, es permet des de fa anys.

Em veig en l’obligació de posar en evidència una vegada mes les formes barroeres de CiU que pocs minuts desprès que convoquéssem la roda de premsa conjunta, van fer arribar un comunicat als mitjans de comunicació on anunciaven un acord amb els grups de l’oposició pel tema que ens ocupa. Aquest pressumpte acord, que no existeix, es limita pel poc que sabem a que ens “donaran permís” per usar la sala de premsa desprès dels Plens i quan ells ho consideren oportú prèvia sol•licitud i estudi detingut de la mateixa. Vergonyant i indigne d’un partit que es diu ser demòcrata ...

Jo ja començo a ser veterà a l’ajuntament, és el meu 9è any. Durant les dos legislatures anteriors, recordo com a mínim dos iniciatives similars de l’oposició que també foren tombades pel rodet convergent. En una demanàvem la retransmissió dels Plens per televisió i en un altra la presència de tots els grups polítics municipals en els òrgans de govern dels mitjans de comunicació local: la Revista Amposta i Ràdio Amposta. Fins fa 4 anys, els grups municipals a l’oposició no disposàvem ni tan sols d’un espai propi a l’ajuntament on reunir-nos o rebre els ciutadans que es volguessin trobar amb nosaltres, quan en d’altres municipis més petits aquest era un dret del que l’oposició gaudia des de feia anys. Fins que no va arribar la nova secretaria municipal no vam tenir accés als decrets d’Alcaldia, aquells que serveixen per perdonar multes de trànsit o per establir gratificacions als funcionaris lleials, entre d’altres ...

Es fa pesat veure passar els anys i comprovar, que tot i l’oferiment sincer de col•laboració en temes d’interès general de la ciutat, l’equip de Govern que fa 25 anys que governa Amposta amb còmodes majories i que arribarà als 28 al final d’aquest mandat (28 !!, aviat està dit ...) desprecia el nostre treball. Dos generacions senceres de politics vàlids i honestos d’esquerres ampostins, que estimen tant o més que els mandataris actuals la seva ciutat, han estat ningunejats i obviats i el que es pitjor no hi veig propòsit d’esmena per part dels que ens governen ni d’aquells que els han posat on són. Algú ha dit que la vida política d’Amposta està “valencianitzada” i potser te raó ....

Volem atreure noves empreses, però no cuidem les que tenim

2011-10-24T13:04:00.003+02:00

Avui, 24 d’octubre hem celebrat el Ple extraordinari d’ordenances fiscals reguladores de les taxes, impostos i preus públics que regiran a Amposta el proper any 2012. El Ple s’ha celebrat a les 9.30 h del matí, una hora gens habitual - normalment es fan a les 13 h - a causa de la noves responsabilitats laborals del Sr. Manel Ferré que l’obliguen a estar fora de la ciutat els dilluns i els dimecres.

Finalment hem optat per abstenir-nos en la votació, a diferència de la resta dels grups de l’oposició que han votat a contra. El motiu? Per una banda fem una valoració positiva de les bonificacions que ha presentat l’equip de Govern en tres taxes importants (llicències d’activitats i urbanístiques i impost de construccions) per totes aquelles noves empreses i indústries que es vulguin implantar a la ciutat. Estem parlant d’incentius que en casos d’implantacions empresarials de més de 15 treballadors poden representar més de 30.000 euros. S’ha de reconèixer que és una iniciativa pionera i innovadora, i que ens pot ajudar a projectar-nos com a ciutat que dóna suport als nous emprenedors i, amb una mica de sort i treball, captar alguna inversió .

Tot i això, aquesta iniciativa s’oblida dels empresaris i industrials que ja estan treballant a la ciutat amb dedicació i abnegació, i estan suportant la crisi sense l’ajuda de ningú. Una bona iniciativa en aquesta línia i que hem proposat hagués estat bonificar l’IBI urbà, que és l’impost municipal més important que estan pagant en aquests moments. Com sempre el rodet de la majoria absoluta s’ha imposat amb comoditat.

Tampoc ens sembla de rebut apujar linealment un 3 % tots els impostos, taxes i preus públics. Portem nou anys, nou!, reclamant la congelació de l’IBI urbà per a la ciutadania en general, almenys mentre dure la revisió cadastral que comporta una pujada automàtica del 6 % de l’impost. El 2012, per tant, la pujada real de l’IBI serà del 9 % (6% de la revisió cadastral + 3 % de l’IPC).

També hem detectat 6 serveis municipals que en aquests moments estan generant un dèficit anual de 850.000 euros. Abans de fer cafè per a tots i apujar un 3 % general totes les taxes, ens hem de fixar en aquests serveis, bé reduint costos (ningú parla d’acomiadar personal) o bé pujant els seus preus públics. Això ens permetria recuperar bona part dels 300.000 euros que recaptarem pujant aquest 3 % general.

Finalment, hem aprovat el compte general del consistori del 2010. Es tracta d’un document extens però molt detallat de les despeses i ingressos de l’ajuntament, per cert molt ben presentat per la nova Interventora Municipal. En aquest document es reafirmen dos dades que venim posant en evidència des que el Sr Manel Ferre és alcalde. Per un costat, el baix nivell d’execució en el pressupost d’inversions, un 19 % el 2010 !!! És a dir, de 11.8 milions d’euros consignats per obres només han sigut capaços d’executar-ne 2.2 !!! No cal ni dir que això no ajuda gens a les nostres empreses d’obra pública local, que podrien tenir en l’ajuntament un gran aliat en aquests moments de poca facturació. I per l’altre, el reconeixement d’un deute viu, a 31 de desembre del 2010 de 13 milions d’euros, o el que és el mateix 624 euros per habitant. Crec que aquesta informació, pel seu interès general, estaria molt bé poder ser consultatda pels ciutadans, per la qual cosa hem demanat que es “penge” en format pdf a la web municipal i en principi l’equip de govern ho acceptat.

Llums i ombres a l'inici de la nova legislatura

2011-07-26T13:19:00.003+02:00

En el Ple ordinari del mes de juliol, celebrat el dia de Sant Jaume, va mostrar alguns detalls de com l’equip de Govern pensa encarar la nova legislatura. I com en tot, hi ha motius per l’esperança però també per la inquietud.

Pot ser el fet més remarcable del Ple, fou que per primera vegada en molts anys vam votar a favor del programa de Festes. El motiu ? La gratuïtat del ball. Una revindicació històrica del nostre grup municipal, que de ben segur serà doblement ben rebuda en aquests moments de pocs recursos per moltes famílies. La valoració de la reubicació del recinte de Festes a la vora del riu ja la farem passades les Festes. De moment, l’acte de proclamació de pubilles fou un èxit d’assistència en comparació a d’anys anteriors. No obstant, notem a faltar en el programa més actes culturals més enllà de les actuacions de les nostres estimades Bandes i més activitats nocturnes alternatives al ball i els bous embolats. Teníem una bona oportunitat de donar un us alternatiu al recinte de festes de la Fira i finalment només s’usarà per fer dos festes per joves els dies 12 i 18 o la nova graderia del Parc Xiribecs que només s’usarà una nit en totes les Festes per cinema a la fresca. Una llàstima que aquest dos magnífics espais estiguin infraulitzats durant les Festes Majors.

Un motiu de preocupació és la delicada situació econòmica del consistori. Ja vaig explicar fa uns dies que vam votar en contra de les retribucions als càrrecs municipals. Durant el transcurs del Ple ens vam assabentar que del famós superàvit de més d’un milió d’euros només en queden 80.000 per arribar a final d’any, la qual cosa deixa sense marge de maniobra l’equip de govern per qualsevol imprevist que pugui sorgir. Una altra mala notícia fou la constatació que dels 250.000 euros previstos de recaptació pel 2011 en concepte d’impost de construccions, a 30 de juny, només s’havíem ingressat 79.000. Una indicador més de la nul•la activitat immobiliària de la ciutat i de la inecessarietat del càrrec de confiança de gerent d’urbanisme.

D’erràtica hauríem de qualificar algunes àrees del nou govern municipal. Dos exemples. El regidor de governació va anunciar als mitjans de comunicació fa unes setmanes que al Ple de juliol aprovarien una nova ordenança reguladora de les terrasses dels bars i pubs de la ciutat, que entre d’altres limitaria el seu horari. Preguntat pel nostre grup al respecte, Manel Ferré ens reconegué durant el Ple, que l’anunci del regidor fou precipitat i que de moment deixaven l’ordenança congelada a l’espera d’arribar a un acord amb el sector afectat. Igualment, Manel Ferré va tirar “pilotes fora” respecte a la responsabilitat de la suspensió del DSF (Delta Sound Festival) a la platja dels Eucaliptus. Segons ell la culpa és única i exclusivament dels organitzadors que no tenien preparat un Pla d’Autoprotecció obligatori que demana la Generalitat per actes amb aforament superior a 5.000 persones. La resposta està clar que pretenia eludir la seva responsabilitat, ates que és la 5ª edició del DSF i l’ajuntament sabia amb antelació els permisos que l’administració els demanaria. Per algun motiu que desconeixem, desprès de prometre per activa i per passiva als organitzadors abans de les eleccions municipals que els apoiaria i els ajudaria com en les edicions anteriors, al moment de la veritat res de res ...

Igualment preocupant foren les declaracions fetes per la regidora d’urbanisme fa uns dies als mitjans de comunicació en el que anunciava que l’equip de govern demanaria a la Generalitat l’ampliació de la urbanització dels Eucaliptus. L’única explicació que donaria sentit a aquesta ampliació fora la demanda de nou sol residencial per part d’algun promotor immobiliari. Preguntada al respecte, ens va reconèixer que no existeix cap petició. En aquests moments existeix un ampli parc residencial a la venda d’apartaments i adossades a la zona i l’equip de govern continua encaparrat en l’ampliació de la urbanització. Un altre misteri ...

Finalment, la sorpresa del Ple fou assabentar-nos que l’ajuntament afronta una demanda de responsabilitat patrimonial per part del Sr. Francisco Javier Garcia Bustelo Martinez que acusa el nostre consistori de vulneració del dret de la propietat intel•lectual per haver plagiat el projecte de Centre de Tecnificació Esportiva d’Amposta d’un altre redactat i registrat pel demandant titulat Proyecto de Centro de Tecnificacion Deportiva del Principado de Asturias del 1998. Un altre litigi judicial que ves a saber com acabarà.

El PSC, l’únic partit que vota en contra de la proposta de retribucions als regidors i de càrrecs de confiança del nou consistori

2011-06-28T11:14:00.002+02:00

El primer Ple ordinari del nou mandat municipal va servir per aprovar el nou cartipàs municipal, els nomenaments dels càrrecs de confiança o personal eventual i la fixació de retribucions als regidors del nou Consistori.

La proposta de l’equip de govern era de rebaixar un 5 % els sous de tot el personal eventual i de tots els regidors, ja cobressen per dedicació parcials (sis regidors), dedicació completa (un regidor) o per assistències (catorze regidors, 4 del govern i 10 de l’oposició).

Des del PSC, tot i valorar positivament la rebaixa, vam votar en contra de la proposta en considerar que les dedicacions parcials de l’alcalde, amb un sou brut de 3.912 euros mensuals i de cinc regidors de l’equip de Govern, amb 2.329 euros mensuals, haurien de considerar-se dedicacions exclusives. Si algun regidor, vol mantenir una segona activitat, te l’opció de cobrar per assistències com han fet quatre regidors de l’equip de govern que han volgut prioritzar les seves activitats professionals.

Igualment, vam lamentar la manca de contenció en els càrrecs eventuals o popularment coneguts com de “confiança política”. En concret van aprovar la creació de les següents càrrecs:

Assessora de l’Àrea d’Urbanisme, 38.583 euros bruts anuals i dedicació del 85 %.
Assessora de Promoció Econòmica, 29.304 euros bruts anuals i dedicació completa.
Assessora de Comunicació de Gabinet, 27.493 euros bruts anuals i dedicació completa.
Assessor de Fires, 19.074 euros bruts anuals i dedicació del 80 %.
Coordinador adjunt de l’Àrea d’Esports, 17.573 euros bruts anuals i dedicació del 80 %.
Assessora de Protocol, 13.029 euros bruts anuals i dedicació del 53 %.

D’aquests sis càrrecs, considerem que l’assessor d’urbanisme és totalment prescindible, ates que des del crack immobiliari, hi ha mesos que per la Comissió d’Urbanisme no es passa una sola llicència de construcció residencial. Aquesta figura es va crear quan el boom immobiliari per donar més agilitat a l’àrea. En l’actualitat, la majoria d’assumptes són llicències d’obertures de rases per subministrament de llum, aigua, gas o fibra òptica, alguna modificació puntual del Pla General i alguna direcció d’obra municipal, que amb el personal actual de l’àrea (dos arquitectes, un aparellador i un enginyer) són assumibles perfectament. Igualment considerem prescindible la figura de Coordinador adjunt de regidor d’esports, que estarà ocupada pel ex-regidor de l’àrea. Entenem que és una plaça que s’ha creat únicament per donar una sortida professional a l’afectat i no respon a una necessitat real.

Amb l’anunci d’una rebaixa d’un 5 % dels sous dels regidors i els càrrecs de confiança, es pretén tapar la realitat i és que un total de 14 persones - l’alcalde, sis regidors, sis càrrecs de confiança política i l’alcaldessa del Poble Nou, cobraran importants sous que en la majoria dels cassos, 11 dels 14, podran compatibilitzar amb una segona activitat. És una situació, que més enllà de ser completament reprovable èticament en els temps actuals, les nostres sofertes arques municipals no es poden permetre.

Discurs fet com a portaveu en el Ple de constitució d'avui a l'Ajuntament d'Amposta

2011-06-11T19:57:00.002+02:00

Bon dia a tothom

En primer lloc vull felicitar al partit polític guanyador de les darreres eleccions municipals, Convergència i Unió, que ha revalidat la confiança majoritària de la gent que va exercir el seu dret a vot el passat 22 de maig i al seu cap de llista, Manel Ferré, que ocuparà el càrrec d’alcalde de la ciutat durant els propers quatre anys.

Aquest serà un mandat difícil, on el context de crisi econòmica condicionarà bona part de l’acció de govern, especialment en la capacitat recaptatòria que continuarà molt disminuïda respecte al que estàvem acostumats i, de retruc, en l’acció inversora de l’ajuntament que quedarà també inevitablement molt limitada.

Per aquesta situació d’excepcionalitat social i econòmica és que li oferim la nostra més sincera i lleial col•laboració, i un primer gest, com ha pogut comprovar fa uns moments ha estat l’abstenció en la votació. Accepti sense malfiances aquest col•laboració desinteressada que li oferim des del nostre grup municipal i la dels nostres tres regidors, un dels quals com vostè sap, és a la vegada diputada al Congrés i membre del grup parlamentari que dóna suport al Govern de l’Estat. Hem d’aprofitar tots els actius disponibles en benefici de la ciutat i de la seva recuperació econòmica.

En aquests moments de dificultats, des de les institucions hem de donar exemple d’austeritat i rigor, de la mateixa manera que ho estan fent moltes famílies ampostines, que apuren fins al darrer euro de les seves economies domèstiques per arribar a final de mes.

Tots coincidim en que cal prioritzar recursos en aquelles àrees municipals que poden contribuir a dinamitzar l'economia del nostre municipi i a generar llocs de treball. La creació d’una àrea específica municipal dedicada al món de l’empresa i la indústria, i que hem escoltat per part seua recentment, entenem que pot anar en aquesta línea si serveix per mobilitzar els recursos necessaris per assolir els fins perseguits i es dediquen a donar suport a les empreses que operen al municipi i a la captació de noves indústries que es puguin interessar pel nostre sòl industrial i la nostra privilegiada ubicació geogràfica. Des d’un ajuntament com el nostre hi ha moltes línies d’acció a diferents nivells, que per separat podrien semblar modestes, però que sumades, i amb una visió estratègica de conjunt, poden ajudar de forma determinant a aquest objectiu.

I també continuar amb l’impuls decidit de projecte de ciutat en el que tots els grups polítics amb presència municipal fins ara hem estat d’acord, em refereixo a l’aposta decidida per la música i l'esport, dos trets que ens donen identitat pròpia respecte a altres ciutats de dimensions similars de Catalunya

En un altre ordre de coses, hem de ser conscients que vivim uns temps complicats. No només des del punt de vista econòmic, sinó també social, on amplis sectors de la població qüestionen obertament el sentit de moltes institucions públiques i la dels seus representants. El sistema polític està més que mai en el punt de mira de les crítiques i se'l fa corresponsable, junt amb els representants de les entitats financeres, de les situacions personals delicades i sovint desesperades de molta gent i de la falta d’expectatives laborals dels nostres joves. Aquesta percepció és la que estan alimentant en les darreres setmanes les manifestacions de les places de les principals ciutats del nostre Estat, on es demana més democràcia i una millora dels processos de participació ciutadana en les decisions que en aquests moments recauen en mans de molt pocs.

Molts pensem que la nostra democràcia pot millorar, per això ens vam implicar en un partit polític, per intentar millorar el sistema des de dins. Si més gent ho fes, de la que ja ho està fent, les coses evolucionarien més ràpid … Es difícil i complex, cal reconèixer-ho, però és la via més eficaç i menys traumàtica per aconseguir-ho. Per això, reivindiquem que no tots els polítics son iguals. Hi ha una immensa majoria de polítics dedicats a la vida municipal, que dediquem molt de temps als seus pobles i conciutadans en detriment de les seves vides personals i familiars. I tot plegat per què ho fem? Perquè tenim la desgràcia o el privilegi, segons com es miri, d’estar tocats pel “cuc” polític. De tenir inquietuds per la gestió publica, de no poder evitar estar preocupats pel benestar general de la gent que ens envolta i estimem. I aquesta preocupació innata, que jo en més d’una ocasió hagués agraït no tenir, ens arrossega a implicar-nos en el que crec que és i continua sent un dels oficis més bonics i altruistes de la societat: la política. Totes les persones de bona voluntat i amb un mínim d’informació veuen les imperfeccions del sistema, les injustícies que existeixen, els abusos ... Però per això hem de destruir el “sistema” ? Un sistema que ha costat la vida a centenars de milions de persones a tot el món des de la Revolució Francesa ? Un sistema que, en el nostre cas, garanteix la salut i l'educació gratuïta, universal i de qualitat ? I un sistema que, també cal posar-ho en valor, té mecanismes de detecció dels abusos i, tot i que amb lentitud, esmena les fuites de recursos sense sentit. Ja voldrien el mateix als poderosos Estats Units ...

Tot plegat em porta a referir-me als resultats de les darreres eleccions municipals, no només a Amposta, sinó en general arreu de l’Estat. Una abstenció preocupant, que en el cas d’Amposta ha estat de més de 5.000 persones, i més tenint en compte que el partit més votat no ha arribat als 4.000 vots. Gairebé 450 persones han votat en blanc o nul, l’equivalent gairebé al que costa un escó de regidor. Una reculada general de les opcions polítiques que s’identifiquen amb els Governs que dirigeixen les diferents Administracions, independentment del color que representen. Ha passat a Portugal i Espanya on han governat o governen les esquerres i està passant a Itàlia, França i Alemanya on estan governant partits conservadors. Una desafecció que ens ha de fer reflexionar a tots i totes i que en la mesura de la nostra capacitat i responsabilitat ens ha d’esperonar a contribuir amb el nostre gra de sorra, dintre de les nostres organitzacions polítiques, a perfeccionar el sistema amb l’objectiu de preservar allò pel que tant van lluitar generacions anteriors i que ens ha dotat de les quotes de benestar més altes que cap generació anterior hagi gaudit. En aquesta línia, la màxima que diu “cal pensar globalment i actuar localment”, és més vigent que mai. Treballem tots pel be d’Amposta i els seus ciutadans i de retruc estarem contribuint a la millora general del nostre país i la nostra societat.

Voldria acabar fent un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre, des del 1979, han ocupat alguns dels seients de regidor del nostre ajuntament. Especialment a aquells que no han tingut mai l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de gestió estant en alguns dels equips de govern de la ciutat. Fer una bona oposició també és important perquè ajuda els governs a no relaxar-se i prendre les millors decisions. No hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

I als membres presents avui al Saló de Plens de la gran família socialista, els vull agrair el seu treball infatigable i la seva inquebrantable fe en el nostre projecte. No els decebrem, ni a ells, ni a cap dels 1.220 ampostins i ampostines que han dipositat la seva confiança en la nostra formació política.

Gràcies a tots per la vostra atenció.

Cal reflexionar i prendre decisions

2011-05-24T14:23:00.000+02:00

No ens enganyem, els resultats assolits pel PSC d’Amposta a les Eleccions Municipals del passat 22 són molt dolents. Hem retrocedit 550 vots i un regidor, respecte el 2007.

No em consola que els resultats generals hagin estat dolents a tot l’Estat, ni que s’hagin perdut alcaldies importants com les de Barcelona, Girona o Reus, ni que a l’Ebre haguem perdut alcaldies important nostres com la Ràpita, Ulldecona o Mora d’Ebre, ni que altres grups municipals socialistes que també estaven a l’oposició de ciutats grans hagin retrocedit encara molt més que Amposta, com Tortosa o Roquetes. Està clar que la crisi, les mesures poc populars del Govern de l’Estat, les manifestacions espontànies arreu, ... han influït en que molts de votants tradicionals socialistes s’hagin quedat a casa. En el cas d’Amposta més 5.000 persones han tornat a practicar l’abstenció, d’un cens de 14.000 electors.

Em quedo amb l’altra cara de a moneda, la d’aquells companys, que tot i patir els mateixos handicaps, han millorat o com a mínim han aguantat els resultats, i no parlo només de pobles petits, de menys de 3.000 habitants on el mapa s’ha mogut poc i el vot ideològic no ha pesat. Ciutats com Flix, Alcanar o Deltebre, de més de 5.000 habitants, han demostrat que quan el projecte és solvent i creïble, el poble l’apoia malgrat les dificultats.

Es per aquest motiu que hi ha una component de la derrota del dia 22 que assumeixo personalment. No he sabut arribar a l’electorat, pel motiu que sigue, ... No s’ha valorat el candidat, o la llista i/o el programa o tot plegat. Es igual. Cal prendre decisions per recuperar la confiança del nostre electorat i situar el PSC al lloc que li pertoca a Amposta.

Es per això que cal renovar el nostre projecte per Amposta, amb nova gent i noves idees. Si una cosa hem fet be en aquesta campanya electoral (més d’una espero, sinó de quin resultat estaríem parlant ...!!) és l’haver incorporat un grup de gent jove, amb il•lusió i ganes de tirar endavant el partit socialista a Amposta. El meu compromís és afrontar una transició ordenada en els propers 4 anys, per tal de no decebre la confiança que han dipositat en nosaltres 1.220 ampostins i ampostines, per una banda, però amb l’objectiu de preparar un nou lideratge socialista que pogue afrontar els comicis del 2015 amb garanties d’èxit. Demano des d’ara la col•laboració de tothom que es senti proper al nostre partit, que s’aproximen a nosaltres, que ens ajuden a renovar el projecte. En definitiva que col•laboren en la construcció d’una alternativa majoritària pel be la ciutat desprès del que seran gaire bé 30 anys de majories conservadores. O ens impliquem tots i totes o això no ho canviarem mai i Amposta no s’ho mereix

Jo també penso que la nostra democràcia és imperfecta

2011-05-21T18:50:00.001+02:00

Per això em vaig implicar en un partit polític, per intentar millorar el sistema des de dins. Si més gent ho fes, de la que ja ho està fent, les coses evolucionarien més ràpid … Es difícil i complex, ho reconec, però és la via més eficaç i menys traumàtica per aconseguir-ho.

Totes les persones de bona voluntat, que no són totes, no ens enganyem, veuen les imperfeccions del sistema, les injustícies que existeixen, els abusos ... Però per això ens hem de carregar el “sistema” ? Un sistema que ha costat la vida a centenars de milions de persones a tot el mon des de la Revolució Francesa, o des d’Espartaco, si es vol, la primera revolta social documentada ? Un sistema que en el nostre cas, garanteix la sanitat i la educació gratuïta, universal i de qualitat ? Ja voldrien el mateix als poderosos Estats Units ...

El perill de les concentracions pacífiques d’aquests dies és que desemboquen en una frustració general de la gent que es manifesta o en una crida a la desobediència civil en diversos àmbits socials que ens portarien encara més a tensionar el fràgil sistema que tenim.

També cal destriar entre els que estan participant de les manifestacions per donar sortida a les situacions personals dramàtiques: aturats sense prestacions, pensionistes amb pagues mínimes, petits autònoms ofegats pels deutes, famílies que no poden pagar les hipoteques dels temps de les vaques grasses ... d’aquells altres que acampen al ras amb una bona tenda i IPOD i que quan el fred de la matinada comença apretar van a casa els pares on tenen una habitació individual amb ordinador portàtil, climatització i televisor personal. Ei ! Tot és legítim però no és el mateix ...

Per això, jo aposto, per que com a mínim, el que hauríem d’esperar des dels grans partits polítics de l’Estat desprès d’aquestes manifestacions espontànies, és l’ inici d’un desplegament general de mesures de millora del nostre sistema democràtic i participatiu. No pot ser que es cridi als ciutadans a votar només cada 4 anys. Amb la tecnologia actual, es poden muntar sistemes de consultes, ni que siguen “aproximades” per conèixer l’opinió de la gent en temes que ho requereixin. Tampoc pot ser que a les eleccions municipals, no puguem optar encara pel sistema de “llistes obertes”. També cal que els representants institucionals i politics es comprometin amb un codi ètic, a l’igual que ho fa els metges amb el codi deontològic que l’obliga a no desatendre en cap circumstància una persona necessitada d’auxili. I moltes altres “petites” coses que haurien de desembocar en una millora del nostre sistema democràtic. Donaríem una lliçó al mon occidental, no seria la primera vegada que passes en la nostra història.

Perquè ens cal un canvi

2011-05-09T20:34:00.003+02:00

Benvolgut/da,

M'adreço a tu quan falten pocs dies per a les eleccions municipals, després d'una intensa campanya electoral en què de forma clara i pausada, des del mes de febrer, hem explicat el nostre projecte per Amposta, a través de la revista mensual gratuïta 4 Cantons. És un projecte per a vuit anys, en què hem incorporat moltes aportacions de les entitats de la ciutat, però també de persones que estimen Amposta i que ens han fet arribar les seves idees.

En aquests moments de dificultats econòmiques per a moltes famílies i empreses, la nostra prioritat serà la millora de l'eficiència de la gestió dels recursos municipals i donar un suport decidit a aquelles activitats econòmiques que poden dinamitzar l'economia local i generar ocupació: comerç, indústria i turisme. Però també caldrà resoldre dèficits importants com la millora de la mobilitat, la recuperació dels nostres espais públics i zones verdes i més seguretat ciutadana. Volem fer una aposta decidida per la música i l'esport, dos trets que ens donen identitat pròpia respecte a altres ciutats mitjanes de Catalunya.

Em sento orgullós de poder dir que, tot i haver estat a l'oposició durant aquest darrer mandat, he treballat tant o més que l'equip de govern per millorar les condicions de vida i els serveis de la gent d'Amposta. La inversió dels Governs del Generalitat i de l'Estat a la ciutat els darrers 4 anys no té precedents en la història local: prop de 100 milions d'euros dedicats a la millora de les comunicacions viàries; nous i millors equipaments educatius, sanitaris, culturals i esportius, i una gran inversió al Delta en infraestructures turístiques i ambientals i modernització dels regs dels arrossars.

Tot i això, i en exercici també del nostre paper d'oposició i de control de l'acció de govern municipal, hem denunciat els casos de mala gestió que malauradament han estat molts: el greu perjudici al comerç local per la manca de planificació de les obres del centre; el forat d'1.700.000 euros de l'escorxador municipal, i que encara està per resoldre; la demanda de prop de 5 milions d'euros interposada contra l'ajuntament per haver permès funcionar els multicinemes durant vuit anys sense la preceptiva llicència; la manca d'interès en resoldre el finançament de les escoles de música de les Societats Musicals; la poca transparència en l'adjudicació d'obres i contractació de personal, i la pujada de l'IBI urbà en un 70 % en els darrers deu anys, entre altres. En definitiva, 24 anys al govern de la ciutat amb còmodes majories absolutes han derivat en una fatiga i una relaxació que, a la vegada, han comportat una pèrdua d'eficàcia i il•lusió per respondre les expectatives de la gent d'Amposta.

És per totes aquestes raons que demano el teu vot. M'acompanya un grup de gent renovat, jove, d'un perfil professional molt solvent amb ganes de demostrar que podem i volem fer les coses millor per Amposta. Us agraïm la vostra atenció i restem, com sempre, a la vostra disposició.

Antoni Espanya Forcadell

Candidat a l'alcaldia d'Amposta

Atreveix-te, ara Toni - www.toniespanya.cat

La vida sempre s'obre camí ...

2011-04-28T09:22:00.002+02:00

Hi ha una màxima que sempre tinc molt present: la vida sempre s’obre camí. I depèn de nosaltres gaudir d’aquest procés que ens acompanya i del que formem part ... Hi ha una escena de la pel•lícula d’Oliver Stone, Platoon, en què un soldat americà està acorralat en un rierol enmig de la selva i les tropes enemigues avancen lenta però irreversiblement cap a ell. El soldat sap que està vivint els darrers moments de la seva existència i dintre aquesta angoixa vital, la seva mirada és captada per una fràgil papallona que aterra en una fulla d’un arbust al costat del que està amagat ... A això em vull referir, fins i tot en els moments més tensos, més dramàtics de la vida personal sempre hi ha motius per admirar el miracle de la pròpia existència i la natura que ens acull i fer-nos sentir part d’un tot que jo personalment trobo al•lucinant. Fins i tot, enmig de les més cruels i sagnants guerres, la gent continua naixent i les persones aparellant-se. És així, la vida sempre s’obre camí.

Quan un comença a tenir una edat, se li imprimeixen mentalment els cicles biològics anuals, almenys en el meu cas, i comproves que el propi cos i la natura són elements tan íntimament lligats que no veure-ho és d’una miopia imperdonable. Per això crec que un dels lletjos més forts que se li pot fer a la pròpia existència és no veure aquests moments ni escoltar el propi cos. Potser per això em vaig fer biòleg, per saber identificar aquests petits però extraordinaris detalls ...

Aquest matí a les vuit he tingut ocasió de gaudir d’una d'aquestes escenes, mentre entrava a treballar a l’oficina a Amposta. Un vol de 30 Abellerols amb el seu piular inconfusible donaven voltes per damunt la ciutat i em recordaven que ells també formen part del meu món i jo del seu. L’altre dia, també, corrent per la via verda des de Prat de Comte a Xerta, acompanyat del meu fill, em sentia realitzant una activitat plena de sentit vital. Responent a la crida del bosc si es vol. El que és bo de tenir la capacitat de respondre a aquestes crides és que després el cap i el cos et queden com si t’haguesses “xutat” quilos d’endorfines ...

Aquesta vegada Amposta s'atrevirà

2011-04-14T13:46:00.000+02:00

Suposo que es nota, sobretot la gent d’Amposta, però aquesta vegada la gent del PSC anem amb una convicció fortíssima per aconseguir el govern de la ciutat desprès de 24 anys de majories conservadores ininterrompudes. Hem estat els primers a presentar el candidat i l’eslògan (Atreveix-te!), els primers a explicar el programa i ens hem avançat també a presentar la llista. Estem més mentalitzats i més mobilitzats que mai per situar la nostra formació en el lloc que es mereix de representativitat social i política en el màxim òrgan de gestió de la ciutat.

Dissabte passat, a la plaça Adolf Ventas, es percebia aquesta voluntat en l’acte de presentació dels membres de la nostra llista electoral per a les Municipals. Més de 700 persones van passar durant la tarda nit. Moltes van degustar una botifarra d’arròs recent feta, altres escoltaven el magnífic grup de rumba catalana, Mico i Pico, que van fer ballar des dels més petits fins als més grans... Però, sobretot, va ser una manifestació popular, cívica i festiva de voluntat de canvi a Amposta. Tots els membres de la candidatura vam tenir l’oportunitat de conversar amb els amics, coneguts o gent que mai s’havia aproximat a un acte nostre per parlar, per escoltar, per explicar el nostre projecte, per compartir, en definitiva, la voluntat general d’obrir un nou cicle a Amposta.

La gent vol que obrim les finestres de l’Ajuntament, que renovem l’aire viciat que es respira des de fa anys, que tractem tothom de la mateixa manera, independentment de la seva condició social, política o econòmica. En definitiva, volen gent honesta i treballadora, que estigui al costat de la gent i que els ajudi, o almenys que ho intenti. Que resolgui els seus problemes, sense lligams, peatges, ni favoritismes. Gent formada, independent i amb les mans lliures per fer el que cal a la nostra ciutat.

Aquesta vegada sí, Amposta s’atrevirà !

Les noves tecnologies, una eina transversal a potenciar

2011-04-12T08:18:00.001+02:00

Com a objectius estratègics ens proposem usar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir la participació ciutadana i potenciar la tramitació de documents en línia, que faciliten les gestions dels ciutadans des de casa seva.

Estudi de viabilitat d'una xarxa WIFI sense fils que cobreixi tota la ciutat, a l’estil d'altres ciutats com Girona

Auditoria del projecte Ciutat Digital. L’ajuntament ha invertit cents de mils d’euros en aquest projecte en els darrers anys i no se li ha tret ni de lluny la rendibilitat esperada

Implantació d'un sistema de comunicació d’incidències a la via pública ràpid i senzill, com el que ja esta funcionant en altres ciutat

Potenciació del telecentre com punt de connexió, formació i ajuda als emprenedors

Estudi de la viabilitat de la migració dels sistemes informàtics municipals a programari lliure. En temps de crisi no podem estar pagant llicències informàtiques eternament quan hi ha alternatives millors i més barates

Estudiar la viabilitat de migrar a telefonia IP (telefonia per internet) per reduir costos. L’ajuntament es gasta 90.000 euros anuals en despesa telefònica

Emissió en diferit dels plens municipals per vídeo, complint terminis

Presència real i activa de l'Ajuntament a les xarxes socials, interactuant la ciutadania, com una forma més de participació ciutadana

Unificar els webs municipals. En aquests moments hi ha moltes duplicitats que suposen una despesa innecessària.

Propostes per al Poble Nou, Balada i Eucaliptus

2011-04-08T09:22:00.001+02:00

Com a objectius estratègics ens proposem la millora de les comunicacions del Poble Nou i Eucaliptus. Cal ampliar les carreteres d’accés actualment molt perilloses per la manca de vorals i dotació de serveis a les nostres platges: vigilància, aparcaments i dutxes durant tot l’estiu

Sol•licitar al Ministeri de Medi Ambient l’arranjament de la façana marítima de la Urbanització d’Eucaliptus, a l’estil de Riumar

Construcció de la Depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns del Poble Nou

Apoiar les associacions de Veïns del Poble Nou i Eucaliptus en les seus necessitats

Habilitació d’ un Caixer i una botiga amb articles de primera necessitat, de temporada al Poble Nou

Millora de la seguretat: més presència de patrulla de la policia local en tots els nuclis, durant tot l’any

Encarregar un informe jurídic sobre la viabilitat de crear una EMD al Poble Nou

Millora del control de la població de mosquits a l’estiu

Peatonalització puntual del centre del Poble Nou

Creació d’alguna zona pipican tant al Poble Nou com a Eucaliptus

Endreçar la zona verda de la Ronda de Mar, actualment molt degradada

Posar en servei com a actiu turístic el centre d’interpretació de Balada, inaugurat fa 7 anys i que pràcticament no ha tingut cap ús, des de llavors.

L'esport una aposta clara de futur per Amposta i els nostres joves

2011-04-04T08:30:00.002+02:00

Com a objectius estratègics ens proposem completar el projecte de Centre de Tecnificació, acabant i dotant els equipaments pendents: residencia d’esportistes, nou IES de Tecnificació i pavelló exclusiu de tecnificació i facilitar la implantació d’INEFC, connectant-la amb el Centre Tecnificació i a la vegada amb el foment de l’esport a Primària per despertar vocacions esportives.

Fer una reserva estratègica de sol per equipaments esportius a la zona compresa entre el canal de la dreta, el canalet de la Ràpita i la N 340 (zona Natzaret)

Construcció de pistes de tenis, padel i frontó. La gent que practica aquests esports ha de marxar fora d’Amposta

Habilitació d’un espai per fomentar la pràctica del ciclisme

Alternatives a la saturació puntual actual del Gimnàs Municipal

Creació d’una escola infantil multiesportiva en la franja de Primària, gestionada per les escoles, en col•laboració amb els clubs per garantir la cantera de les entitats esportives

Màxim suport a tots els clubs que representin la ciutat en alts de competició

Foment de l’esport al carrer i a l’escola. Amposta ciutat promotora de l’Esport

Foment de l’esport entre la gent gran. Fer nous circuits urbans per caminar i dotar-los de més seguretat

Potenciar el Patronat d’Esports o Consell Esportiu com a promotor del projecte esportiu estratègic d’Amposta, format per professionals experts i independents

Respecte els joves:

Habilitació d’un Espai Municipal per a joves autogestionat per ells, en col•laboració amb les associacions i els clubs

Promoció de polítiques d’ocupació juvenil: assessorament per joves emprenedors

Increment de les beques de transport per als joves que estudien fora

Consolidació d’una programació anual d‘activitats juvenils. Un acte mensual amb col•laboració amb les associacions i els clubs

Fira de la Joventut, amb oferta d’estudis, viatges, esports, música, informàtica, ...

Apoiar el Festival Deltasound, donant suport als grups musicals joves i buscant espais alternatius no conflictius

Consolidar una oferta anual d’activitats infantil

La Cultura, un tret que ens dona identitat pròpia

2011-03-29T09:00:00.000+02:00

Com a objectius estratègics ens proposem usar el fet musical d’Amposta, per a projectar-nos a nivell nacional i internacional. Hem ser capaços de treure un valor afegit a aquest tret que ens dona personalitat pròpia i ens diferencia de la resta de ciutats mitjanes de Catalunya. Juntament amb al mercat tradicional a la plaça i les escoles de ball locals, existeix un potencial creatiu cultura immens que cal saber apoiar i fer créixer en benefici de tots.

Potenciar la coordinació entre tots els equipaments culturals de la ciutat: Museu, Biblioteca, Escola d’Art, Centre d’Arts Visuals i Arxiu Històric. Aposta avui es una potencia cultural en equipaments. Cal treure-li tot el suc

Aprofitar el Mercat Tradicional a la plaça com a element de projecció exterior

Potenciació de les Societats Musicals. Increment de la dotació dels convenis

Possibilitat de fer un Conservatori de Musica a Amposta

Promoció exterior d’Amposta a través de les Bandes

Fira de Música. Fer d’Amposta la capital musical a Catalunya un cap de setmana l’any

Aprofitar les escoles de dansa i ball per organitzar un certamen anual de nivell nacional

Modernització del model de Festes Majors. Ball gratuït i portar alguna actuació de 1r nivell

Programació d’actes lúdico-culturals els caps de setmana durant tot l´estiu, que facin d’atracció dels visitants de les ciutats costeres

Creació de Beques de Recerca i foment d´una línea editorial municipal

Recuperació de la memòria històrica d’Amposta, sense partidismes

Creació d’un espai de conservació i exposició dels Vestits de Paper

És prioritari millorar l'eficiència dels recursos municipals

2011-03-25T08:58:00.002+01:00

Com a objectius estratègics ens proposem optimitzar els recursos econòmics i humans municipals. L’ajuntament és la primera empresa pública d’Amposta amb més de 200 treballadors i 9 milions d’euros de despesa en personal. La despesa en bens i serveis és de 6 milions d’euros anuals. Amb aquestes xifres hi ha molt de marge per estalviar, com ho estan fent la majoria de famílies. Els diners públics ara més que mai s’han d’aprofitar fins el darrer cèntim en benefici de tots.

Pel que fa a accions concretes:

Creació d’una central de compres, que gestione i filtre tota la despesa del consistori. Cap regidor podrà fer una despesa no autoritzada.

Creació d’una borsa de treball transparent on es publiciten els llocs de treball públics, inclosos els dels plans d’ocupació. Revisar, actualitzar i publicitar la relació de llocs de treball municipal.

Disminució de la pressió fiscal modulant l’IBI urbà mentre el procés de revisió cadastral. L’IBI Urbà ha pujat un 70 % en els darrers 10 anys a Amposta.

Apropar al ciutadà el serveis i personal de l’ajuntament .Elaboració d’una guia de serveis externs de l’ajuntament que oriente els ciutadans

Potenciar les Noves Tecnologies com a via de resolució de gestions senzilles sense necessitat de personar-se a l’ajuntament.

Bonificar determinades taxes i impostos en rendes baixes. Increment de la dotació de les beques transport per estudiants

Anar gradualment cap al sistema de "finestreta" única per facilitar les tasques als ciutadans

Transparència en els comptes municipals. Accés al pressupost municipal i la seva evolució anual, a traves del web municipal.

Afavorir l’accés a la funció pública municipal als discapacitats.

Rendabilitzar els equipaments municipals sense us: l’escorxador vell i l’escorxador nou

Garantir el compliment correcte dels serveis externalitzats: SOREA

Foment de l’estalvi en el consum d’aigua i electricitat municipal. Auditoria dels consums. Amposta gasta 600.000 euros anuals en consum elèctric.

Impuls de les energies renovables en els equipaments municipals

Per millorar la Salut i el Benestar i protegir la nostra gent gran

2011-03-22T08:41:00.003+01:00

Com a objectius estratègics ens proposem consolidar l’Hospital Comarcal, com el de referència del Montsià ampliant el ventall de serveis sociosanitaris i d’especialitats i completant l’execució d'una nova residencia ampliada de 200 places. Amposta acull importants equipaments i serveis en Salut i Serveis Socials que s’han de posar en valor com a pol d’atracció de les poblacions del voltant.

Pel que fa a d'altres accions concretes:

Construcció d’un nou CAP, amb un increment dels seus recursos humans i materials.

Potenciar els Serveis Socials, ampliant i reorganitzant la seva estructura actual.

Treballar conjuntament amb les associacions de malalts l’Alzheimer, Caritas, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, Mans Unides, Creu Roja, APASA, Siloe ...

Consolidació del programa específic d´atenció i seguiment domiciliària a la gent gran de més de 75 anys.

Ampliació de Llar de Jubilats municipal.

Creació de places específiques de psicogeriatria per a la nostra gent gran amb problemes de salut mental.

Col.laborar amb el Pere Mata, per integrar la seva activitat a la ciutat.

Elaboració d’un Catàleg de "Serveis integrals d´atenció a la gent gran" perquè coneguen el conjunt de serveis al que tenen dret i quina administració el presta

Col•laboració amb els Esplais i Casals. Tallers de memòria, d´informàtica, Balls i danses, telefonia mòbil, Gimnàstica i Salut.

Creació del Consell Municipal de la Gent Gran. Fomentar la col.laboració entre els casals de jubilats d’Amposta.

Promoció del voluntariat entre la gent gran i foment d’activitats esportives per a majors de 65 anys.

Per un projecte d'educació integral

2011-03-16T08:54:00.002+01:00

Com a objectius estratègics ens proposem facilitar la implantació d’INEFC, connectant-la amb el Centre Tecnificació i a la vegada amb el foment de l’esport a Primària per despertar vocacions esportives i la municipalització voluntària de les escoles de música de les Societats Musicals, tot facilitant el seu finançament. Esports i Música han de ser els dos grans elements que projecten la identitat d’Amposta cap al futur.

Pel que fa a accions concretes:

Programa progressiu de gratuïtat dels llibres en Educació Infantil i Primària

Ajudar els cicles formatius dels Instituts per aconseguir que el màxim d’empreses col•laboren amb la realització de practiques pels alumnes

Potenciació de la Formació Professional en l’àmbit de la Comunicació, Imatge, So i TIC

Punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Amposta

Habilitar un nou espai, que dignifique la tasca de l’Escola d’Adults i de la Escola Oficial d’Idiomes

Potenciar la realització de postgraus en els punts forts de la ciutat: agroalimentari, turisme, música, medi ambient, esport i sociosanitari

Programa integral i conjunt de manteniment i millora d’edificis i equipaments educatius. Amposta es gasta 1 milio d'euros anual en manteniments d'edfificis

Potenciar la oficina Municipal de Matriculació

Completar la reubicació de l’Escola d’Art i Disseny i ampliar l’oferta educativa amb nous cicles formatius

Obertura de les pistes esportives dels centres educatius en caps de setmana

Per una Amposta Sostenible, Participativa i Segura

2011-03-11T18:34:00.001+01:00

Com a objectius estratègics ens marquem la millora de la seguretat ciutadana, potenciant la policia comunitària i la promoció d’ hàbits de comportament cívic i solidari i donar veu a les associacions de veïns com a interlocutors davants els temes que afecten els diferents barris d’Amposta. Una societat civil forta i independent és símptoma de maduresa democràtica i garantia de progrés.

Pel que fa a accions concretes:

Incrementar els efectius de la policia local en un 15 % en 4 anys. Amposta està per sota dels ratis que li corresponen. Més policia és sinònim de més garanties socials i de més qualitat de vida pel conjunt de la ciutat.

Fer una reserva d’espai per la ubicació definitiva del cos de la policia local. Els baixos d’un bloc de pisos no és un lloc adequat, ni recomanable.

Endurir el càstig als comportaments incívics, especialment en propietaris d’animals que embruten

Creació de programes de serveis a favor de la comunitat per delictes de faltes

Fomentar les assemblees de barri en col•laboració amb les associacions de veïns respectives

Habilitació d’un Centre Civic a disposició de les associacions d’Amposta, amb serveis comuns

El president de la Federació de veïns podrà participar a tots els Plens de l’Ajuntament.

Reconeixement de la figura del Voluntariat, Protecció Civil i els Agents Cívics

Consolidar, potenciar i obrir a la participació els mitjans de comunicació: Revista i Ràdio. Fer gratuïta la Revista Amposta per a que arribe a tothom, finançant-se amb publicitat

Habilitar noves zones de lleure infantil i promovent la instal•lació de materials tous al terra de les ja existents i instal•lant tanques de protecció al voltant

Fer una gran mirador públic sobre el riu, al Passeig Buenos Aires, connectant-lo amb el Castell, el Poador i el nou passeig fluvial

Remodelar l’avinguda Catalunya, fent-la més apta per als vianants i connectant-la amb l’avinguda aragonesa

Programa de millora integral de la xarxa de camins rurals

Planificar les obres en col•laboració amb els veïns i els comerços afectats. No ens poden permetre obrir un mateix carrer dos vegades seguides en poques setmanes.

Supressió definitiva de totes les barreres arquitectòniques en espais i centres públics

L’única enquesta vàlida, és la del dia de les eleccions

2011-03-08T08:59:00.002+01:00

En les darreres setmanes estan apareixen en premsa resultats d’enquestes preelectorals, encarregades per alguns partits, en les que ja s’assignen el número de regidors que traurà cada formació política a l’ajuntament d’Amposta el proper 22 de maig.

Tots els partits amb representació a l’ajuntament, hores d’ara tenim els resultats d’enquestes encarregades a empreses més o menys solvents. L’objectiu és conèixer les grans tendències de vot de l’electorat i en clau interna, aplicar mesures correctores per millorar els resultats que les enquestes ens donen provisionalment. Es el que vam fer des del PSC a mitja legislatura, en una enquesta que no hem fet pública, com la majoria de partits.

Des del PSC no volen alimentar aquestes especulacions interessades, que busquen aixecar la moral interna de les bases d’algunes formacions politiques. Però qui calla, atorga ... I per tant, de forma breu apuntem alguna de les concussions que es recollien:

1. La majoria absoluta de CiU desprès de 24 anys, trontolla de forma clara però no irreversible.

2. El partit de la oposició que millora més clarament els seus resultats respecte el 2007, és el PSC i qualsevol alternativa de govern passarà per aquesta formació.

3. A partir del 22 de maig, hi haurà més de tres grups polítics amb representació de regidors a l’ajuntament.

Animem des d’aquí, tota la gent d’Amposta il•lusionada amb la possibilitat d’un canvi polític a l’ajuntament, perquè treballe en aquestes darreres setmanes per transmetre al seus amics, coneguts i familiars la necessitat d’aquest gir pel bé la ciutat i desprès de 24 anys per una qüestió de pura higiene democràtica. Com he dit al començament, l'única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions. Entre tots podem.

Les infrastructures que Amposta necessita

2011-03-07T13:54:00.002+01:00

Com a objectius principals ens proposem encarregar un Pla Estratègic d’Amposta que marque el full de ruta dels propers anys i fer una reserva estratègica de sol per equipaments esportius a la zona compresa entre el canal de la dreta i el canalet de la Ràpita. Si hem de liderar un projecte universitari esportiu necessitem una ubicació de futur per créixer de forma ambiciosa pensant a 20 anys vista.

Evidentment, les accions que posem a continuació no són les úniques que fan falta en l'àmbit de les infrastructures, pero segurament són les més emblemàtiques. La resta ja s'han apuntat en els blocs anteriors i s'aniran desenvolupant en els propers.

Pel que fa a accions concretes:

Una estació de passatgers a Amposta de la línea de tren Barcelona - València a Tosses

Prioritzar la construcció de l’autovia Amposta – Tortosa dintre el desdoblament de l’Eix de l’Ebre

Acabar d’obrir Amposta al riu entre el Castell i l’embarcador

Fer de la nova plaça del Mercat i voltants, l’autèntic centre neuràlgic d’Amposta

Una sortida d’Autopista que done servei al Montsià

Estació central de BUS i parades distribuïdes per punts cèntrics d’Amposta

Dotació de serveis a les nostres platges: vigilància, aparcaments i dutxes durant tot l’estiu

Arranjament de la façana marítima de la Urbanització d’Eucaliptus, a l’estil de Riumar

Potenciació i millora dels serveis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada i millora de les carreteres d’accés

Encantat d’haver tingut l’oportunitat de treballar pel nostre territori

2011-03-04T10:06:00.000+01:00

Aquesta és segurament l’expressió que millor resumeix el meu sentiment després de set anys en el càrrec de director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura.

Les dos directrius que m’han guiat en l’exercici de la feina aquests temps han estat, d’una banda, confiar i donar confiança als excel•lents professionals que té aquesta Conselleria a l’Ebre i, per l'altra, posar en evidència l’importantíssim pes que té el sector agroramader i pesquer i, especialment, la indústria agroalimentària a les Terres de l’Ebre. Aquest últim és el primer sector pel que fa a facturació, amb més de 800 M€ anuals, i també quant a ocupació, amb gairebé 3.000 persones treballant. Aprofito per agrair als mitjans de comunicació la complicitat que sempre he trobat per posar en valor el nostre sector.

Em sento especialment satisfet d’haver contribuït a consolidar sectors que fa pocs anys estaven fragmentats pel que fa a la seva representativitat i de vegades enfrontats internament. La Federació de productors de mol•luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), l’Associació d’oleïcultors de la Ribera d’Ebre i l’Associació de productors agraris del Delta de l’Ebre (PRODELTA), per citar-ne alguns. La posada en marxa de nous regadius de suport i la millora de l’extensa xarxa de camins rurals han estat elements bàsics per dotar de competitivitat les nostres explotacions agroramaderes. Agricultura ha estat el Departament més inversor al territori durant aquest període amb 600 milions d’euros.

Vivim uns moments de crisi econòmica en els quals molta gent ha perdut la feina. Tot i això, el sector primari i agroindustrial s’ha revelat com una opció de futur, més enllà de les puntuals crisis de preus d’alguns productes, que pot continuar oferint oportunitats i que entre tots hem d’ajudar a detectar i desenvolupar.

Reingresso professionalment com a funcionari de la Generalitat en un exercici de normalitat política, amb un bagatge professional que em serà de gran utilitat en el futur i amb una extensa llista de nous amics i amigues, molts d’ells genis de l’agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura i/o l’agroindústria, que conservaré més enllà de les conjuntures del moment. Les persones que em coneixen de prop, saben que l’activitat política per a mi no és una ocupació sobrevinguda, és una necessitat que m’arrossega a fer coses per la nostra gent i el nostre territori. El nou repte que m’he marcat presentant-me com a candidat a l’alcaldia d’Amposta respon simplement a aquesta necessitat personal inevitable.

Moció en la que demanem gratuïtat parcial de la zona blava quan hagi obres

2011-03-02T14:19:00.002+01:00

MOCIÓ

Que presenta el grup municipal del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA – PROGRÈS MUNICIPAL a l’Ajuntament d’Amposta, per a la seva aprovació.

En els darrers mesos, diversos carrers del centre d’Amposta han estat en obres i alguns encara continuen ara. Aquest tipus d’obres, en general, són necessàries per millorar la urbanització de les nostres vies més cèntriques, però a la vegada solen generar problemes d’accessibilitat als comerços i els veïns de la zona.

Creiem que des de l’ajuntament, més enllà de procurar enllestir aquest tipus d’obres el més aviat possible, per minimitzar els perjudicis als veïns i els comerços, caldria preveure alguna mesura que facilite l’accessibilitat i aparcament a la zona, especialment en horari comercial, mentre duren les obres.

Hi ha diversos precedents, com quan es va anular la zona blava del carrer Alcalde Palau, mentre van durar les obres de rehabilitació del pont penjant o més recentment, l’habilitació d’una zona d’aparcament gratuïta al voltant de la nova zona comercial del cementiri, mentre no estigui acabat el pàrquing soterrani que li ha de donar servei.

Per tot això, el grup municipal del PSC-PM a l’Ajuntament d’Amposta, proposa al Ple d’aquesta corporació l’adopció dels següents

ACORDS

Que a partir d’ara, sempre que es realitze una obra d’urbanització en algun carrer cèntric de la ciutat, amb presència d’establiments comercials, des de l’ajuntament s’habiliti una mesura de gratuïtat parcial, la primera hora, en relació a la zona blava del voltant de l’àrea en obres, de mutu acord amb l’empresa explotadora.

Que quan hagi possibilitat de renovar el plec de clàusules de l’empresa explotadora de la zona blava, aquesta mesura s’introdueixi com un punt més de les condicions del contracte, amb les compensacions que les dues parts acorden.

Que s’intente aplicar aquesta mesura en la zona d’obres del voltant de la plaça del mercat (avinguda Santa Bàrbara, carrer Innocenci Soriano Montagut, carrer Navarra, carrer Alcalde Palau, carrer Simpàtica, carrer Tarragona, carrer Palau i Quer, carrer Primer de Maig), mentre duren com a mínim les obres.

Antoni Espanya i Forcadell, portaveu del PSC-PM a l’Ajuntament d’Amposta
Amposta, 22 de febrer del 2011.

Per millorar la circulació

2011-03-01T13:19:00.002+01:00

Com a objectius estratègics ens proposem la delimitació de carrers alternatius als principals per absorbir la circulació interior i fer de l’Eix de l’Ebre una autèntica anella viària de circulació exterior ràpida, ben connectada al centre. Amposta necessita de forma prioritària millorar la seva accessibilitat exterior i interior per la prestació de serveis als pobles i ciutats veïnes. Cal posar semàfors on sigue necessari, Amposta és una ciutat sense semàfors. Molta gent de fora no ve a la nostra ciutat a consumir els nostres serveis pels problemes de circulació

Pel que fa a accions concretes:

Habilitació de noves zones d’aparcaments lliures

Millora dels accessos d’Amposta per Sant Jaume i pel pont de la N-340

Millora integral del pont de la N 340

Connexió del carrer Barcelona amb el pont de la N 340 per la vora del canal

Connexió de la Avinguda Catalunya amb l’Avinguda Aragonesa

Connexió de l’entrada a Amposta per la Carroba, amb l’Avinguda Aragonesa

Foment del transport públic urbà

Senyals mòbils que avisen els conductors amb antelació del tall d’algun carrer

Educació vial i cos de voluntaris de circulació per la sortida dels col.legis, amb col•laboració amb la gent gran

Alternatives als problemes de circulació provocats pel mercat dels dimarts

Connectar el passeig del Canalet de la Ràpita amb la carretera de baix de la Ràpita

Urbanitzar la Ronda Generalitat entre els Mossos i la Càmara

Les propostes d'atenció de la Via Pública

2011-02-22T10:46:00.002+01:00

Com a objectius estratègics ens proposem l’execució d’un pla de xoc o de rehabilitació integral de la Via Pública i la creació d’una Oficina de Gestió de la Via Pública, amb un sistema ràpid i fàcil de comunicació d’incidències entre el ciutadà i l’ajuntament, via internet i/o presencial. Si volem ser una ciutat de serveis, hem d’apostar fort en la millora de la imatge de la ciutat i els seus espais exteriors, la seua pell en definitiva.

Pel que fa a accions concretes:

Reasfaltat i restauració dels carrers més antics i renovació i remodelació de les voreres, de mutu acord amb els veïns i el comerç local

Posar semàfors on sigue necessari. Amposta és avui dia una ciutat sense semàfors

Millora de la senyalització horitzontal. Increment del número de passos zebra.

Pla integral de neteja urbana . Més recursos

Racionalització i reducció de la l’estesa de cablejats aeris

Garantir les reposicions correctes en totes les obres que es realitzen a la via pública, especialment SOREA

Actualitzar l’Ordenança Municipal d’ocupació de la Via Pública a les noves realitats

Ajudar els bars de la ciutat a adaptar-se a la nova Llei Antitabac, facilitant-los alternatives a l’exterior sense cost econòmic

Habilitar noves zones de lleure infantil i promovent la instal•lació de materials tous al terra de les ja existents

Habilitar una zona especifica d’esbarjo per a gossos, més enllà dels pipicans

Endurir el càstig als comportaments incívics, especialment en propietaris d’animals que embruten

Les nostres propostes de Promocio Econòmica

2011-02-18T13:52:00.002+01:00

Enceto un seguit d'entrades al meu blog, on aniré desgranant les propostes que presentem a les Eleccions Municipals. És obligat començar amb el paquet de mesures que fa referencia a les promoció econòmica en uns moments de dificultats econòmiques per moltes famílies d'Amposta. Tot i les limitacions que te un ajuntament per generar nous llocs de treball, hi ha un conjunt d'accions que totes sumades poden tenir un important efecte a mig termini.

Com a objectius estratègics ens proposem la creació d’una Agència de Desenvolupament Local d’Amposta que aglutine totes les competències de suport a l’empresa i d’ocupació i un pla de suport al Comerç Local en col•laboració amb els representants dels comerços. Comerç, indústria i Turisme són les úniques activitats que en la situació actual de crisi poden generar riquesa i ocupació

Pel que fa a accions concretes:

Ajudar els nous emprenedors posant a la seva disposició un espai de serveis comuns compartits per iniciar els seus projectes (viver d’empreses)

Impuls de Fira Amposta amb nous certàmens firals especialitzats relacionats amb els punts forts d’Amposta: turisme, agroalimentació i musica

Millora del serveis bàsics i dels accessos dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola

Posar sol industrial a disposició a preus competitius garantint tots els serveis bàsics de qualitat

Suport a les empreses que projecten el nom d’Amposta a l’exterior

Senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades d’Amposta i facilitar l’accessibilitat

Lideratge clar d’Amposta en la promoció turística del Delta, en col•laboració amb la resta de municipis. Paquets conjunts i atractius

Suport als empresaris turístics que promocionen Amposta i treballen al municipi

Aposta decidida pel Turisme de Natura. Centre de visitants al Mas dels Ullals

Aprofitar els espais de Batalla de l’Ebre, al voltant de la Carroba, per fer un actiu turístic

Pla de Promoció del Mercat Municipal amb promocions per incentivar l’ús del nou pàrquing

Ajudar els cicles formatius dels Instituts per aconseguir que el màxim d’empreses col•laboren amb la realització de practiques pels alumnes

Aprovar el catàleg de masies municipal, bàsic per a la potenciació del turisme rural

Via verda fluvial Amposta riu amunt connectant amb la resta de cies verdes del territori

Carril bici Amposta – La Ràpita en col•laboració amb la Comunitat de Regants

Els pressupostos del 2011, una oportunitat perduda per a Amposta

2011-01-02T22:09:00.003+01:00

El pressupost del 2011 de la ciutat d’Amposta va ser aprovat en solitari per l’equip de govern de CiU, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC. El portaveu socialista va al•legar que en el context de crisi actual, no son els pressupostos que la ciutat necessita per contribuir a la dinamització de l’economia local i tampoc són un exemple d’austeritat ni d’estalvi de recursos municipals.

Amb aquest titular es pot resumir la posició del nostre grup polític en el passat Ple del dia 30 de desembre sobre pressupostos municipals . Uns pressupostos que per primera vegada en la seva història recent patien un decreixement de un 20. 84 %, en passar de 26,7 milions d’eur el 2010 als 21,2 el 2011. Aquesta quantiosa disminució es atribuïble principalment a la baixada dels ingressos lligats a la construcció un any més i a la manca d’interès de l’equip de govern en finançar inversions amb quotes d’urbanització com han vingut fent en els darrers anys. Sorprenentment, tot i la baixada dels ingressos, les despeses augmenten en mig milió d’euros fins assolir la xifra de 17,3 milions d’euros (16,8 milions d’euros el 2010).

En aquest context de restriccions enteníem que l’ajuntament havia de donar exemple d’austeritat i eficiència en els recursos municipals, com totes les economies familiars es veuen obligades a fer en aquests moments, i presentaria unes despeses corrents inferiors al 2010. Malauradament no va ser així. La major despesa municipal continua sent la de personal, 230 persones entre personal funcionari i laboral, que ascendeix a 9,3 milions d’euros (44 % del total de la despesa). Creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquestes gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans a través d’una gerència, com tenen la majoria d’ajuntaments de dimensions mitjanes, i reduint les contractacions d’urgència, que acaben sent contractacions “a dit” i els càrrecs de confiança. Cal dotar de més transparència la contractació de personal.

Per altra banda, també caldria agrupar totes les compres sota un únic responsable o central i auditar certes despeses sumptuàries i innecessàries. Hi ha diversos serveis municipals, a més que estan generant dèficit i que caldria revisar i esmenar. Per donar només 4 dades, ens gastem 1.000.000 euros anuals en manteniment i conservació d’edificis i instal•lacions municipals, 680.000 en despesa elèctrica, 150.000 en calefaccions i combustibles, 110.000 en telèfon, 109.000 en lloguers d’edificis, 73.000 en assegurances diverses, 64.000 en material d’oficina, 60.000 en reparació de vehicles i així podria seguir fins a 6,5 milions d’euros que és al que ascendeix aquest capítol, un 31 % del total de la despesa.

A més, tot i generar 1,8 milions d’euros d’estalvi brut (la diferència entre ingressos i despeses corrents), ens veiem obligats a destinar el 100 % d’aquests diners a amortitzacions financeres. En aquests moments tenim un deute viu de 16,4 milions d’euros o l’equivalent al 78,4 % del pressupost, que ens obligarà a més a destinar 550.000 euros extres en concepte d’interessos, i que deixarà lligat pel que fa a nous crèdits, el proper consistori que sortirà de les properes eleccions municipals del mes de maig.

Quant a les inversions per al 2011 són de només 5,2 milions d’euros, un 65 % menys que el 2010 i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica tindrà en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà molt menor respecte altres anys.

Però a més d’aquestes crítiques de tipus econòmic, caldria afegir-ne algunes altres de tipus polític i social. No hi ha contemplat cap pla de suport, ni de promoció, cap al comerç interior, el turisme o la indústria municipal. Les úniques tres activitats que podrien generar una mica de moviment econòmica a la ciutat en les circumstàncies actuals. Al contrari, tenim el centre de la ciutat “aixecat” per obres d’urbanització de diversos carrers, que han distorsionat la campanya de Nadal de molts comerços per haver-los impedit l’accessibilitat. És d’una manca de sensibilitat i previsió imperdonable.

Només es destinen 116.000 euros d’euros a millora de carrers i espais públics, la gran assignatura pendent d’Amposta, junt amb la manca d’aparcament gratuït i la millora de circulació. Hem dit moltes vegades, que l’IBI urbà (pop de 6 milions d’euros), s’hauria de destinar majoritàriament a restaurar i millorar l’aspecte de la ciutat: carrers, places, voreres, enllumenat, zones verdes, senyalitzacions, ..., que per això el paguem i és l’objecte principal d’aquest impost.

Finalment, igual que l’any passat, en un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars, vam sol•licitar que s’incrementés en un 30 % les aportacions al conjunt de les entitats conveniades amb l’ajuntament. Estem parlant de uns 150.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21.2 milions d’euros. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?

L’Escorxador deixa finalment un forat de 1.700.000 euros

2010-05-19T09:41:00.000+02:00

L’alcalde es desdiu i ja no aspira a que els nous concessionaris assumeixin el deute

Penúltim episodi del culebron de l’escorxador municipal d’Amposta és el que es va viure el passat dia 17 de maig, durant un Ple extraordinari convocat per l’equip de govern en majoria absoluta de CiU per aprovar “l’expedient de contractació de la gestió del servei d’escorxador municipal mitjançant concessió”.

Cal recordar que l’Escorxador es trobava tancat des de feia més de mig any, per la fallida de l’anterior empresa concessionària que generà un deute de 550.000 euros, xifra que finalment hagué d’assumir les arques municipals. En aquell moment, l’actual alcalde va assegurar que aquests diners es recuperarien quan el servei es tornes a treure a concessió.Doncs només han hagut de passar només uns pocs perquè l’alcalde s’hagués d’empassar la seva promesa i lluny de complir la seva paraula, permetrà que finalment el deute generat per aquest desafortunat equipament al poble d’Amposta ascendeixi a 1.700. 000 euros.

Anem a pams, el propi equip de govern va encarregar un estudi econòmic a un tècnic independent perquè dictamines la taxa mensual que s’hauria de cobrar als nous concessionaris per amortitzar la inversió de l’escorxador. L’estudi desvetlla que la xifra pendent d’amortitzar de totes les inversions que s’han fet a l’escorxador és a dia d’avui de prop de 2 milions d’euros. El mateix tècnic proposa una taxa mensual de 9.000 euros en una concessió a 25 anys per “fer la pau”. A més, a aquesta xifra caldria sumar 2.000 euros mensuals més, per recuperar el deute dels antics concessionaris, com ja s’ha dit 550.000 euros més. Per tant la quota mensual per recuperar la inversió i retornar el deute hauria de ser de 11.000 euros mensuals.

La sorpresa fou que l’alcalde ens presentà un proposta de 3.000 euros mensuals !!!, 6.000 per sota del que el propi tècnic dictamina i 8.000 per sota del que va prometre ell mateix per recuperar el deute. Amb aquesta xifra, es recuperarà durant el període de concessió només un 27 % del total, deixant pendent d’amortitzar 1.700.000 euros, que haurà d’assumir el poble d’Amposta.

Evidentment l’oposició en ple vam votar en contra de la proposta i vam demanar deixar damunt la taula la concessió per valorar altres alternatives menys gravoses per als ciutadans d’Amposta. La resposta fou que no i punto. Amb aquesta monumental “cacicada”, l’alcalde pretén passar pàgina el més aviat possible, a un any vista de les Municipals, del que amb tota seguretat ha estat el cas més clar de la mala gestió de l’equip de govern.

Es clou així, el penúltim episodi d’aquest desafortunat equipament (des del PSC no es dona per tancat), en el que des del primer dia es posà en evidència que el projecte inicial estava sobredimensionat per les necessitats de la ciutat, els propis carnissers d’Amposta no l’han fet servir mai, i on a causa d’una mala gestió municipal el patrimoni municipal es veurà empobrit espectacularment.

Obriran els ulls el nostres benvolguts/des conciutadans desprès de 24 anys de governs ininterromputs de CiU ?

Qui diu que estem condemnats a l’enfrontament ?

2010-01-29T16:09:00.000+01:00

El passat dia 25, durant el Ple ordinari del mes de gener, l’equip de Govern a l’ajuntament d’Amposta presentava una moció reclamant la cocapitalitat de la futura Vegueria de les Terres de l’Ebre, en clau de cooperació i no d’enfrontament.

Per primera vegada, els convergents ampostins es desmarcaven del discurs populista i aïllacionista de l’anterior alcalde, que durant anys va estar alimentant la confrontació directa amb Tortosa reclamant la capitalitat, en una actitud clarament provocadora i atiant els més baixos instints d’una part del seu electorat.

El nostre vot favorable, també per primera vegada, responia al fet que la moció en cap moment qüestiona Tortosa com a seu institucional de la Delegació del Govern de la Generalitat i del futur Consell de Vegueria, sinó que reclama un paper per la segona ciutat de l’Ebre quan a la prestació dels futurs serveis que des d’aquestes dos Administracions s’han de prestar al conjunt del territori. Des del PSC, vam anar més enllà i també vam reclamar un paper per la resta de capitals de comarca i fins i tot per les ciutats més grans o amb especificitats econòmiques molt concretes. És tracta de construir entre totes les ciutats de l’Ebre un model de cooperació en xarxa que potencie les capacitats individuals i a la vegada les sinergies col•lectives. És un model que de fet ja està funcionant amb la descentralització de diversos serveis de la Generalitat a Amposta i a Mora i que caldria ampliar en futur a altres ciutats i també pel que fa als serveis que presta la Diputació.

L’Ebre no ha de reproduir els debats estèrils que estan protagonitzant ciutats d’altres possibles Vegueries pel tema de la capitalitat. Els líders polítics estan o hauríem d’estar per resoldre problemes, no per crear-ne mes. Això és encara més cert en un moment de greus dificultats econòmiques per moltes famílies i en el que aquestes baralles no interessen de fet ningú, mes enllà de la classe política o periodística. Discussions d’aquest tipus acaben tenint un efecte bumerang i engrandeixen encara més la distància entre la gent i els seus representants.

Cal posar l’èmfasi en el que representa recuperar desprès de més de 200 anys la nostra pròpia organització territorial pel que fa a la proximitat dels serveis que la Vegueria ha de prestar a tots/es els ebrencs/ques i pel guany que tindrem en l’optimització de recursos i augment de l’eficàcia de la maquinària administrativa. Això és el que importa, més i millors serveis i més propers als ciutadans.

Per assolir aquest important objectiu cal que cooperem, cal que abandonem els discursos partidistes i localistes i que tinguem la generositat que el moment històric reclama en ares del consens. Ciutats i partits, ciutadans i representants units a favor de la recuperació del Vegueria de l’Ebre i en contra de l’enfrontament estèril.

Acord històric entre La Generalitat i la Lira i la Filha

2010-01-29T12:24:00.001+01:00

El passat 11 de desembre, l’Honorable Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, durant una visita a la nostra ciutat, signava un protocol de col·laboració amb les Societat Musicals de la Lira i la Unió Filharmònica que es pot qualificar d’històric.

Gràcies a aquest acord, La Generalitat es compromet a aportar una quantitat fixa per alumne i any matriculat a les Escoles de Música de les dos Bandes, la qual cosa permetrà resoldre definitivament el seu finançament i de retruc regularitzar la precarietat laboral de l’important col·lectiu de professors de les dos entitats.

El conveni s’aplicarà amb càrrec als pressupostos del2010 i amb caràcter retroactiu des de començament d’aquest curs acadèmic i serà revisable anualment, la qual cosa obre la porta a millores posteriors.

Es tanca així una revindicació històrica de les Bandes d’Amposta, que des de feia anys perseguien el reconeixement de l’important treball de formació musical que han estat realitzant als seus alumnes i del que s’han beneficiat les Societats de les dos entitats, però també infinitat entitats musicals de Catalunya i l’Estat que han estat destinataris de molts dels musics formats a les seves respectives escoles.

El grup municipal socialista d’Amposta es felicita per l’assoliment d’aquest acord, pel qual hem estat treballant des de fa anys i desitgem que en el futur el nivell de suport de la Generalitat s’incremente .

Fets i no paraules. Aquest és l’eslògan dels socialistes. Desmentim així les falsedats i difamacions que des de Convergència es van escampar, pel recent episodi en el que vam demanar explicacions a l’equip de Govern del destí dels 70.000 euros ingressats des de l’ajuntament a la Fundació del Palau de la Música i del grau de compliment del famós conveni. Encara estem esperant explicacions de les dos coses.

Com anècdota, cal dir, que durant l’acte de signatura del protocol de col·laboració, l’alcalde no va invitar cap representat de la comunitat educativa d’Amposta: Escoles, Instituts, AMPEs, ..., ni de la societat civil de la ciutat. A saló de Plens només hi havia els Presidents de les Bandes i els regidors. Inaudit. Si hagués estat un Conseller de CiU, en lloc del PSC, el consistori hagués estat ple de gom a gom. Aquesta és una clara mostra de la rancúnia política i la impotència del Sr. Ferré, que va preferir ocultar un acte històric per als ciutadans d’Amposta i tapar la ineficàcia del seu partit que durant més de 23 anys de govern a la Generalitat va ser incapaç de resoldre aquest transcendental problema per la consolidació de les escoles de música.

Obriran els ulls els nostres benvolguts conciutadans per fi, desprès de 24 anys de governs de CiU, a les municipals de l’any que vé ? Els socialistes ens oferim per demostrar-vos que hi ha una altra forma de fer les coses. Entre tots podem !

L'escorxador tanca definitivament deixant un forat de més de 2 milions d'euros

2010-01-13T09:45:00.002+01:00

Aricle Publicat per Vanessa Adell. La Veu de l'Ebre. 8 de gener del 2101

POLÈMICA El gremi de carnissers no vol assumir la gestió perquè el considera “sobredimensionat”

L’escorxador deixa de funcionar mentre el consistori busca nova concessionària

Nou capítol en la polèmica de l’escorxador municipal. L’empresa que des de juny (després que l’antiga concessionària fes fallida i obligués l’Ajuntament a assumir un deute de més de mig milió d’euros) es feia càrrec de l’explotació de l’equipament ha finalitzat el contracte de sis mesos i a hores d’ara el consistori es troba immers en la cerca d’una empresa que vulga assumir-ne l’explotació. El gremi de carnissers del municipi rebutja fer-se’n càrrec perquè el considera “sobredimensionat”.

L’Ajuntament té previst traure a concurs públic la concessió de l’escorxador municipal durant el primer trimestre de l’any després que a mitjans de desembre finalitzés el contracte d’ús privatiu que l’empresa PC Golf havia establit amb el consistori des de mitjans de juny i durant sis mesos per l’explotació temporal d’aquest equipament.

Així, fa unes tres setmanes l’escorxador municipal va deixar de funcionar i en el termini del primer trimestre de l’any l’equip de govern espera tindre la documentació preparada per traure’n a licitació pública l’explotació. “De moment, hem tancat les instal•lacions, les netejarem i mirarem en quin estat es troben”, ha assenyalat l’alcalde, Manel Ferré, que també ha apuntat que ha mantingut contactes amb diferents empreses del municipi per veure si es podrien fer càrrec de l’explotació de l’equipament.

Tanmateix, Ferré també ha assenyalat que s’ha reunit amb el gremi de carnissers d’Amposta per conèixer “el seu nivell d’implicació respecte aquest equipament”.

Des d’aquesta entitat, que aplega les dotze carnisseries que hi ha a Amposta, el seu president, Joan Navarro, ha assenyalat que de moment no tenen intencions d’agafar-lo. Els motius? “És un equipament que està sobredimensionat per a les necessitats que tenim i té un cost massa elevat”, ha apuntat, tot afegint que després de la reunió amb l’equip de govern van acordar visitar l’escorxador per veure en quin estat es troba. Actualment, els carnissers del municipi es traslladen a Tortosa, la Galera o Vinaròs per matar els animals.

Recordem que la polèmica al voltant de l’escorxador municipal va començar el 2007 quan la concessionària Ganados y Carnes Martí va fer suspensió de pagaments i va obligar el consistori, que li va autoritzar hipotecar la concessió, a fer front a un deute de 520.000 euros. “Aquesta quantitat, que el consistori ja ha assumit, se suma a l’1,5 M€ que es van invertir en la construcció de l’equipament”, explica el portaveu del PSC, Toni Espanya, tot afegint que “l’escorxador actualment suposa una obra parada de 2 M€ d’inversió i que no té cap tipus de viabilitat”.

El PSC demana més suport a les entitats culturals i esportives d’Amposta en un any complicat, al Ple de Pressupostos

2010-01-07T13:05:00.001+01:00

El passat 28 de desembre es debatia al Ple la proposta de pressupostos per al 2010 que l’equip de Govern de CiU havia elaborat en solitari. El vot del PSC, per segona vegada consecutiva, en els darrers 12 anys va ser l’abstenció, sempre havíem votat en contra. Més enllà que els pressupostos no ens agradaven i que no se’ns havia demanat l’opinió per consensuar cap aspecte, vam considerar que en aquests moments de dificultats, crisi i atur, havíem d’exercir un vot de responsabilitat que visualitzés que des de l’oposició no volem pals a les rodes en l’execució de cap projecte. Els més de 10 milions d’euros d’inversió, entre pressupost propi i el Fons Estatal, que s’han d’invertir a la ciutat si l’equip de govern és capaç d’executar el pressupost, són més necessaris que mai per injectar activitat en les empreses locals.

Fet aquest apunt, seguint amb nostra obligació de fiscalitzar l’acció de govern , hem de denunciar diversos dels punts febles del pressupost.

Es constata una vegada més l’alta fiscalitat del nostre municipi, com ja vam advertir. La recaptació en concepte d’IBI urbà augmenta en 500.000 euros respecte el 2009, seguint la tònica d’incrementar un 7 % anualment aquest impost, el més alt que paguen els ciutadans, sumant un augment del 70 % en els darrers 10 anys !!

L’equip de govern es veu amb l’obligació de desprendre’s de terrenys municipals per valor de 1 milió d’euros per finançar les obres d’urbanització del famós centre comercial del costat del cementeri, per manca de capacitat de generar recursos propis via estalvi. No hay para pan , pero hay para perros .... Amb diners de tots els contribuents finançarem unes obres privades que a més perjudicaran clarament el comerç local, especialment en aquests moments de dificultat. Es demostra una vegada més el favoritisme cap a determinats empresaris i amiguets de colla ...

Només es preveuen recaptar 382.000 euros en concepte d’ICO (impost de construccions), respecte els 946.000 euros del 2009. Finalment, d’aquests darrers, han quedat penjats 258.000 euros de les obres del centre comercial del cementeri, atès que l’equip de govern ha atorgat als promotors un aplaçament de pagament de la llicència d’obres fins al 30 de juny del 2010. I a més, els exonera de presentar un aval, tal com marca la llei, que garanteixi el cobrament en cas de manca de pagament !!

La inversió més important per al 2010 és la urbanització d’Eucaliptus, per valor de 4.5 milions d’euros, el 56 % del pressupost d’inversions. Aquesta inversió l’han posat i tret dels pressupostos diverses vegades en els darrers anys, ates que mai han estat capaços d’executar-la. Ens temem que al 2010 es repeteixi la història, ates que aquesta inversió s’ha de finançar en quotes d’urbanització pagades pels veïns. Seran capaços de convèncer-los perquè paguen les obres en aquests moments de crisi econòmica ? Tenim els nostres dubtes ...

Pel que fa a la despesa corrent, continua destinant-se majoritàriament a personal, 230 persones entre personal funcionari i laboral, i compres de bens i serveis, 9 milions d’euros per un costat i 6.5 per l’altre. Creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquestes dues grans bosses de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans a través d’una gerència i reduint les contractacions d’urgència, que acabant sent contractacions “a dit” i els càrrecs de confiança. Cal dotar de més transparència la contractació de personal. Per altra banda, també caldria agrupar totes les compres sota un únic responsable o central i auditar certes despeses sumptuàries i innecessàries. Hi ha diversos serveis municipals, a més que estan generant dèficit.

Només es destinen 1.3 milions d’euros a millora de carrers i espais públics, la gran assignatura pendent d’Amposta, junt amb la manca d’aparcament gratuït i la millora de circulació. Hem dit moltes vegades, que l’IBI urbà (5.3 milions eur), s’hauria de destinar majoritàriament a restaurar i millorar l’aspecte de la ciutat: carrers, places, voreres, enllumenat, zones verdes, senyalitzacions, ..., que per això el paguem i és l’objecte principal d’aquest impost.

En l’apartat de propostes, en un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars, vam sol•licitar que s’incrementés en un 30 % les aportacions al conjunt de les entitats conveniades amb l’ajuntament. Estem parlant de uns 120.000 euros extres, respecte a un pressupost de 26.7 milions d’euros. La resposta de l’Alcalde fou que havien pujat les aportacions un 5 % i que amb això n’hi havia més que suficient ... ! Sense comentaris !!

Finalment, des del PSC, vam demanar que els 2.300.000 euros que l’Estat ha atorgat a Amposta per al 2010, dintre el Fons Estatal d’Inversions Local (FEIL) es destinen a la construcció un Centre Cívic per a les entitats i els joves d’Amposta. Tot i la riquesa d’entitats de tots tipus que tenim, la majoria no disposen dels mitjans necessaris per desenvolupar dignament la seva activitat i els joves continuen sense tenir cap espai públic alternatiu per trobar-se. La resposta de l’Alcalde: que ja han previst gastar-s’ho en el la primera fase del nou pavelló firal. Vaig pensar, vivim a la mateixa ciutat, però en dos realitats diferents ...

Text de la meva intervenció en elPle de dia 26/X/09, sobre la moció del Palau de la Música

2009-10-28T14:12:00.003+01:00

A continuació reprodueixo la meva intervenció en el Ple del passat dilluns 26 d'octubre, en el debat de la moció en la que demanaven explicacion sobre els diners aportats per l'ajuntament d'Amposta a la Fundació Orfeó Català - Palau de la Müsica

En primer lloc, deplorar una vegada més l’atac visceral i personalitzat de la seva formació política capa a la meva persona. A veure si d’una vegada per totes s’adonen que el fem aquí és política i no una pedregada entre xiquets que s’enfaden perquè un li ha dit una mala paraula a un altre. Aquesta moció està plantejada en termes polítics pel nostre grup municipal, i a mi em pertoca defensar-la com a portaveu i aborda un tema, que agradarà o no, però al que se li ha de donar una resposta política. Aquestes reaccions tipus ara te n’enteraras de qui som natros són una manifestació clara d’actitud xulesca (feixista es deia abans) que pretén amedrentar el contrari, que per desgracia només es dona en aquest ajuntament. Saben vostès que aquesta actitud seva, en aquest portaveu mai ha funcionat, al contrari em refermen cada cop més en la necessitat d’un canvi polític a la nostra ciutat per higiene democràtica i per passar pàgina d’una vegada per totes d’aquestes formes pre-democratiques indignes dels temps que vivim i que malauradament, ens pensàvem eradicades en la seva formació amb el canvi d’alcaldia.
Feta aquesta prèvia, vostè ha dit públicament que no tenen res que amagar. Que els diners que l’ajuntament va transferir presumptament als comptes del Palau, 51.400 euros per la informació que hem tingut accés nosaltres entre el 1997 i el 2004, 69.400 segons vostès pq disposen informació anterior al 1997, estan plenament justificats i acreditats. Per cert, estem parlant de gaire bé 70.000 euros, és a dir, més de 11.500.000 de les antigues pta.
Suposo que avui haurem de sentir de la seva formació raonaments del tipus, que avui dia llogar l’auditori del Palau val 12.000 euros i que el poble d’Amposta ha guanyat diners amb aquests convenis, és a dir, i que fins i tot li hauríem d’estar agraïts als senyors Milet i Montull per la seva immensa generositat.
Que tots els serveis que preveien els convenis, que són 8 compromisos per any no només l’actuació de les Bandes al Palau, s’han complert escrupolosament. Cosa que vostè sap que no és certa. I tenim una manera molt fàcil de contrastar-ho, per mig de l’auditoria que proposem i que haurien de fer els tècnics municipals: la secretaria i l’interventor concretament.

També haurem de sentir animalades del tipus i cito textualment el que vostè va dir “el que volen és embrutar el nom d’Amposta, fer mal als músics de les bandes i a les entitats”. Sap perfectament, que els únics que han implicats les Bandes en aquest tema han estat vostès i molt em temo que continuarà sent la seva formació política.

Sap quina es la classe de mal que li ha fet el meu partit a les bandes d’Amposta, que per primera vegada en la seva història, signaran un conveni abans d’acabar l’any per finançar les seves respectives escoles de música i dignificar les condicions de treball del seu professorat. Això ho farà un govern de Catalunya presidit pel meu partit. Vostès en 23 anys van ser incapaços de fer-ho. És que ni i pensaven en les bandes de música ...

Per la seva desgràcia, la gent d’Amposta sap perfectament allò que avui el PSC porta a aprovació d’aquest Plenari: transparència i voluntat d’aclarir la destinació d’aquests 70.000 euros dels ampostins. De que tenen temor ? Que volen amagar ? Si s’han acomplert els convenis de forma tan escrupolosa i els diners s’han transferit als comptes correctes, aprovem la moció per unanimitat i sortim tots davant la ciutadans mostrant la veritat i en senyal de total i màxima transparència.
O es que a vostè no l’escandalitza el que ha succeït al Palau: més de 20 milions d’euros de particulars i administracions diverses (entre ells segurament els nostres 70.000 euros) desviats en benefici dels antics gestors o d’alguna Fundació política. Vostè creu que ni tan sols cal demanar els comprovants dels ingressos dels diners que vam transferir. Ja se que des d’aquí els tenim, faltaria més, però on es van ingressar, vostè em pot demostrar que els diners van arribar al lloc que havien d’arribar? Això només ens ho poden corroborar els actuals gestos del Palau, als quals la moció els demana aquesta confirmació.

Tots ens em sentir enganyats per l’escàndol del Palau, des dels particulars que van aportar modestament 50 euros per la suposada restauració del orgue el 2004, fins les institucions que van transferir subvencions milionàries pensant que contribuïen al foment i la promoció de la cultura i la música catalana, com la Generalitat o el Ministeri de Cultura. Per aquest motiu, totes aquestes institucions s’han posat d’acord per personar-se davant el jutge que intrueix el cas com a part afectada, i d’aquesta manera tenir accés al sumari i conèixer de primera ma on van a anar a parar els diners que els van transferir de bona fe. No oblide, que l’ajuntament d’Amposta ostenta la condició de membre protector de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música, gràcies a haver signat els convenis. Qui més autoritzat que nosaltres per tant per com membre protector per demanar explicacions del que ha passat amb els nostres diners ?

Molt en temo que, el resultat de la votació d’avui provocarà la vergonya de molts ampostins que difícilment entendran que una cosa tant elemental com demanar transparència en el destí dels seus diners sigue rebutjat per l’equip que actualment governa Amposta.

CiU d'Amposta es nega a demanar explicacions als gestors del Palau sobre el destí de l'aportació econòmica feta per l'Ajuntament

2009-10-27T00:14:00.003+01:00

Reprodueixo la nota de premsa que hem emes desprès del Ple d'avui 26/X/2009, en el que CiU i ERC (per sorpresa) han votat en contra de la moció del PSC:

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat avui que CiU s'hagi negat a demanar explicacions als gestors del Palau de la Música sobre la destinació de les aportacions fetes per l'Ajuntament a aquesta entitat. Els socialistes consideren que el vot en contra de CiU a la moció en què es demanava obrir una investigació per determinar el destí dels diners que el consistori va atorgar a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana arran dels convenis signats entre l'Ajuntament i aquesta entitat que pugen, segons el propi govern, a 69.400 euros, demostra poca voluntat de transparència per part del govern municipal. El PSC, que també ha lamentat el vot contrari d'ERC, creu que s'ha perdut una oportunitat de demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament té cura de com es gasten els seus impostos, que vetlla per l'interès general de la ciutat i que contribueix a garantir la correcta administració dels cabals públics.

El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha criticat també la tergiversació i la manipulació de la moció per part de l'alcalde en voler transmetre un contingut fals del perquè d'aquesta proposta. “Amb la demagògia i la manipulació a la qual ens tenen acostumats han estès que nosaltres presentàvem aquesta moció per difamar la nostra ciutat i les nostres entitats musicals. És una manera de fer política barroera i simplista”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Espanya ha emfasitzat: “Les bandes de música i els ampostins i les ampostines rebran sempre el nostre suport. Les societats musicals de la ciutat tenen tot el nostre respecte i admiració per una trajectòria encomiable i perquè han estat sovint els principals ambaixadors de la nostra ciutat. Hem treballat i treballem pel seu futur i aviat es veuran els resultats de la nostra gestió. No admetem en cap cas la difamació del govern en aquest sentit”. Segons ell, aquesta és una manera de fer política des de la demagògia i emprant tècniques de distracció d'altres èpoques. “Si no s'atreveixen a obrir una investigació per qualsevol altre motiu, que no ens vinguin amb mentides i falses acusacions”.

Finalment, el PSC d'Amposta ha recordat que el principal objecitu de la moció, després que esclatés l'escàndol d'irregularitats a l'entorn de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, era confirmar la recepció de les quantitats aportades per l'Ajuntament. “Per tant, si tal com diuen no tenen res a amagar, es podia haver encarregat una auditoria per determinar si s'havien dut a terme els serveis acordats en els convenis”. I és que, segons els socialistes, només s'ha complert al cent per cent un dels set compromisos estipulats, l'actuació anual de les bandes a l'auditori del Palau.

La Fundació Orfeo Català - Palau de la Música va rebre més de 50.000 de l'ajuntament d'Amposta

2009-10-21T22:20:00.003+02:00

Reprodueixo la noticia publicada avui per l'Agència Catalana de Notícies, desprès de la roda de premsa que hem fet aquest matí:

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta demanarà al ple del proper dilluns que el consistori obri una investigació per determinar el destí final dels 51.400 euros que el consistori va aportar a la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana mitjançant dos convenis signats amb l'entitat entre 1997 i 2004. La moció socialista reclama que els actuals gestors de la fundació confirmin els ingressos rebuts i que el govern municipal encarregui una auditoria sobre els serveis acordats i prestats per l'entitat en virtut dels convenis.

El 20 de gener de 1997 els llavors president de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música, Fèlix Millet, i l'alcalde d'Amposta, el convergent Joan Maria Roig, signaven el primer dels dos convenis de 'col·laboració' entre l'entitat i el consistori. L'acord establia una aportació de 6.000 euros anuals, durant quatre anys, per part de l'Ajuntament d'Amposta en concepte de difusió de la música i la cultura catalana.

Com a contrapartida, la Fundació es comprometia a acollir anualment un concert d'una de les dues societats musicals de la ciutat així com organitzar activitats conjuntes -entre les quals, una actuació gratuïta de l'Orfeó Català a Amposta- i facilitar entrades, publicacions i invitacions del Palau a l'Ajuntament. El consistori, a més, va rebre l'estatus de 'membre protector' de la Fundació.

El conveni no només es va renovar per quatre anys més, l'1 de febrer de 2001, sinó que la seva dotació va passar a ser de 6.600 euros anuals a càrrec de les arques municipals. A més, el 19 de novembre de 2004, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament d'Amposta aprovava el pagament de 1.000 euros a la Fundació en concepte d'apadrinament d'un tub de l'orgue del Palau de la Música, que estava essent restaurat.

En total, el consistori va aportar a l'entitat 51.400 euros entre els anys 1997 i 2004. Ara, amb el recent escàndol pel cas Millet com a rerefons, el grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció al proper ple de dilluns per conèixer el destí final d'aquestes aportacions i fer balanç dels convenis perquè, en funció del resultat, l'Ajuntament d'Amposta pugui comparèixer com a part afectada en el procés judicial obert.

En primer lloc, els socialistes volen que l'Ajuntament requereixi als actuals gestors de la Fundació que confirmin els ingressos efectuats pel consistori en els comptes de l'entitat. 'Volem comprovar que aquests 50.000 euros, que són una quantitat molt significativa pel fet musical d'Amposta, s'han dedicat al que s'havia de dedicar i no hi ha hagut cap deixadesa en l'aplicació correcta dels convenis', ha declarat el portaveu municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta, Antoni Espanya.

Auditoria del conveni

De fet, però, el PSC té fundades sospites que bona part de les contraprestacions previstes en el conveni difícilment s'han acabat materialitzant. Tot i reconèixer que les bandes de música de les dues societats ampostines van actuar algun cop al Palau, Espanya vol conèixer amb detall si aquest compromís es va acabar complint anualment. És per això, que el segon punt de la moció proposa encarregar als serveis tècnics municipals una auditoria dels serveis prestats per l'entitat que en valori el grau de compliment.

En el cas que aquesta investigació i l'auditoria vinculada detectessin alguna irregularitat en els pagaments o serveis prestats, els socialistes reclamen a l'Ajuntament que es personi com a 'part afectada' en el procediment judicial obert contra els antics responsables de la Fundació. Més i tot, ha precisat, si es descobrís que els pagaments no van arribar al seu destí final, Espanya sol·licitaria que l'Ajuntament comparegués a títol d'acusació particular'.

El portaveu socialista confia que la moció pugui ser aprovada per unanimitat –caldria el suport de l'equip de govern de CiU, amb majoria, i el grup d'ERC també a l'oposició- amb l'ànim de donar 'transparència' al destí final dels fons: 'no només per a la tranquil·litat dels contribuents ampostins sinó també dels membres de les societats musicals'. En aquesta línia, el portaveu ha recordat que les bandes de música (la Filha i la Lira) reben 17.000 euros de l'Ajuntament però la seva principal font de finançament són les quotes dels seus socis.

Amposta ha pujat un 70 %l’IBI urbà en els darrers 10 anys

2009-10-08T20:18:00.000+02:00

L’impost de Bens i Immobles (IBI) és en aquests moments l’impost municipal que finança la major part de la despesa corrent als nostres ajuntaments. En el cas d’Amposta aquesta despesa ha estat xifrada per al 2009 en 18.581.000 euros (3.090 milions de Pta), creixent un 7.26 % respecte el 2008. Els increments quantitatius mes importants els trobem en els apartats de:

• Personal, amb una pujada de mes del 11 % respecte el 2008. Suposen 9.1 milions d’euros, es a dir, el 50 % de les despeses corrents del nostre ajuntament. Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d’una gerència especifica de recursos humans per optimitzar aquesta important area de despesa del consistori. I a la vegada fer-la més transparent. Hi ha un clar abús en les contractacions d’urgència que acaben sent personal interí indefinit. Podríem posar molts casos, amb noms i cognoms, i molts amb clares afinitats polítiques.

• Compres i serveis, amb un pujada de mes del 6 %. Suposen 6.4 milions d’euros, es a dir el 35 % de les despeses corrents. També aquesta area necessitaria una central de compres i serveis per tal d’aprofitar al màxim la despesa corrent en aquest apartat.

El 2009, la previsió recaptatòria de l’IBI urbà fou de 4.500.000 euros, és a dir, que tot i ser l’impost més important que paguem els ciutadans no arriba a cobrir el 25 % de la despesa corrent . Fruit d’aquest despesa “poc controlada” que creix any rera any, l’equip de govern es veu obligat a fer diversos malabarismes, finançant part de la despesa corrent amb ingressos de caràcter extraordinari, com el de construccions o apujant any rera any l’IBI urbà. D’aquesta manera hem comprovat que en els darrers 10 anys aquest impost ha pujat una mitjana de 7 punts anuals, mentre que el cost de la vida o l’IPC ha estat només de 3 punts. I si ho ampliem al període 1996 – 2009, és a dir, els darrers 15 anys. La pujada ha estat del 102 % !!

És a dir, que una persona que l’any 1999 pagava 200 euros l’any per un pis estàndard , ara en paga 340, 140 euros més. Mentre que si s’hagués aplicat l’IPC estrictament n’hauria de pagar 260, és dir 80 menys. Si reculem al 1996, estaríem parlant d’una pujada de 205 euros, és a dir, que ara pagaria un rebut de 405 euros !! Invito a qualsevol persona a agafar el rebut de l’IBI de fa 10 anys i que el contraste amb el 2009 per demostrar la nostra afirmació.

Sempre que hem reclamat la rebaixa d’aquest impost, la resposta de l’Alcalde és la mateixa: nosaltres no apugem l’impost, és culpa de la revisió cadastral que el puja automàticament un 6 %. L’equip de govern té mitjans per modular aquesta pujada automàtica rebaixant el tipus a aplicar. Ho va fer l’any previ a les darreres eleccions municipals rebaixant el tipus més d’un 3 %, passant-lo del 0.92 al 0.87 compensant una part de la pujada.

Enguany, atenent l’escenari important de crisi que afecta moltes famílies ampostines, reclamem que s’aplique una rebaixa de l’IBI del 6 %, passant del 0.89 al 0.83. L’alcalde com sempre ha fet cas omís de la nostra petició. Està clar que la seva preocupació no és apretar-se el cinturó en temps de crisi com tothom, sinó disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seva confiança i gastant descontroladament en bens i serveis molts d’ells prescindibles, i tot a costa de la butxaca del sofert contribuent ampostí.

El nostre camp te futur

2009-09-08T17:57:00.002+02:00

Dissabte passat una manifestació de pagesos a Tortosa reivindicava, entre d’altres, preus justos i dignes per al sector agrari. Aquesta lògica demanda que tots compartim, malauradament no és de fàcil aplicació ni molt menys de immediata solució.

El sistema econòmic en el que ens movem encara avui, malgrat algú no ho vulgui veure, es regeix per la llei de l’oferta i la demanda o del lliure mercat. Aquesta realitat imposa unes regles del joc que dona molt poc marge de maniobra a les Administracions pel que fa la regulació dels preus dels productes. Els mecanismes de correcció passen per tant per l’elaboració de normatives indirectes que pretenen que els aliments que arriben a les nostres cases siguin de bona qualitat, segurs i que hagin estat produïts en condicions de sostenibilitat tant des del punt de vista ambiental com laboral.

En aquest context, i fruit d’un constant diàleg amb el sector, des del DAR s’han engegat diverses iniciatives de les que voldria ressaltar-ne dos. La creació de l’observatori de preus, que implica tot els esglaons de la cadena alimentària, producció, distribució i comercialització, per tal de fer visible al conjunt dels agents que operen, els salts no justificats de preu i prendre les mesures correctores pertinents. L’altra és la campanya institucional anual de promoció de productes amb DOP I IGP (Denominacions d’origen i Indicacions geogràfiques protegides). Mai cap govern de Catalunya havia invertit tants recursos a promocionar els productes catalans tant a l’exterior com a casa nostra.

Més enllà d’aquesta problemàtica conjuntural de preus d’alguns sectors que afecta no només els pagesos de l’Ebre, sinó els de bona part de Catalunya, Espanya i la Unió Europa, i reconeixent que la situació és complicada per molts professionals, voldria aprofitar per llençar un missatge d’optimisme en base a les bones perspectives que tenen els sectors primaris de les nostres comarques. No filosofaré només posaré una evidència. En els darrers Plans de Reconversió Varietal que el DAR ha posat a disposició dels sectors dels cítrics, la vinya i la fruita dolça, prop de 600 pagesos que representen al voltant de 2000 Ha de conreus s’han acollit voluntàriament amb l’objectiu de modernitzar i posar al dia les seves explotacions. El DAR subvenciona com a molt el 50 % d’aquesta important despesa. L’altre 50 % l’ha de posar el pagès de la seva butxaca. Per mi aquesta és la proba del nou. Qui no veu futur no arrisca els seus diners.

Que està passant aleshores ? Que estem assistint a un progressiu i inexorable canvi de model agrari al nostre territori. El pagès a temps parcial o de cap de setmana que mantenia la finca que havia heretat dels seus ancestres està donant pas a un pagès – empresari que cada vegada porta més superfície de terra i està altament mecanitzat. El resultat és que cada cop tenim menys pagesos però en paral·lel no perdem superfície agrària útil (SAU), al contrari, n’estem guanyant poc a poc en aquest procés.

El Govern sap que un dels pilars econòmics que ha de continuar projectant cap el futur les Terres de l’Ebre són els sectors primaris i a la vegada l’important mon rural i el teixit agroindutrial que sostenen. Les apostes pel regadius de suport en el conjunt de les 4 comarques amb més de 500 milions d’euros d’inversió o el fet que siguem l´única regió de Catalunya beneficada en la seva totalitat pels programes Leader i que poden generar projectes per valor de més de 50 milions d’euros fins el 2013 en matèria de diversificació econòmica són per mi l’altra prova del nou

A l'equador de la Legislatura Municipal

2009-06-22T17:43:00.001+02:00

En les darreres setmanes hem tingut l’oportunitat d’assistir a dos esdeveniments a la nostra ciutat que ens omplen d’esperança de cara el futur pel que fa a la participació ciutadana: per una banda, la recreació del mercat tradicional d’Amposta de fa 100 anys i per l’altra la 1ª Fira d’Entitats.

Afortunadament, a Amposta, en els darrers anys els Governs de l’Estat i la Generalitat estan invertint un gran quantitat de recursos en projectes que ha de resoldre definitivament alguns dèficits històrics que per grandària de població ens pertocaven. Per citar-ne alguns dels fets en els darrers 5 anys o que hi ha previstos fer abans de final de legislatura: el nou Parc de Bombers, el nou centre de primària Consol Ferré, l’ampliació de l’Hospital Comarcal, la Caserna dels Mossos, l’Arxiu històric comarcal, el Centre d’Arts Visuals, l’ampliació de la piscina, el passeig fluvial, la via verda fins a Sant Jaume, el Centre de Tecnificació, la nova carretera als Freginals ..., per citar-ne alguns.

Gràcies a aquest esforç inversor sense precedents a la nostra ciutat, la mediocre gestió de l’equip de govern està passant desapercebuda als ulls de molts ciutadans. L’equip de govern va fer en campanya electoral moltes promeses que difícilment podrà complir aquesta legislatura. Ja ho recordarem quan arribe el moment. Entre tant, tenim un equip de govern sense projecte global de ciutat, incapaç d’executar els seus propis pressupostos, el 2008 no van arribar al 20 % d’execució, un record en tota la història d’ajuntaments democràtics i amb un tarannà autoritari, fruit de la còmoda majoria absoluta que margina les veus discrepants quan les hi ha.

El forat de 550.000 euros de l’Escorxador, el culebron de la llicència dels multicinemes (que encara no s’ha acabat), el lamentable estat general de la nostra via pública, la manca de diàleg en el tema dels pàrquings soterrats, la falta d’accions per millorar la circulació general d’Amposta, l’increment important d’impostos especialment de l’IBI urbà des de fa cinc anys, la manca d’iniciatives en àmbits socials clau com la Joventut, les obres inacabables del Parc dels Xiribecs (anem per la 4ª legislatura), els problemes de comunicació amb moltes entitats, el favoritisme descarat cap alguns empresaris locals pel que fa a l’ampliació de noves zones comercials, la mala gestió del patrimoni municipal venent solars com els de l’antic club nàutic, l’ús descaradament partidista de la Revista Amposta ..., són alguns dels exemples del que venim denunciant des de fa anys.

No tot es fa malament evidentment, hem començat reconeixent dues accions bones, però són ja tantes les coses que haurien d’anar d’una altra manera i tants els cops que hem denunciat aquest estil de governar, que només ens resta confiar que algun dia, la majoria dels votants de la nostra estimada ciutat s’adonen de les oportunitats que estem perdent. Al final d’aquesta legislatura portarem 24 anys governats pel mateix partit. Tota una generació de polítics d’esquerres, fa anys que està esperant l’oportunitat de portar a la pràctica el seu somni: la millor Amposta que mai hem tingut, tant en l’aspecte com en el contingut. Amb la vostra ajuda esperem veure-ho a les properes municipals. Entre tots podem !

Votaras a les Europees?

2009-05-26T16:51:00.001+02:00

Cada vegada que hi ha eleccions sentim dels partits polítics que aquestes són les més importants i que per tant, és imperatiu anar a votar. No és el missatge que jo vull donar, però si fer una petita reflexió del que per mi és Europa i dels risc de desentendre’ns d’aquest procés electoral proper.

Europa, per mi és un conjunt de societats que compartim un espai i uns valors socials comuns, i per tant un estil de vida similar, fruit de la nostra història, la nostra cultura i la nostra geografia. En multitud d’ocasions hem estat enfrontats, política i econòmicament, i també militarment. Fa poc més de 50 anys que vivim amb un cert clima de respecte i tolerància, exceptuant el recent període de conflicte a l’ex-iugoslàvia. Tot i això, Europa avui dia, som el conjunt de ciutadans que viu amb les majors quotes de benestar i llibertat del planeta.

Ara que tothom parla d’Obama, el flamant nou president dels Estats Units, que sembla que és qui ha de guiar el mon cap un nou ordre econòmic i social, jo dic que només adaptant el sistema sociosanitari i laboral europeu al seu país, passaria com el millor líder que ha existit en la història del seu estat. Amb això vull dir que no som conscients de les prestacions que rebem per part dels nostres països pel sol fet de ser ciutadans europeus. No vull amagar però, que a l’altra banda de l’Atlàntic estan més avançats en altres aspectes, especialment de caire econòmic i tecnològic. Però que important és tenir la salut d’un mateix i la dels seus coberta, tingues la malaltia que tingues i unes prestacions laborals mínimes segures si et quedes sense feina.

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana, especialment aquí a l’Ebre l’activitat agrària és encara molt important. La major part del pressupost comunitari es destina a la famosa PAC (política agrària comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l’arròs, l’olivera i els citrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del mon rural: camins i regadius, però també ajuts per el nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu.

És cert, que ens trobem en un moment d’impàs pel que fa al procés de construcció d’una Europa més forta, pels recents revessos electorals d’alguns països cap a la Constitució europea. Però no hi ha prou amb l’unió monetària, tot i l’important que ha estat. Cal avançar cap una unió de països en temes essencials per progressar conjuntament sense deixar ningú endarrerit en temes com política fiscal, ambiental, comercial, judicial … i un llarg etc que ens han de fer més forts i per tant amb quotes de benestar i llibertat encara més elevades.

Per això, en aquestes properes eleccions, correm el risc que fruit del malestar social per la crisi que ens afecta a tots, guanyen pes les opcions antisistema o antieuropees com a càstig al canvi de sistema econòmic financer a nivell mundial que estem vivint. Cal ser inteligents i no deixar-se enlluernar pels cants de sirena del Ruiz Mateos de torn, que els hi haurà.

Com en totes les societats riques, sempre hi ha elements que frivolitzen aquest guanys comuns que han costat la vida a milions d’europeus en conflictes bèl·lics en el passat i que senyalen a Europa com a font de tots els mals dels seus països. Que no us enganyen. Els discursos antieuropeus sovint amaguen actituds xenòfobes i aïllacionistes que oculten la por a perdre àmbits d’influència de determinats partits i persones.

Per això, en aquestes eleccions la millor opció és MES EUROPA, el lema dels socialistes catalans, que compartim un espai ideològic comú amb els socialistes espanyols i europeus. Una gran família que creu amb l’Europa de les llibertats i el progrés.

L'oportunitat de crear un gran espai públic al centre d'Amposta

2009-02-17T19:53:00.003+01:00

En el darrer Ple ordinari celebrat el dia 26 de gener, es va aprovar l’adjudicació definitiva de la concessió d’obra pública per la construcció d’un aparcament soterrat i la seva explotació i, la concessió del servei d’explotació d’estacionaments controlats mitjançant expenedors de tiquets a la ciutat d’Amposta.

D’aquesta concessió, es desprèn l’obligatorietat per part de l’empresa adjudicatària, de redactar un projecte executiu que a més de contemplar l’estructura soterrada per acollir l’aparcament, prevegi la urbanització de l’espai que quedarà en superfície.

Aquest espai, un cop unificades les places del Mercat (Ramon Berenguer IV) i la de la Lira (Elisabets), serà un dels espais públics més grans de la ciutat i conjuntament amb la seva centralitat respecte el tramat urbà d’Amposta, li atorguen unes potencialitats d’us ciutadà i públic de gran transcendència de cara al futur. Des d’acollir la realització d’actes públics de gran format, fins la realització d’actes ciutadans, festius, de suport al comerç, culturals, etc .... Les possibilitats seran molt amplies i consolidaran aquest espai com l’autèntic centre social i comercial d’Amposta.

Per tot això, el grup municipal del PSC-PM a l’Ajuntament d’Amposta, proposarà al Ple del proper dilluns dia 23 de febrer el següent acord:

Que el projecte executiu prevegi aquests usos socials de futur, limitant al màxim les possibles compartimentacions tant horitzontals com verticals del conjunt de l’espai i permetent, per tant, el màxim aprofitament possible de l’espai unificat que quedarà.

Entenem que és una bona oportunitat per consolidar aquest espai com l'autèntic centre social, civic i comercial de la ciutat. Esperem comptar amb el suport de la resta de partits polítics del consistori.

La frivolitat que fa mal

2009-02-09T17:24:00.004+01:00

He de confessar que una de les coses que més em molesta és la frivolitat amb la que algunes persones amb una certa rellevància social (polítics i periodistes principalment) despatxen temes que només coneixen de comentaris a la vegada frívols d’altres informants. No dic res de nou, però quan aquestes persones són influents en algun àmbit institucional o mediàtic, i l’acudit adquireix categoria de sentència, el mal que es pot arribar a fer és irreparable.

El darrer exemple l’he trobat avui en resseguir el dossier de premsa que m’ha arriba cada dia via mail i llegir la columna del prestigiós articulista de la Vanguardia Màrius Carol, al respecte d’alguns estudis encarregats pel Govern de la Generalitat i que estan sent estudiats per la Fiscalia per la seva suposada innecessarietat. En ell, el Sr. Carol fa una certa befa sobre la utilitat d'un estudi encarregat pel Departament d'Agricultura sobre el control que exerceix una espècie de ratpenat sobre una papallona, la larva de la qual, està considerada actualment el principal problema de gestió en el conreu de l'arròs.

Si el Sr. Carol, s’informés abans d’escriure i més en un mitjà que se suposa que et llegiran milers ciutadans, no hagués ferit profundament l’equip de tècnics que està col•laborant en l’estudi (enginyers agrícoles i biòlegs), ni els productors d’arròs que van escoltar atentament els resultats del mateix el passat dia 4 a la sala d’actes de la Cooperativa Arrossaires de Deltebre. Molts d’aquests pagesos, en acabar l’exposició, van demanar on podien aconseguir caixes per instal•lar-les als seus camps.

Ells saben que en un indret tan fràgil ambientalment com el Delta de l’Ebre i d’acord amb les normatives cada cop més restrictives en l’àmbit fitosanitari de la Unió Europea, estudis com aquests són imprescindibles per conciliar el respecte pel medi ambient i les necessitats productives dels arrossers.

El que em sorprèn però és que el Sr. Carol no conegui aquestes obvietats que tots els escolars de secundària de Catalunya comprenen sense necessitat que ningú els ho expliqui, perquè és el missatge general que fa anys que està arribant des de les instàncies europees i el sentit comú més elemental.

Serà que el Sr. Carol fa anys que no escolta els missatges que ens arriben des del Nord?

Degoteig de bones notícies

2009-02-01T13:03:00.005+01:00

Continuo pensant que allò que majoritàriament fa sortir la gent al carrer és el sentiment de marginació i d’oblit històric de les nostres comarques respecte el conjunt del país. Per això no tenim altra alternativa que continuar amb el nostre treball soterrat, sense fer soroll, però que de forma incansable està traient poc a poc les Terres de l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures amb el que ens el vam trobar desprès de 23 anys de governs convergents. Així finalitzava la reflexió que vaig penjar el juny passat al meu blog, Tots hem après alguna cosa aquesta plujosa primavera, desprès de donar per tancada la crisi de l’aigua.

La darrera setmana s’han produït diverses notícies que demostren, que poc a poc, les nostres aspiracions col•lectives com a territori es van materialitzant i de forma gradual es va capgirant la percepció local de territori pobre i marginat.

En primer lloc l’estudi del prestigiós economista canareu, Germà Bel, que trenca un munt de tòpics sobre la suposada pobresa i manca d’industrialització del nostre territori. La realitat és que tenim una de les agroindustries més potents de Catalunya, que juntament amb l’important sector del moble, per darrera, i la indústria energètica, ens situen en millor posició respecte el conjunt del país per afrontar la crisi generalitzada que estem vivint.

D’altra banda, en el darrer Consell de Govern, es va aprovar la partida de 15 milions d’euros que han finançar el nou edifici que s’ha de construir per acollir el conjunt d’ensenyaments universitaris a Tortosa. Igualment important, per estratègica, era la notícia sobre la implantació el proper curs al Campus de l’Ebre de la URV, de l'ensenyament de Mestre en Educació Primària. Poc a poc, es consoliden els estudis universitaris al nostre territori.

Finament, una altra notícia que pot semblar menor, però de gran transcendència per consolidar el nostre propi model de desenvolupament turístic: la redacció per part del Govern d’un pla estratègic per al foment de la bicicleta i de delimitació d’una xarxa territorial de carrils bici. Sens dubte, si a Catalunya hi ha algun territori privilegiat per al turisme d’aquest tipus, justament és l’Ebre.

Sens dubte encara estem lluny de les nostres aspiracions col.lectives: la Vegueria, les millores ferroviaries, els desdoblaments de l'eix de l'Ebre i de la N 340, ... Però que ningú duigui que no progressem adequadament. I al nostre estil, sense fer soroll, sense sectarismes i escoltant les necessitats reals de la gent.

Com podeu comprobar lliga bastant amb el que demanavem des del PSC

2009-01-26T17:54:00.002+01:00

Reprodueixo la noticia publicada per l'ACN el 5 de desembre, on es recollia la nostra proposta respecte a quines coses s'havien de destinar el Fons Estatal extraordinari habilitat com a mesura de xoc el 2009 per als ajuntaments.

Com podeu comprobar, lliga bastant amb allò que finalment s'ha aprovat per part de l'equip de govern. Això ha estat un dels motius pels quals, per primera vegada en 10 anys no vam votar en contra dels pressupostos municipals.

El PSC d'Amposta vol que l'aportació de l'Estat al municipi serveixi per endegar un pla de millora dels espais públics

Jordi Marsal // ACN // 05.12.2008 12.13 h

Amposta (ACN).- El grup municipal del PSC a l'oposició a l'Ajuntament d'Amposta ha proposat que els 3,5 MEUR que el consistori ha de rebre a càrrec del fons estatal d'inversió local siguin utilitzats per implementar un 'pla de xoc integral' de millora de les vies i espais públics de la ciutat. El portaveu socialista, Antoni Espanya, ha explicat que es tracta d'una mesura en consonància amb els objectius del pla, en la línia de generar entre 50 i 100 llocs de treball a la ciutat durant el pròxim 2009, amb un compendi d'actuacions que, assegura, demanda la ciutadania, com la millora dels paviments i voreres o actuacions en zones verdes i parcs urbans, en detriment de finançar la construcció d'equipaments pendents.

Segons la llista feta pública pel govern central, l'Ajuntament d'Amposta rebrà del fons estatal d'inversió local 3.505.253 euros, situant-se en el novè ajuntament que més diners rebran del conjunt del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. 'És un ajut molt important que no es pot destinar a posar pegats. S'ha de preveure, és una inversió que ha de ser generadora de llocs de treball', ha justificat Espanya, tot recordant que el pressupost mitjà anual d'inversions del consistori se situa entre els 12 i els 16 MEUR.

Abans que l'equip de govern convergent ampostí faci públiques oficialment les seves intencions i tramiti la seva proposta en les properes setmanes, els socialistes han avançat la seva proposta de pla de xoc. Un conjunt de mesures que ja apareixia al seu programa electoral, en la línia que els fons puguin ser utilitzats per millorar la via pública, amb asfaltatge de carrers, renovació de voreres, millora de la il•luminació i racionalització de cablejats, així com actuacions en espais públics com zones verdes i parcs urbans, amb la finalització del parc dels Xiribechs.

'Lliga amb l'objectiu del govern estatal perquè el manteniment i la millora generen molta mà d'obra. Podríem contractar una brigada especial nombrosa: l'Ajuntament podria crear una borsa de treball per nodrir aquesta brigada per a les actuacions de 2009', ha exposat Espanya, qui calcula que el pla podria absorbir entre 50 i 100 llocs de treball per a
persones desocupades entre els propers nou i deu mesos.

El portaveu socialista creu que l'equip de govern de CiU podria donar suport a la idea perquè 'hi ha unanimitat al carrer que els espais públics són millorables' i malgrat les 'dificultats' que hauria tingut per executar les inversions previstes aquest 2008 per la caiguda dels ingressos relacionats amb la construcció.

De fet, creu que destinar aquests recursos a finançar obres pendents, com el nou pavelló firal, 'no serviran per l'objectiu principal del pla de pal•liar els índexs d'atur quan seran més alts', atès que serien executades per empreses adjudicatàries i en diferents anualitats.

Relació d'obres que es finançaran amb el Fons Estatal a Amposta

2009-01-26T17:37:00.004+01:00

Reprodueixo a continuació l'aprovació realitzada en Junta de Govern Local respecte el conjunt d'obres que es pensen finançar amb el 3.5 milions d'euros del Fons Estatal que li han correspost a Amposta.

SOL•LICITUD DE SUBVENCIÓ : FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL

En data 2 de desembre de 2008, al BOE núm. 290, va sortir publicat el Reial Decret Llei 9/2008, de 28 de novembre, pel qual es crea un Fons Estatal d’Inversió Local i un Fons Especial de l’Estat per a la Dinamització de l’Economia i l’Ocupació.

Aquest decret llei estableix que es podran finançar amb càrrec a aquest Fons els contractes d’obres definits a l’article 6 de la Llei de Contractes del Sector Públic que reuneixen les característiques assenyalades a l’article 3.1. En concret :

a) Els contractes han de tenir per objecte obres de competència municipal.
b) Les obres objecte dels contractes han de ser de nova planificació i d’execució immediata.
c) Els contractes han de tenir un valor estimat, inferior a 5.000.000 de euros .
Conforme a l’article 5, els ajuntaments hauran de presentar la sol•licitud de finançament per via electrònica adjuntant la documentació prevista en la pròpia disposició legal.
Conforme als criteris de repartiment i segons les dades publicades a l’ajuntament d’Amposta li correspon un import de 3.505.253,00 € de finançament màxim.
Examinats els requisits del Reial Decret llei, atenent als terminis establerts i atès que l’ajuntament d’Amposta ja disposa de projectes que es poden presentar, la Junta de Govern Local per unanimitat acorda:

PRIMER. Aprovar el projecte d’inversió a finançar amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local i que estarà integrat per les següents obres:

1. Urbanització del carrer Verge del Pilar, amb un pressupost d’execució per contracta de 614.313,92 €.
2. Enjardinament i instal•lació de reg del sector nord del Parc dels Giribechs, amb un pressupost d’execució per contracta de 187.851,93 €.
3. Urbanització dels carrers Cervantes i Mestre Homs, amb un pressupost d’execució per contracta de 112.577,45 €.
4. Urbanització del Passeig del Canal Marítim, amb un pressupost d’execució per contracta de 832.378,13 €.
5. Construcció d’una piscina exterior per a ús públic, amb un pressupost d’execució per contracta de 998.833,11 €.
6. Cobert per a dos pistes de futbol – sala – fase I, amb un pressupost d’execució per contracta de 323.420,30 €.
7. Cobert per a dos pistes de futbol – sala – fase II, amb un pressupost d’execució per contracta de 278.165,51 €.
8. "Ampliació de dos àrees de contenidors soterrats", amb un pressupost d’execució per contracta de 89.779,16 €.
9. Asfaltat del carrer Barcelona, amb un pressupost d’execució per contracta de 67.475,25 €.

SEGON. Trametre la corresponent sol•licitud i documentació adient.

Moció sobre la invasió de Gaza

2009-01-21T10:41:00.002+01:00

En el Ple del proper dilluns presentarem aquesta moció de rebuig a la invasió per part d'Israel de Gaza i de crida al manteniment de l'alto el foc i al dialeg entre les dues parts.

http://issuu.com/espanya/docs/mocio_isarel-gaza

L'Estat allargarà el Passeig Fluvial d'Amposta

2009-01-21T10:24:00.001+01:00

El Govern de l'Estat iniciarà aquest 2009 les obres de perllongament del Passeig Fluvial d'Amposta, amb un pressupost de 2 milions d'euros.

Veure aquí: http://issuu.com/espanya/docs/passeig_fluvial

Primer 4 Cantons de l'any 2009

2009-01-19T17:34:00.002+01:00

Get your own - Open publication

Sobre el Musclo Zebrat

2009-01-15T16:56:00.001+01:00

Video fet pel programa el Medi Ambient de TV3 en el que expliquem les mesures que s'estan prenent per comabtre l'afectació del musclo zebrat en les xarxes de reg de la Ribera d'Ebre.

http://www.tv3.cat/videos/965439/Avencos-en-la-batalla-contra-el-musclo-zebrat

Per primera vegada en 10 anys no votem en contra del pressupost municipal

2008-12-24T13:00:00.002+01:00

El passat dilluns 22 de desembre, vam fer realitzar el Ple de Pressupostos per l’any 2009. La notícia més destacada pel que fa al nostre grup municipal (PSC), fou que per primera vegada en 10 anys no vam votar en contra. Ens vam abstenir.

Els motius els teniu explicats a continuació. És possible que trobeu el text una mica llarg i farragòs, però per als qui us agrade la política, el pressupost, és l’instrument de gestió més important d’un ajuntament i per entendre’l un s’ha de submergir una mica en tecnicismes. A mi també em costar una mica. Comencem doncs:

Pel que fa a l’apartat d’ingressos corrents, puja 18.868.000 euros (3.140 milions pta) i creix un 9.29 %. El creixement es deu bàsicament a dos apartats:

• Per l’IBI urbà que puja un 8.5 % (4.500.000 euros). Aquí es demostra el que venim posant en evidencia any rere any. Vostès pel 2009 han venut que l’han apujat nomes un 2 %, però sumant-li la revisió cadastral en la que ens trobem immersos, ens situem en una xifra real molt superior tal i com el seu propi propi pressupost del 2009 reconeix.
• Per les transferències corrents d’altres administracions que creixen un 21 % respecte l’any passat. I especialment la provinent de l’Estat, que suposen 4 milions d’euros dels 6.2 d’aquest apartat. Aquesta aportació no s’ha confondre amb l’especial habilitada com a Fons Estatal. Aquest fort increment es deu al salt demogràfic d’Amposta en haver sobrepassat els 20.000 habitants la qual cosa comporta una major dotació de recursos per part d’administracions superiors.

Pel que fa a les despeses corrents, la xifra és de 18.581.000 euros (3.090 milions de Pta) i creix un 7.26 % respecte el 2007 i per tant no el podem qualificar de restrictiu. Els increments quantitatius mes importants els trobem en els apartats de:

• Personal, amb una pujada de mes del 11 % respecte el 2007. Suposen 9.1 milions d’euros, es a dir, el 50 % de les despeses corrents del nostre ajuntament. Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d’una gerència especifica de recursos humans per optimitzar aquesta important area de despesa del consistori.
• Compres i serveis, amb un pujada de mes del 6 %. Suposen 6.4 milions d’euros, es a dir el 35 % de les despeses corrents. També aquesta area necessitaria una central de compres i serveis per tal d’aprofitar al màxim la despesa corrent en aquest apartat.

Per altra banda, cal fer notar que tot i que el 2009 ens endeutarem en 3 milions d’euros mes (si ho comptem a data del 31/XII/2009), curiosament hi ha prevista una reducció de la quantitat que pagarem en concepte d’interessos en prop del 20 % respecte el 2007. Això malauradament no podem atribuir a la bona gestió econòmica de l’equip de govern sinó a la baixa generalitzada de tipus d’interès que hi ha i haurà en el mercat. Tot i això estem parlant de 443.00 de pagaments en concepte d’interessos pel 2009 que continua sent una xifra molt alta.

Pel que fa a les inversions, tenim un pressupost de 9 milions propis, més 3.5 provinents del Fons Estatal extraordinari aprovat pel Govern de l’Estat. En total 12.5 milions d’euros (2000 milions pta).

Dos novetats importants pel que fa al seu finançament:

• Nomes 400.000 euros (4.5 %) en quotes d’urbanització, respecte 10.4 milions l’any passat (65 %). Hi ha una millora important en la qualitat del finançament, que hauria de permetre un major nivell d’execució pressupostaria. L’any 2008 no hem arribat al 20 %, el més baix de tots els ajuntaments democràtics.
• Es destinen 350.000 euros generats per recursos propis !! en front els 12 euros de l’any passat. No es molt un 4 % però es un canvi qualitatiu molt important que celebrem i esperem que augmente en els pressupostos que queden de legislatura.

Per altra banda hi ha 4.5 milions d’euros que es financen via crèdit, cosa que no ens agrada, però ho entenem atesa la precarietat financera de les administracions locals derivada dels efectes directes indirectes del crak immobiliari. I finalment 3.5 milions d’euros provinents de la Generalitat, la Diputació i l’alienació de terrenys.

Mes de 4 milions d’euros dels 12.5 (es a dir el 32 %) es destina a arranjament d’espais públics: reasfaltats (que en tenim molta falta), urbanitzacions i peatonalitzacions de diversos carrers (Verge del Pilar, Cervantes, Canalet de la Rapita, Sant Roc, ...) i acabament del Parc dels Xirebechs.

Però el capítol que s’endu el gruix de les inversions son els equipaments esportius amb mes 5 milions d’euros destinats a la 1ª fase de la residencia esportiva, nova piscina lúdica descoberta, nou club de rem, cobriments de dues pistes de futbol sala, nous vestidors esportius i nova pista de basquet.

Per tant un 75 % de la inversió pel 2009 es destina a equipaments esportius i millora dels espais públics i zones verdes. Objectiu que el nostre grup comparteix.

Remarcar els 240.000 euros que es destinen a encarregar el projecte executiu de remodelació de la façana fluvial entre el Poado i la Plaça de la Pau, que a criteri del nostre grup polític hauria de ser una de les apostes de futur estratègic urbanístic d’Amposta i mes tenint en compte la receptivitat de l’Estat en cofinançar aquesta actuació.

Pel que fa als punts dèbils de pressupost 2009, destacaria:

• Disminució important del pressupost d’inversions. El 2007 eren 16 milions, enguany nomes 9 (un 44 % menys).
• Poca esforç de contenció en la despesa corrent que puja mes d’un 7 % respecte el 2007. No s’apliquen politiques d’optimització de recursos que he explicat amb anterioritat.
• Tornem a tenir un important nivell d’endeutament que ens situarà de 10 a 13 milions d’euros a 31/XII/2009 (i que ens obliga a fer un pla econòmic – financer)
• No esta garantida l’entrada de 750.000 en concepte de l’ICO derivades de les llicencies del Cementeri Sud. Risc deixar sense finançament una important de les despeses corrents. Continuen usant l’ICO per finançar despesa corrent cosa que es un risc. S’hauria de destinar a finançar inversions no prioritàries.

Finalment pel que fa als punts forts del pressupost 2009, cal destacar:

• Millor qualitat del finançament. Nomes un 4.5 % en quotes d’urbanització, respecte el 65 % de l’any passat, el que ha de permetre un augment significatiu de l’execució del pressupost. Recordem que enguany ens situarem al voltant del 20 %, una de les xifres mes baixes de la historia, sinó la mes baixa.
• Importants aportacions de l’Estat, gaire be un 25 % del pressupost total.
3.5 milions Fons Estatal + 4 milions Transferències corrents = 7.5 milions de 31.3 milions (18.8 + 9 + 3.5)
• Congelació de les retribucions als càrrecs electes i de lliure designació i als grups municipals. També una reducció del 6% en la partida de protocol, tal com demanàvem en la moció que ens van tombar al respecte.
• I finalment i mes important, hi ha molta inversió en obres destinades a millorar els espais públics de la ciutat, zones verdes i equipaments esportius que milloraran la pell d’Amposta i generaran una important font d’ocupació que ha d’apaivagar els elevats índexs d’atur que es preveuen pel 2009, tal i com demanàvem fa pocs dies públicament des del nostre grup municipal

Si a això afegim l’important entorn de crisis econòmica que esta generant situacions de manca de finançament en moltes administracions locals i un escenari de molta precarietat laboral pel proper 2009, i que entenem que la nostra posició política ha de ser de responsabilitat i solidaritat, vam decidir no oposar-nos als pressupostos del 2009. Per aquest motiu, i donada l’excepcionalitat de la situació, per primera vegada, el nostre grup en els darrers 10 anys es va abstenir en la votació.

Aquest vot en cap cas s’ha d’interpretar com un xec en blanc, ans al contrari, el seguiment de l’acció de govern serà mes elevat que mai, ates que l’equip de govern tenen ara mes que mai des del nostre ajuntament, l’obligació de contribuir a pal•liar la situació de crisi a la nostra ciutat executant el nivell mes alt possible dels 12.5 milions d’euros.

Josep Subirats Piñaña, tot un referent.

2008-10-14T18:56:00.003+02:00

El passat divendres 10 d’octubre, la sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, es va omplir per escoltar la presentació del seu darrer llibre: La repressió franquista en la postguerra (Pilatos 1939-1941). La conferència de l’autor de prop de 90 anys, fou molt emotiva, captant l’atenció del públic de forma extraordinària en tot moment.

El llibre és un repàs autobiogràfic dels dos anys posteriors de la guerra civil de les vivències de l’autor, des del moment en que es capturat per les tropes mores de l’exèrcit franquista prop de Vic, on inicià un itinerari per diversos camps de concentració de l’Estat, fins la presó de la Punxa a Tarragona i posteriorment a la de Pilatos.

La narració és riquíssima en detalls de la vida diària plena d’angoixa dels empresonats, i denota la vocació periodística de Josep Subirats, però també del context de l’època. Al llibre hi ha reproduïts la relació dels comunicats publicats al Diario Español anunciant els Consells de Guerra i els noms de tots aquells que havien de ser jutjats i posteriorment, molts d’ells afusellats. Es una relació macabra de noms, des del febrer del 1939 fins el juliol del 1940. Entre els que figuren diverses persones d’Amposta, però també de moltes de localitats veïnes com l’Aldea, Sant Bàrbara, Ulldecona, La Ràpita, Camarles , La Cava, Tortosa, Vinaròs, .... A tall d’exemple, a la portada hi surt fotografiat el Sr Ramon Valldeperez Prades, pare de la Francesca Valldeperez al costat del Sr Subirats qui per sort es va poder escapar de l’execució. L’autor, a la vegada, emmarca la vida a la presó amb l’evolució de la II Guerra Mundial que s’havia iniciat tot just desprès de la espanyola i les esperances dels presoners en una resolució positiva d’aquest conflagració que arrossegues al règim franquista.

Aquesta és per mi i segur que per molta molta gent una història propera, que hem escoltat en diferents versions i visions a les persones grans de la nostres famílies. En el meu cas, de boca de diversos oncles de la meva família paterna que van haver d’exiliar-se a Mèxic des d’Amposta per escapar d’un afusellament segur a causa de la seva significació política. Escoltar el Sr Subirats em recorda les llargues sobretaules d’aquests familiars, que a partir dels anys 70 van poder tornar a la seva ciutat sense por a ser repressaliats i que em van sembrar sense jo ser-ne conscient, el virus de la política.

Aquest llibre, s’emmarcà en un moment en que comencen a concretar-se diverses iniciatives en la línea de la recuperació de la memòria històrica que es deriven de la Llei que va aprovar el Congres de Diputats ara tot just fa un any o la Llei del Memorial Democràtic promoguda pel Parlament de Catalunya ara també fa un any. Així estem assistint l’obertura de fosses comunes i la identificació dels cossos per ser retornats als familiars o a filmacions com la pel•lícula Los girasoles ciegos que vol divulgar l’ambient de repressió existent a Espanya els anys posteriors a la Guerra Civil.

Malauradament avui dia queda molt poca gent d’aquella generació que pugue donar un testimoni viu. Per això va ser tot un privilegi poder gaudir de la presència en directe d’algú com el Sr. Josep Subirats Piñana, al qui des d’aquí li vull agrair profundament la seva xerrada (ell viu a Barcelona) i al qui aprofito per mostrar-li el nostre total reconeixement per la seva trajectòria professional, política, però especialment humana.

Ressenya autobiogràfica de Josep Subirats i Piñana:

Josep Subirats i Piñana (Tortosa 1920) polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. Doctor en ciències econòmiques. L'any 1934, amb 14 anys, entrà com a redactor en el diari republicà "El Pueblo", de Tortosa, fundat per Marcel•lí Domingo, del qual va arribar a ser director, tres anys més tard entre 1937 i 1938. Després de la guerra civil espanyola fou empresonat a cadena perpètua, de la qual complí 7 anys. Un cop alliberat, el 1946, passà a dirigir el periòdic clandestí "Ara", de Barcelona, i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). A mitjans dels anys quaranta ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1976 s'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha estat professor de Política Fiscal de l'Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador a les Corts constituents per la coalició Entesa dels Catalans, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador pel PSC-PSOE. Entre altres càrrecs polítics fou vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat i membre de la comissió dels vint que redactà a Sau el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la comissió dels vint-i-u que participà en la redacció definitiva de l'Estatut. L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes de la Comunitat Europea. És doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2005 va ser estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

Algunes de les seves publicacions més destacades:

• Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975).
• La era de la evaluación global (1990)
• La transició des del Senat (1991)
• Marcel•lí Domingo, per ell mateix (1995)
• Tortosa, front de guerra (1996)
• La Unió Europea pas a pas (1998)
• Entre vivències (2003) que va presentar fa cinc anys on estem ara per l’ICE.
• Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005)
• Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007)
• La repressió franquista en la postguerra. Pilatos 1939-1941. Presó de Tarragona. 2007

Un any marcat pel continuisme, la manca d'ambició i l'absència de lideratge

2008-06-23T10:41:00.005+02:00

El 17 de juny del 2007 es constituïa la VIIIa legislatura municipal a Amposta des de la restauració dels ajuntaments democràtics, ara fa tot just un any.

Toca fer per tant un balanç d’aquest primer any. Pot ser sonarà a tòpic però les paraules que millor el definirien serien continuisme i poca ambició. Es viu de renda de la legislatura passada en la majoria de temes. No hi ha iniciatives noves.

Estem davant un equip de govern molt desigual, amb el nivell de solvència política més baix de tota la història d’ajuntaments democràtics. Amb una manca evident de lideratge i coordinació política per part de l’actual Alcalde. Arrosseguen el vici de l’escassa voluntat de diàleg amb les entitats. Tenen majoria absoluta i l’apliquen sense contemplacions quan hi ha algun problema que requereix consens. D’exemples en tenim molts: la polèmica dels pàrquings soterrats, la veu de la nova Federació de Veïns als Plens, les escoles de musica de les Bandes, els noms franquistes d'alguns carrers, les festes de l’Acollidora, ...Continua la política de l’amiguisme amb el tracte amb les entitats. La prova més evident és el sectarisme amb que s’usen els mitjans de comunicació municipals: Ràdio Amposta i la Revista Amposta i la marginació a la que estem sotmesos els grups de l’oposició i les entitats desafectes.

Ja vaig dir que a nivell personal, les relacions entre regidors han millorat molt respecte la legislatura passada i el tracte és en general correcte. Tot i això, hi ha una hostilitat política manifesta per part de la majoria dels regidors cap al nostre grup. El PSC és l’enemic a batre i aquesta consigna es nota en el dia a dia de la vida municipal.

Si fem un repàs a les actuacions que estan en marxa o previstes en aquests moments, ens adonem que gaire bé totes elles són inversions pactades amb la Generalitat en l’anterior legislatura: Centre Arts Visuals, Arxiu històric comarcal, Caserna dels mossos, nou CEIP Consol Ferre, nou CAP, ampliació de l’Hospital comarcal i centre de tecnificació (IES, pavelló i residència, nou centre de rem). O bé amb l’Estat: 2ª Fase del Passeig fluvial, obres del Pont penjant, remodelació de l’avinguda de la Ràpita, ...

Pel que a les mancances, no s’està actuant en les dos grans necessitats de la ciutat: el mal estat i poca qualitat dels carrers i espais públics i els problemes circulatoris i la poca seguretat viària. El poc interès en la recuperació de la via pública és escandalós i indigne d’una ciutat amb vocació de serveis. Els exemples més clars són els endarreriments inexplicables com l’acabament del Parc dels Xiribecs (és la 4 ª legislatura que arrosseguem l’obra !!!), l’urbanització de l’avinguda Sant Jaume, del carrers Miquel Granell i Verge del Pilar, la mateixa avinguda de la Ràpita, totes elles obres que es podrien realitzar si es prioritzes econòmicament aquest aspecte.

Un altre element que sens dubte ens perjudica és la manca de fe en els grans actius d’Amposta: el turisme, especialment de natura, la industria agroalimentària i el comerç de proximitat i el fenomen musical. Com a exemples: no s’ha fet res en noves implantacions industrials, el gran polígon industrial d’Amposta, l’Oriola està igual que fa 6 anys. No es preveu cap actuació de dotació de serveis ni de millora de la zona litoral ni dels nuclis del Delta (Eucaliptus, Balada i Poble Nou).Deltebre ens ha tornat a passar la ma per la cara amb la realització d’una Fira de Natura que tenia que haver-se impulsat des d’Amposta ( torna a passar com amb la creació del Parc Natural l’any 1983). No s’apoia el comerç local, al contrari s’han aprovat 10.000 metres nous sense la seva implicació ni coneixement, amb l’únic interès d’afavorir interessos de persones i empreses molt concretes. Pel que fa la Cultura i la Joventut no hi ha idees noves i la promeses electorals d’habitatges assequibles i de lloguer per a joves i la consolidació de les escoles de música de les Bandes estan quedant en aigua de borraines a causa de la desídia dels responsables d’aquestes àrees i l’Alcalde en darrer termini.

Per acabar, continua una preocupant manca de rigor en l’elaboració i execució del pressupost. De mitjana només s’executa un 40 % de les inversions anuals previstes, hi ha una nul•la capacitat d’estalvi a causa d’un endeutament consolidat de 11 milions d’euros i una despesa incontrolada, digna de l’exèrcit de Panxo Villa. La casa consistorial te una molt mala organització dels recursos humans tant pel que fa a la relació de llocs de treball com en la distribució dels espais d’atenció al públic. L’opacitat en la contractació de personal és endèmica.

Tot i això hem de reconèixer que s’està fent algunes coses bones. Per primera vegada s’estan posant locals a disposició de les entitats, insuficients per les necessitats. S’està habilitant un nou centre per malalts d’Alzheimer, encara que la ubicació no és la correcta segons els propis familiars. El projecte pioner de Ciutat Digital, tot i que està avançant amb molta lentitud i opacitat. La nova caserna de policia local que racionalitzarà la seva ubicació, el procediment urbanístic però ha estat nefast, la qual cosa retardarà fins l’any que ve la seva posada en funcionament. Les beques de transport per estudiants universitaris, per cert la única promesa electoral que de moment CiU ha complert (de moment de les propostes estrella, el nou pavelló firal i la nova residencia de 200 places per gent gran no se’n sap res ...)

El paper d’oposició és poc agraït. A part de fiscalitzar l’acció de govern, regularment presentem propostes en positiu a través de mocions que majoritàriament són rebutjades pel simple fet de venir del nostre grup o s’aproven i desprès no es posen en pràctica. En el que porten de legislatura, n’hem presentat mes de 10. Les més importants: proposta que l’Autovia de l’Aragó arribe fins el port dels Alfacs, en contra; retransmissió dels Plens per Ràdio Amposta, en contra (conjunta amb ERC); condemna de les agressions homofobes a Tosses, a favor; nova ubicació de l’Escola Oficial d’Idiomes, en contra; millores de serveis del mercat setmanal, a favor; creació d’un casal de joventut, en contra; veu als plens de la nova Federació de veïns d’Amposta, en contra; petició que sigue l’ajuntament el sol•licitant dels Bous de l’Acollidora a efectes de responsabilitat civil, en contra (conjunta amb ERC). I continuarem ...

Tot i això no defallim, i com a portaveu municipal ofereixo una vegada més la col•laboració del nostre grup polític en els grans temes que ciutat. Reitero el que ja vaig dir en el discurs de constitució del nou ajuntament. El nostre és un oferiment sincer, amb tot el que això comporta quan a complicitats polítiques a nivells superiors. Amb el desig que el retorn sigui en el mateix sentit, és a dir, diàleg obert i transparent en tots aquells temes que convinguem de mutu acord, que són transcendents pel futur d’Amposta i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Des de la nostra concepció de la política no hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

Tots hem après alguna cosa aquesta plujosa primavera

2008-06-01T22:17:00.002+02:00

Encara no fa tres mesos de les darreres eleccions generals i tinc la sensació que han passat tres anys. La força de l’aigua ens ha tornat arrossegar a tots cap un mar de sentiments contradictoris que fan molt difícil definir, encara ara, el que ha passat en menys de 100 dies. Sens dubte tots hem après alguna cosa desprès d’aquesta plujosa primavera.

En els darrers quatre anys, als nous governs d’esquerres li han tocat gestionar algunes de les crisis més importants hagudes al país en els darrers 30 anys: col•lapse de la xarxa de rodalies, talls de subministrament elèctric de llarga durada generalitzats i la sequera més important dels darrers 60 anys. Totes elles són problemàtiques derivades de la falta de previsió i inversió històrica en qüestions claus pel funcionament normal d’una societat moderna del mon occidental: transports, llum i aigua. Algú podia imaginar un escenari més compromès per aquells que havien aspirat a l’alternança política a Catalunya durant 23 anys ?

En clau nacional la gent jutjarà al final d’aquesta legislatura si les crisis han estat gestionades de forma satisfactòria, conjuntament amb allò que a cadascú el motiva personalment per decantar-se cap una opció política o una altra.

En clau ebrenca la societat ha tornat a sofrir un sotrac generalitzat que ens ha afectat a tots: partits, institucions, societat, premsa, ... i sens dubte tindrà conseqüències de cara al futur. Shan dit, escrit i fet moltes coses que quedaran en la memòria col•lectiva i personal. Alguns han pontificat i acusat sense pietat, altres han aprofitat per fer les seves revenges personals, altres les polítiques, altres s’han amagat, altres s’han precipitat, altres s’han contradit. La realitat és la que és, ..., no m’agrada però tampoc m’escandalitza. Com he dit en alguna ocasió en el meu blog, la gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.

Em sento doblement afortunat. Per una banda per haver viscut en directe aquesta crisi sense visceralitat i amb la tranquil•litat que em dona la perspectiva d’un tema que conec en profunditat per la meva trajectòria personal i professional. I per l’altra, per la coherència que em dona pertànyer a l’única organització política al territori que no ha variat de discurs en tota la crisi i ha fet confiança als seus dirigents fins l’anunci de la derogació del decret

No amagaré que les dues setmanes prèvies a la notícia de la derogació han estat intenses per mi i molts companys de partit. Especialment quan ja s’havien superat en més de 80 Hm cúbics les reserves als embassaments (el doble del que havia de portar la canonada) i el govern continuava endavant amb les obres. De forma discreta i sense ostentacions, al nostre estil, hem estat en contacte permanent amb els nostres dirigents nacionals valorant regularment l’evolució de la crisi.

Finalment, emprant la mateixa via d’urgència que en el decret inicial, 1 mes i mig mes tard el Consell de Ministres a petició del Govern de la Generalitat anul•larà el decret, a causa de la desaparició de l’excepcionalitat meteorològica. El mes de maig del 2008 passarà a la història com un dels mes plujosos des que hi ha registres, la qual cosa ha permes recuperar el nivell dels embassaments que alimenten l’àrea metropolitana per sobre del 50 % de la seva capacitat, allunyant el fantasma de les restriccions.

Encara avui, amb el decret pràcticament derogat, a nivell de Catalunya CiU i el PP continuen reclamant el transvasament de l’Ebre i del Roina a Barcelona. El temps sempre acaba posant cadascú al seu lloc, aquesta vegada amb menys recorregut, només tres mesos despres tots tornen a ser on eren. Amb ferides si voleu, però al mateix lloc.

Continuo pensant que allò que majoritàriament fa sortir la gent al carrer és el sentiment de marginació i d’oblit històric de les nostres comarques respecte el conjunt del país. Per això no tenim altra alternativa que continuar amb el nostre treball soterrat, sense fer soroll, però que de forma incansable està traient poc a poc les Terres de l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures amb el que ens el vam trobar desprès de 23 anys de governs convergents. Sens dubte la creació de la vegueria seria l’instrument que ens acabaria de normalitzar definitivament com a territori, donant-nos veu política al mateix nivell que el Camp de Tarragona. Aquest és un objectiu que ens hauria d’unir a tots els partits en benefici de les Terres de l’Ebre.

Sobre la crisi de la sequera

2008-04-23T10:07:00.008+02:00

Reconec que la gestió comunicativa de la crisis de la sequera i les seves possibles solucions podia haver estat francament millor. Sens dubte aquesta manca de coherència informativa, ha restat credibilitat al Govern. Això, entre d’altres, ha provocat que tot que i ja s’ha apostat per connectar temporalment la xarxa CAT – ATLL com a solució a la sequera conjuntural fins l’entrada en funcionament de la dessaladora del Prat, una part de la població de l’Ebre vegi amb recels aquesta solució. El decret deixar molt clara aquesta excepcionalitat i temporalitat. Quan es va signar el compromís per l'Ebre l'octubre del 2003, també es va deixar molt clara la posició del PSC respecte aquesta possibilitat.

Em preocupen algunes coses de l’enrenou que s’està generant a l’Ebre:

1. Que es vulgui comparar la situació actual (portar 30 Hm cúbics entre octubre del 2008 i maig del 2009 a Barcelona per a consum domèstic) amb la de l’any 2000 (portar 1050 Hm cúbics anuals a València, Múrcia, Almeria i Barcelona per a continuar potenciant creixements insostenibles).

2. Que no es reconegui l’esforç fet pels habitants i industries de Barcelona en els darrers 4 anys, que en complicitat amb tots els nivells de l’administració , han disminuït els seus consums fins convertir-la en la capital europea amb menys consum d’aigua per càpita. I tot això aplicant els principis de la Nova Cultura de l’Aigua: increment de l’estalvi en el consum urbà, millores en la depuració, recuperació d’aqüífers, millores de les infraestructures hidràuliques i modernització dels regs agrícoles. Sens dubte encara es pot anar més enllà, especialment en els dos darrers apartats. Aquests principis van ser majoritàriament assumits per la població metropolitana, gràcies entre d’altres, a les manifestacions promogudes pels seus carrers pels ebrencs, a les que ells es van sumar massivament.

3. Que es disfressi amb arguments ambientalistes el debat realment de fons, que no és altre que el clàssic del reequilibri territorial, legítim, però que s’amaga perquè no sone políticament incorrecte. Els excedents que arribaran des del CAT a Barcelona es compensaran amb les mesures d'estalvi del conjunt de regants de la conca de l'Ebre. A la desembocadura arribarà per tant la mateixa aigua que fins ara.

4. La fractura social que es pot produir entre l’àrea metropolitana i l’Ebre. Certament el nostre territori exporta moltes coses, entre d’altres, energia i joves, cap a Barcelona, però a l’inrevés, bona part de la nostra activitat econòmica depèn dels seus consums: turisme, productes agroalimentaris, .. per citar-ne alguns. No vull pensar en els efectes que podria tenir sobre la nostra economia, si s’instal•la en la població metropolitana, una percepció d’hostilitat de l’Ebre cap a les solucions que han de resoldre la seva necessitat puntual d’aigua.

5. Que es criminalitzen regs de suport històrics del nostre territori que s’estan impulsant per la voluntat majoritària dels pagesos i propietaris de les finques afectades i dels alcaldes dels municipis beneficiats. El millor servei que podem des del Govern per la preservació del nostre espai agrari és estabilitzar les produccions.

6. Que s’intente desacreditar autoritats en gestió hidràulica que fins fa quatre dies eren els inspiradors intel•lectuals del moviment social, com Pedro Arrojo, Narcís Prat o Ramon Folch, per admetre públicament com una solució raonable la interconnexió temporal de les xarxes CAT - ATLL.

7. Que alguns partits al territori li tremolin les cames per defensar solidàriament la solució adoptada pel Govern. Tots els Consellers de la Generalitat i els grups parlamentaris dels partits que donen suport al Govern estan demostrant una unitat que ens hauria de servir de mirall polític.

8. El paper d’irresponsabilitat política del principal partit de l’oposició en aquesta crisi. En alguns ajuntaments i consells comarcals, estan votant fins i tot en contra de portar aigua en vaixells des de Tarragona !! M’agradaria saber com ho explicaran als ciutadans de l’àrea metropolitana (o pitjor, als seus familiars i amics). Es van equivocar al 2000 i es tornen a equivocar ara. Políticament tinc la mateixa sensació que amb el PP, amb aquesta actitud estaran molts i molts anys sense tornar al Govern, ja em va bé ... , però com a ciutadà em preocupa la radicalitat en la que s’ha instal•lat en el principal partit de l’oposició. En la meva concepció de la política no tot s’hi val. Hi ha límits.

9. Que es titlle al Govern d’emprar mètodes nazis per difondre els seus postulats. Em recorda alguns dirigents del darrera etapa Pujol, acusant els líders de la Plataforma d’emprar mètodes terroristes. Aquest estil de desqualificar l’adversari té un nom molt clar de praxi autoritària.

10. Que es vulgue intimidar alguns responsables polítics del territori que defensen posicions governamentals derivades del seu càrrec, senyalant-los amb noms i cognoms com a responsables de decisions que es prenen a nivells polítics i administratius superiors.

Per tot això, em sento afortunat de pertànyer a una organització política que davant els problemes dels ciutadans és capaç de:

1. prendre decisions justes, que són assumides per el conjunt dels seus membres independentment del seu càrrec o territori.
2. aplicar des de fa 4 anys els principis de la Nova Cultura de l’Aigua i reduir el consum d’aigua a l’àrea metropolitana de forma exemplar.
3. mantenir la credibilitat dels experts en gestió hidràulica, independentment, de si ens agraden o no les seves opinions.
4. ser l’únic partit a l’Ebre que transmet un missatge de solidaritat envers les necessitats puntuals d’aigua de Barcelona.
5. treballar per treure l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures, en col•laboració amb la resta d’administracions de Catalunya i l’Estat.
6. preservar els nostres espais rurals dotant-los de mitjans perquè s’automantinguen i de contribuir a la modernització dels nostres regadius, tot reduint els consums històrics.
7. liderar les respostes a les necessitats i els problemes del ciutadans dels nostres pobles.
8. no fer oportunisme polític davant d’un problema d’emergència nacional.
9. apostar pel diàleg i la tolerància, davant la diversitat d’opinions.
10. respectar les persones, per damunt de tot, independentment de les postures que democràticament defense, la seva filiació política o del càrrec de representació que ostente.

Sequera creativa

2008-04-21T16:30:00.002+02:00

Ho reconec, he tornat a tenir una recaiguda blocaire ... des del 1 de febrer que no he fet una entrada, 2 mesos i mig sense escriure, imperdonable ! I no és que no tingui temes, al contrari: el resultat de les darreres eleccions generals a Amposta (excepcional), el Pla de Seguretat Viària de la ciutat, la reubicació de la caserna de la policia local i l’Escola d’Art, la crisi de la sequera ...

Suposo que és un problema d’exigència. No sé asseure’m a l’ordinador i escriure sis o set línees tal qual, opinant del tema del dia que toqui. Quan faig un escrit, ja fa dies que l’he parit mentalment, escriure’l és pura mecànica. Per aquí també reconec que punxo, em manca temps per pensar.

Això va en contra del que penso que ha de fer una persona amb responsabilitats públiques. Estem obligats a explicar el sentit de la nostra feina. Els blocs personals són uns aliats perfectes per a això, més enllà de la cobertura mediàtica que tenen molts dels actes en els que participem. En aquest espai pots explicar directament als ciutadans la teva percepció de les coses sense intermediaris.

Per això, despres d'aquest, seguirà en breu un escrit sobre com estic vivint la crisi de la sequera (aquesta vegada la metereològica).

La participació ciutadana haurà d'esperar fins el 2011

2008-02-01T14:55:00.000+01:00

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant la passada legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana.
La necessitat d’espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal han estat les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n’hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Reconeixem que en els darrers dos anys s’han començat a donar passos en aquesta direcció com la delimitació en barris de la ciutat, a finals de la legislatura passada, i l’inici de dotació de locals perquè les entitats i associacions d’Amposta puguin funcionar de forma autònoma. El nostre desig és que pugui donar resposta a totes les peticions

Queda encara molt de camí a recórrer i al nostre criteri caldria fomentar les assemblees de barri i implicar els representants de les associacions de veïns en els temes que els afecten de forma directa i oberta.

Recentment s’ha constituït a la nostra ciutat una Federació de Veïns que agrupa la practica totalitat de les associacions de veïns d’Amposta. Ens hem de felicitar perquè la societat civil de la nostra ciutat tingui iniciatives d’aquesta naturalesa, que demostren la maduresa que estan adquirint gradualment les nostres associacions.

Diverses normatives (Llei reguladora de les bases de règim local i el text refós de legislació municipal i de regim local de Catalunya) emparen els principis de participació ciutadana en els Plens, permetent que els ciutadans puguin a més d’assistir ala seu desenvolupament, presentar iniciatives i participar directament

Existeixen diversos precedents tant a Amposta com en ciutats veïnes. La Sra. Encarna Ferré, alcaldessa del Poble Nou del Delta, tot i no ser regidora del nostre ajuntament assisteix a tots els Plens amb veu i sense vot, ocupant un escó com qualsevol altre regidor i intervenint quan algun dels temes tractats en plenari fan referència a la seva pedania. Per altra banda, al final del plens celebrats al municipi veí de Sant Carles de la Ràpita, l’alcalde cedeix la paraula a qualsevol ciutadà que tingue alguna interpel•lació al membre de l’equip de govern

Per tot això, el grup municipal del PSC vam proposar en el passat Ple celebrat el 28 de gener reconèixer el paper d’interlocució preferent de la recent constituïda Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, permetent que el seu President pogués intervenir en els Plens en aquells assumptes que fossen d’interès per les entitats que representa.

El resultat final fou que CiU un cop mes aplicant el rodet de la majoria absoluta tombà la nostra moció, al•legant que ningú de la Federació s’havia adreçat a l’equip de govern per presentar-se i que els constava que tenien problemes de representativitat interns en un dels presidents de les associacions federades.

Un autèntic cop baix al moviment veïnal de la ciutat que lluny de veure com des de l’ajuntament se’ls obren les portes de bat a bat i s’aplica una relació de complicitat i bon rollo des del començament, se’ls gira l’esquena i s’aixequen barreres de forma totalment incomprensible.

No em cansaré de repetir-ho durant aquesta legislatura. És el que la gent ha votat i és el que tenim ...

Requiem pel Jardi Municipal

2008-01-29T19:32:00.000+01:00

En el Ple del passat dilluns 28 de gener es va debatre la proposta del CiU de construir dos nous aparcaments soterrats a Amposta. Un sota la plaça del mercat i l’altre sota el jardí municipal, davant l’Hospital Comarcal.

La construcció i la concessió de l’explotació dels dos pàrquings es vincula a la vegada a la gestió de la zona blava de la ciutat, la qual s’amplia en tres nous trams: passeig canal, un tros de l’avinguda de la Ràpita (fins a Noé) i l’avinguda Santa Bàrbara (entre la Lira i la rotonda d’entrada).

En nostre grup es va abstenir en la votació. Incomprensiblement, la nota de premsa de l’ajuntament diu que vam votar en contra. Una nova errada del servei de premsa municipal que ja comença a ser preocupant ...

El PSC va manifestar el seu acord respecte a la ubicació del pàrquing del mercat, atès que ha de contribuir a la millora dels serveis del que en un futur proper ha de ser la gran zona comercial i peatonal de la ciutat. A més, existeix un ampli consens entre els veïns i comerciants de la zona.

Respecte a l’altre pàrquing vam manifestar el nostre desacord per dos motius. Per una banda la seva construcció suposarà la desaparició de l’actual jardí municipal i la conversió d’aquest espai en una plaça dura (li posarem una mica gespa va dir l’alcalde) i per l’altra l’existència d’alternatives properes com el solar de la caserna de la guàrdia civil que en pocs anys s’ha de reubicar.

Ja vam denunciar en el seu dia, que una concentració de serveis tant importants com l’Institut Pere Mata, l’ampliació de l’Hospital Comarcal, la residencia de gent gran i el Museu Comarcal col•lapsaria una zona de la ciutat que urbanísticament no estava preparada ni dissenyada per això. Com sempre la realitat s’ha acabat imposant i la saturació és evident cada dia.

El més lamentable de tot fou l’afirmació de l’Alcalde durant el debat, que en resposta a una intervenció meua en la que constatava que la construcció d’aquests pàrquings no suposaran una millora substancial dels greus problemes circulatoris de la ciutat, s’atreví a dir que Amposta no té problemes de circulació. La rialla general dels periodistes que cobrien el Ple, majoritàriament de fora de la ciutat, fou la millor resposta que es podia donar.

Més Informació:

La construcció d'un aparcament subterrani a Amposta enfronta govern i oposició

ERC i PSC qüestionen l’ubicació de l’aparcament soterrat a la plaça de l’hospital comarcal que impulsa el govern d’Amposta

Propostes del PSC per millorar la circulació d'Amposta

Comença la cursa electoral

2008-01-20T13:46:00.000+01:00

Amb la recent aprovació de la composició de les llistes a les properes eleccions generals per part dels Consells Nacionals del PSC i CiU, es dona el tret de sortida a Catalunya de la propera cursa electoral.

La companya Lluïsa Lizàrraga finalment li ha correpost la tercera posició de la llista de Tarragona. No és el que la Federació del PSC a l’Ebre havia demanat a la direcció del partit, però tot i això, és la candidata del territori amb més possibilitats d’ocupar un escó al Congrés dels Diputats a partir del 9 de març.

Ja he dit en alguna ocasió que el paper que ha fet la Lluïsa a Madrid no ha estat valorat en tota la seua dimensió. El seu perfil de política propera, més preocupada per resoldre els problemes i les necessitats del dia a dia de les nostres comarques, que per sortir als mitjans de comunicació fent grans declaracions, junt amb les legítimes aspiracions de la Federació del Camp de Tarragona, l’han acabat fent saltar un lloc a la llista. Tot i això, els companys de l’Ebre li han reconegut aquesta tasca votant-la massivament com a la seua candidata en el darrer Consell de Federació celebrat a Tortosa. No cal dir que per a Amposta és un orgull que sigui ella la persona designada.

Sempre que venen eleccions, des dels aparells dels partits se sent a dir que aquestes són les més importants. Aquesta vegada jo també sóc d’aquesta opinió, sincerament. Ens juguem moltes coses que poden marcar les regles del joc i les tendències polítiques en el començament d’aquest segle: el manteniment d’un model de convivència civilitzada entre les diferents parts de l’Estat, el desenvolupament d’un Estatut que ha de satisfer el desig de la majoria dels catalans en l’avanç del finançament i l’autogovern pels propers lustres i la consolidació del procés de normalització cívic i social (especialment a la Catalunya rural) en desaparèixer CiU de la majoria d’institucions importants del país després de 23 anys.

CiU també és conscient d’aquesta cruïlla estratègica en la que ens trobem, amb el dramatisme afegit de la pèrdua contínua de suports, en haver desaparegut el gran poder cohesionador intern que li donava estar al govern. Són plenament conscients que si no són capaços de condicionar numèricament el proper govern de l’Estat, s’acaba definitivament la seva hegemonia política a Catalunya. La renúncia de Mas com a líder i el trencament entre Convergència i Unió serien les primeres imatges d’una nova era dintre l’espectre sociopolític del nacionalisme català.

En aquest escenari del “tot o res” en el que es troba atrapat CiU, els seus ideòlegs han dissenyat una campanya electoral inspirada en el moviment social de rebuig al PHN sorgit precisament a l’Ebre, i que li va costar en gran part la pèrdua de la Generalitat el 2003. Veurem un mes de febrer farcit de manifestacions suposadament de base ciutadana, que estan sent preparades des de fa mesos a consciència pel cacics territorials de CiU, amb el suport del PP. Tot el franquisme sociològic de la Catalunya rural està activat al servei una vegada més dels interessos dels poders fàctics de sempre. Esperem que aquesta sigui per sempre més la darrera imatge del Vell Règim.

En el cas de l’Ebre, l’acte que s’està preparant a Amposta (no és casualitat que sigui un dels darrers bastions del antic regim), en plena campanya electoral i en contra del govern a la Generalitat, és la prova fefaent d'aquesta estratègia. Justament els mateixos que no van tenir el coratge de sortir a defensar l'aigua de l'Ebre fa 4 anys, ara convoquen manifestacions per atacar a aquells que van aturar el transvasament. Més enllà de la legitimitat d'alguna de les queixes expressades, cal que la gent s'adoni de la manipulació que alguns dels seus representants, al servei de partits molt concrets, intenten fer dels seus associats. Confio però en la saviesa popular i estic convençut que el 9 de març la gent col.locarà cadascú al lloc que li pertoca.

Caçadors, pescadors i pagesos es manifesten per defensar el món rural de l'Ebre

Entitats agràries, pesqueres, taurines i de caça es manifestaran al febrer en contra de la 'marginació' del món rural ebrenc

Les plataformes ebrenques es desmarquen de la manifestació de caçadors, pagesos i pescadors contra la política mediambiental

CiU diu que a Amposta no li cal un Casal de Joventut

2007-12-30T19:07:00.000+01:00

Una de les sol•licituds més reiterades que va tenir el nostre partit polític durant la confecció del programa electoral en les passades eleccions municipal fou la de donar resposta a les necessitats d’espais públics específics per a adolescents.

Molts joves entre 13 i 16 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest buit, no són una alternativa.

Certament, l’ajuntament ha habilitat en la passada legislatura algun espai que usen els joves de la ciutat, com el telecentre al Castell o el Casal. No obstant, es tracta d’usos molt puntuals per activitats de formació dirigides, en el cas del Casal, i per accedir a internet en el cas de telecentre.

A Amposta li cal centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es podria fer des d’un Consell Municipal de la Joventut en col•laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

Petites ciutats veïnes com Masdenverge o l’Aldea, tenen en funcionament un centre d’aquestes característiques amb un notable èxit de participació. Per altra banda, el govern de la Generalitat col•labora en l’impuls i finançament d’aquest tipus d’equipaments.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, jocs de taula o simplement un lloc de trobada alternatiu les tardes dels caps de setmana i dies festius. Aquest lloc podria actuar a la vegada de punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

Per aquest motiu el PSC – PM va proposar en el Ple municipal del dia 28 de desembre, què l’equip de govern realitzés les accions oportunes perquè durant la present legislatura Amposta dispose d’un Casal Juvenil que done resposta a les alternatives d’oci i formació que els nostres joves i les seves famílies demanden.

Malauradament CiU hi votà en contra argumentant que amb els serveis actuals n’hi ha de sobres i que no ens podem comparar amb poblets com Masdenverge que nomes tenen mil habitants. Sense comentaris !. Els motius reals de la negativa cal buscar-los en la fragilitat financera en la que està immersa l’ajuntament. Un local d’aquestes característiques necessitaria una inversió d’entre 1,5 i 2 milions d’euros. El mateix que ens ha costat el ruïnós Escorxador de Tosses o la meitat del famós superàvit de 3.5 milions d’euros que s’han fos en un temps record de 6 mesos.

Incomprensiblement ERC es va abstenir al•legant que un casal no és prioritari segons la seva visió de les necessitats de la nostra gent jove ...

Els primers pressupostos de la legislatura

2007-12-29T23:52:00.000+01:00

El passat divendres 28 (dia dels innocents) l’equip de govern va aprovar en solitari, 9 a 8, els primers pressupostos de la legislatura 2007-2011.

Vistes les xifres des de fora, poden donar la imatge d’un ajuntament amb un ampli marge inversor que li han de permetre la realització de moltes actuacions l’any 2008. Del total de 46 milions d’euros, 33 corresponen al ajuntament, 12 a l’hospital comarcal i 0.5 a Gursam, la societat de gestió urbanística municipal.

Cal destacar pel que fa als diferents capítols de despesa, el 8 milions d’euros que es dediquen a personal, la qual cosa i tal com portàvem al programa a les darreres municipals, per si sol ja justificaria en escreix la creació d’una gerència específica per gestionar aquesta macroarea municipal. També cal destacar els 6 milions destinats a la compra de bens i serveis, una altra despesa que també per ella mateixa justificaria la creació d’una central de compres per racionalitzar i controlar aquesta important partida. Mireu l'apartat del programa en el que ho explicàvem.

Però sens dubte, la més important tant des del punt de vista pressupostari com polític és la de inversions dotada amb 16 milions d’euros. Si mirem en detall com es finançaran aquests 16 milions ens adonem ràpidament de la fragilitat de les inversions previstes:

1. Més del 50 %, prop de 9 milions d’euros, surten de quotes d’urbanització pagades pels propietaris afectats per la actuacions urbanístiques previstes a Tosses fase 2 (5.7 milions), Eucaliptus (1.6 milions) i Avinguda Sant Jaume (0.9 milions). Per tant l’ajuntament no hi posa ni euro i li dona un toc enganyós en apropiar-se d’aquestes inversions. Per cert, les dues darreres s’arrosseguen des de fa dos anys per la incapacitat de l’equip de govern d’executar-les.

2. Uns altres 4.5 milions, està previst que surtin de la venda de diverses pastilles de sol industrial municipal a Tosses i l’Oriola i de sol residencial municipal del sector cementeri II. El propi alcalde va reconèixer que si no s’aconsegueix vendre aquests terrenys no es podran executar les següents inversions: urbanització del nou sector residencial cementeri II (on en teoria van el Decathlon i el Carrefour), la piscina lúdica descoberta, la residencia del centre de tecnificació, el casal de la música, la nova comissaria de policia local o els locals destinats a entitats a l’antic solar del dipòsit municipal d’aigües. D’aquí la fragilitat de totes aquestes previsions.

3. 1.6 milions surten d’un préstec que consolida l’endeutament de l’ajuntament en 10 milions d’euros (70 % del pressupost de despeses corrents), que a la vegada generen un pagament en concepte de d’interessos anuals de 550.000 euros !!! És potser el toc més continuista dels pressupostos.

4. Es manifesta també la debilitat de les finances municipals en comprovar que l’equip de govern només és capaç de consignar 7 euros !!! (no és cap broma) per finançar les inversions del 2008 amb recursos propis. Això demostra la nul•la capacitat d’estalvi de l’ajuntament. Els recursos propis haurien de finançar com a mínim un 20 % de les inversions.

El propi informe de l’interventor municipal manifesta la poca rigurositat en l’execució del pressupost del 2007, en el que es va produir una desviació de 3.5 milions d’euros i dona un toc d’alerta de cara al 2008. Gràcies al famós superàvit esbombat a bombo i plateret ara fa un any, l’equip de govern ha sobreviscut tot un any marcat per una despesa incontrolada. També manifesta l’interventor els seus dubtes pel que fa a assolir la xifra prevista en la recaptació de l’ICO (impost de construccions) atenent el cicle de baixada de l’activitat constructora i critica obertament que part d’aquests diners es dediquen a finançar despeses corrents.

Finalment, i ja fent una crítica més política, els pressupostos no afronten els dos grans problemes d’Amposta: l’estat de la via pública i la circulació viària.

Pel que fa al primer aspecte, només s’hi destinen 300.000 euros a arranjar carrers i 120.000 euros a comprar una nova màquina netejadora. El nostre grup estava disposat a invertir fins els 50 % dels pressupost d’inversions durant la primera legislatura a un pla de xoc de recuperació de la via pública molt ambiciós que havia de recuperar els nostres espais públics de forma integral i rentar la cara de la ciutat de forma important.

Pel que fa a la circulació viària, l’altra gran assignatura pendent d’Amposta, no es preveu cap actuació per avançar en la consolidació de les dues rondes de circulació ràpides que preveia el nostre programa electoral. Ni tampoc es dedica pràcticament ni un euro a resoldre els problemes derivats del Pla de Seguretat Viària elaborat per la Direcció General de Trànsit i que posa el dit a la llaga en el diagnòstic dels principals problemes circulatoris.

En fi, com em sentireu dir en moltes ocasions durant aquesta legislatura, és el que tenim i és allò que la gent ha votat.

Agressions, Homofobia i Tosses

2007-11-30T16:46:00.000+01:00

El passat 22 de setembre dos joves d'Amposta i el Perelló van ser agredits brutalment a les afores d’una discoteca al polígon Tosses XXI d'Amposta. Els nois van ser atesos a urgències de l’Hospital Comarcal d'Amposta on va ser tractats de diversions contusions a la mandíbula i a les costelles. Les víctimes van denunciar els fets a la policia local i als Mossos. En el text de la denúncia, s’afirma que l'única explicació que hi troben per l’agressió és que van apallissar-los per la seva condició homosexual, ates que en aquell moment s'estaven fent mostres explicites d'afecte.

Segons el Col·lectiu de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre es tracta de la quarta agressió a persones homosexuals en poc més d'un any, però afirmen que es produeixen altres casos de «violència gratuïta» i de baralles de forma regular al recinte exterior del polígon d’oci nocturn.

Exposat el cas a la Comissió informativa de Governació, el Cap de la Policia Local ens informa que durant les nits dels cap de setmana hi ha la presencia regular però discontinua d’una patrulla de la policia local i que no es poden destinar més efectius policials a causa de la resta de necessitats de la ciutat. Per altra banda es constata que la majoria de les baralles es produeixen a l’exterior dels locals nocturns, especialment a la zona d’aparcament de la discoteca, ja que a l’interior es disposa de serveis de seguretat privats.

Arran d'això, el nostre grup municipal va presentar una moció al Ple del 29 d’octubre, que va ser aprovada per unanimitat i en la que es demanava:

1. Que el Ple de l’ajuntament condemnés l’agressió homòfoba rebuda pels dos joves.
2. Requerir a l’empresa Tosses 21, promotora del complex d’oci nocturn, en col·laboració a la Junta de seguretat Local (Ajuntament, Mossos, Guàrdia Civil i Policia Local), que incremente els serveis de seguretat a la zona exterior dels locals per evitar la repetició de nous incidents d’aquest tipus.

Ens consta quer la Junta de Seguretat ja s’ha reunit i s’ha agafat el compromís per totes les parts d’implicar-se amb més profunditat en els problemes que generen una concentració tant important de gent durant les nits dels festius i caps de setmana. Per cert, als grups de l’oposició, tot i haver portat la iniciativa, no se’ns ha explicat res ...

El més penós de tot plegat ha estat la nul·la sensibilitat de l’equip de govern en tot el procés: cap trucada de suport a la família afectada, absència de cap representant municipal el dia de la concentració del Front d’Alliberament Gai a la plaça de l’ajuntament, ni ningú a qui lliurar el manifest, negació per part de l’alcalde d’haver rebut cap petició de reunió per part del col·lectiu per parlar del problema, culpabilització del col·lectiu gay com agitadors i distorsionadors de la realitat per haver divulgat els cassos d’homòfobia a Tosses i embrutar la imatge d'Amposta per tot Catalunya, ... En fí és el que tenim i el que la gent ha votat.

Finalment i per situar cadascú al seu lloc, una anècdota real. Durant la darrera campanya electoral, des d’un dels locals de Tosses es van enviar milers de sms a joves de la ciutat, en successius dies, recordant-los a qui calia votar si volien que la marxa a la ciutat no pares. Lamentable, tot i que comprensible, els promotors de Tosses vinculaven el seu futur al del color polític de l’ajuntament. Ells mateixos es delataven.

Més informació:

El col·lectiu gai es manifestarà per denunciar les agressions a Amposta

Denuncien la «passivitat» davant les agressions homòfobes a Amposta

El PSC proposa al ple d'Amposta que condemne les agressions homòfobes

Concentració a Amposta per denunciar les agressions a homosexuals a la ciutat

El Front d'Alliberament Gai denuncia les agressions homòfobes a Amposta

Protesta ciutadana contra les agressions homòfobes

Massa tard per a alguns

2007-11-29T19:14:00.000+01:00

Una de les coses que més greu em sap del resultat de les darreres eleccions municipals, és l’oblit al que es veuran condemnades diverses persones d’edat, a les que per afinitats polítiques els actuals governants d’Amposta no els faran cap reconeixement públic.

Em refereixo, entre altres, als pocs soldats vius de la ciutat que van participar en la Guerra Civil. Segons els meus càlculs, en deu haver una dotzena entre els dos bàndols i estan tots entre els 85 i 90 anys. Suposo que a finals de legislatura en quedaran la meitat, ben just. Hi ha tant per fer en la recuperació de la memòria històrica a Amposta en aquest sentit ! Al maig del 2004, el nostre grup municipal va presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat, en la que instàvem l’equip de govern a col·laborar amb el COMEBE en la recuperació dels esdeveniments ocorreguts a Amposta i a posar en valor tot el patrimoni vinculat. Han passat els anys i res de res ...

He reviscut precisament avui aquest sentiment de frustració personal, després d’haver estat a casa del Sr Salvador Pagà parlant (millor dit escoltant) gaire bé 2 hores. Un altre clar exemple de marginació per la seva militància comunista. El Sr Pagà (1931) va formar part del grup de col·laboradors del professor Esteve Gálvez, precursor del Museu del Montsià. De caràcter fort – típicament nostre - és l’únic encara en vida d’aquell equip. Tot i la seua condició de treballador i la manca de formació especialitzada, Salvador va participar en multitud d’excavacions arqueològiques. Primer, com a ajudant i, al cap dels anys, per iniciativa pròpia i guiat pel seu natural instint, va rastrejar i descobrir multitud d’assentaments, molts dels qual no ha volgut fer mai públics per evitar el seu espoli. És un pou de coneixements que qualsevol dia desapareixerà. Encara ara, amb 76 anys, diàriament surt a les 5 del matí de casa per indagar noves restes arqueològiques del Montsià.

En fi, he marxat del domicili del Sr Pagà amb un cert sentiment de culpa. Malauradament, fins que la gent de la meua adscripció política no arribe al govern de la ciutat, molts d’aquestes personalitats anònimes continuaran relegades a l’ostracisme. Per a molts ja serà tard. A molts altres però, antics col·laboradors del Franquisme i actualment considerats intel·lectuals de pro de la ciutat, ja se’n va encarregar l’alcalde Roig de fer-los els corresponents homenatges abans de marxar.

Visita al Delta del Po

2007-10-28T11:59:00.000+01:00

Fa uns dies, un grup d’arrossaires i regants, acompanyats per representants de l’Administració vam visitar el delta del riu Po, a l’Adriàtic itàlia.

Ja havia estat en altres ocasions, durant la meva època al Parc Natural, visitant els seus espais naturals. Sorprèn però, recórrer una zona que fa més de 50 anys que es troba per sota del nivell de mar, en alguns punts fins a 4 metres, i on viuen 150.000 persones que desenvolupen una intensa activitat agrària, ramadera, pesquera i marisquera. L’agricultura està principalment orientada a la farratjaria animal (blat, alfals, sorgo, ...), només 2.000 Ha d’arròs, que suporta una important ramaderia bovina intensiva.

La causa d’aquesta subsidència exagerada es troba en l’explotació d’una bossa de gas metà al subsòl de la desembocadura del Po i que obligà l’Estat italià a prendre mesures per evitar la inundació del seu delta per infiltració de l’aqüífer o pel desbordament del riu.

Durant el darrer mig segle, el Consorcio de la Bonifica, una mena de Comunitat de Sanejament, ha construït dics de protecció al voltant de tots els braços del riu que es troben a varis metres per sobre de la plana i ha dissenyat un potentíssim sistema de bombeig per mantenir a ratlla l’aqüífer salí, que no per regar. Les carreteres estan elevades com a sistema de seguretat en cas d’inundació i a la vegada conformen un volgut reticulat que compartimenta tot el Delta. Tothom, institucions i habitants, sostenen econòmicament el Consorci. És lògic, els hi va la supervivència.

El seu principal problema agrari és la salinització, per això han construït a més dels bombejos, una barrera antisal en un dels principals braços del Po. És una enginyosa comporta submergida amb lames que s’obren quan el cabal d’aigua dolça és suficient com per arribar fins al mar i es tanquen quan progressa la falca salina riu amunt. L’objectiu és evitar filtracions dels braços del Po cap al ja hipersanilitzat aqüífer. Per sort a l’Ebre, la millor garantia per mantenir el freàtic salí a ratlla és la continuïtat dels arrossars, i això ho tenim garantit per molts anys.

Coses que m’han interessat de la visita:

La idea de crear un òrgan de gestió local participat per totes les institucions territorials locals, amb capacitat executiva. Llàstima que es van (ens vam) carregar el COSEC (antic CPIDE d'infausta memòria)), era l’embrió del que hauria acabat sent el que hi ha al Po. L’actual Consorci per la Sostenibilitat, te el defecte de la llunyania pel que fa als seus organs decisoris.

La intensa gestió de les seves badies interiors. Hi ha un permanent dragatge de canals interns per facilitar la connectivitat amb el mar i la bona qualitat d’aigua. Funciona, i la proba és que hi ha més de 1.500 famílies que viuen del marisqueig, part del qual es comercialitzat per empreses del nostre Delta en moments de manca d’aprovisionament.

La integració paisatgística dels dics és notable. Tot i que estan farcits al seu interior de pedra, tenen un recobriment d’arena i vegetació que el donen un aspecte natural remarcable. Molts dics estan aprofitats com a carreteres o carrils bici. Aquest és el model que ha triat el Ministeri de Medi Ambient per protegir l’interior de les badies dels Alfacs i el Fangar. Esperem veure l’inici d’obres el 2008.

La regressió costanera no els és un problema a curt termini. De fet no tenen dics de contenció litoral. Els sistema de barres d’arena naturals els és suficient. Això no vol dir que aquí haguem d’apostar permanent per recular la línea costanera. En un moment o altre haurem de construir una línea Maginot, ni que sigui per trams. Socialment no hi ha alternativa. Tot i això, no estem en una situació tant dramàtica com al Po fa 50 anys. Hem de començar però, a visualitzar aquesta solució no mes enllà de 20 anys.

La legislatura arrenca amb mal peu

2007-09-24T21:00:00.000+02:00

Avui hem celebrat el primer Ple amb contingut polític de la legislatura. Em sap greu, però el regust que m’han deixat les 2 hores de debat plenari ha estat de profunda i sincera decepció. I això, tenint en compte que estem a l’inici de la legislatura i que és ara quan tots els grups polítics fixem la nostra estratègia per la resta del mandat, mostra unes perspectives molt poc engrescadores.

He vist un equip de govern mediocre, insegur, amb plantejaments de molt curta volada i el que és pitjor, sense cap intenció de cercar aliats ni que sigue per temes puntuals. Tenen la majoria absoluta i apliquen el rodet sense cap remordiment. Em sap greu perquè l’oferiment que vaig fer el dia de la constitució del nou ajuntament era sincer, i tot i que el mantenim en els grans temes, inevitablement es perdran moltes sinèrgies que acabaran perjudicant els ciutadans.

Vergonyós ha estat el rebuig de la moció que presentàvem conjuntament amb ERC en la que es demanava que es retransmetessin els Plens municipals per Ràdio Amposta. L’alcalde ha tingut el coratge de dir en veu alta que qui vulgui conèixer el que es debat al Ple que vingui a veure-ho personalment, entre d’altres bajanades d’alt calat argumental. Em preocupa seriosament aquest missatge d’opacitat hereu de l’estil Roig que marca quina potser la tònica d’aquest mandat.

La sorpresa positiva d’aquest nou curs està sent però la nova secretaria municipal. Està demostrant un nivell de solvència professional i d’independència que, venint d’on venim és tant gratificant ... Gràcies a l’informe que li vam demanar en el darrer Ple sobre la validesa jurídica del famós decret d’alcaldia que va permetre hipotecar la concessió de l’Escorxador, hem deixat en evidència l’embolic monumental en el que s’ha posat CiU en aquest tema. La Secretaria ha certificat la nul·litat de ple dret del decret, ates que les competències per autoritzar-lo corresponien al Ple. Vull recordar les paraules de Roig al respecte el febrer passat: ... L'alcalde d'Amposta ha explicat que la llei "demana" per autoritzar aquest tipus d'hipoteques una resolució d'alcaldia i no un acord de Ple ... "L'Ajuntament ha actuat de forma impecable", ha insistit Roig. Sense comentaris !!! (Més informació:) http://www.ebredigital.cat/ebredigital/web/index.php?idArea=6&idnot=6141&idSeccio=6&idPes=1

La broma li pot acabar costant a les arques municipals entre 2 i 3 milions d’euros (1,5 de l’obra civil i entre 0.5 i 1,5 segons el que estableixi el Jutjat Mercantil) com a responsables subsidiaris de la hipoteca i per tant dels deutes existents. Està clar que ha hagut una mala gestió d'un projecte que, consideràvem que ja "no era viable" des de bon principi. En el seu dia ja vam denunciar que el projecte de l'escorxador estava sobredimensionat per a les necessitats de la ciutat i que per a resultar rentable requeria un volum d'animals molt important que havia de provenir d'arreu de Catalunya i l'Estat. Per acabar-ho d’adobar, els carnissers d'Amposta no han sacrificat animals aquí.

La perla final de la sessió ens l'ha confirmat l’alcalde en el torn de preguntes, quan ha admès que l’urbanització del carrer del Grao s’haurà de refer a causa dels importants problemes que genera en la circulació de vehicles. Ja ho vam denunciar en plena campanya electoral i el senyor Ferré ens va acusar de fer demagògia. En fí, com es diu popularment la veritat és molt tossuda.

Trobar l'equilibri

2007-09-12T11:30:00.000+02:00

Fa gaire bé tres mesos (16 de juny) que no actualitzo el meu bloc. Aquesta vegada no ha estat per mandra o perquè no tingues cap a cosa a dir. Necessitava un tall, distanciar-me de la frenètica activitat que he portat sense interrupció des de començaments del 2004, quan a més de portaveu del PSC a l’ajuntament vaig a accedir a la direcció de serveis del DAR a l’Ebre.

Vull agrair a la premsa el respecte que han tingut durant aquest estiu en no trucar-me molt, cosa que m’ha permès desconnectar gaire bé del tot. Em consta que ells són els més fidels seguidors del meu blog. Per respecte a ells, i més gent que se que esperem novetats, també avui el reprenc i em poso a la seva disposició per les necessitats informatives del territori.

Pel que fa a l’ajuntament ja han passat tres mesos de la seva constitució. Una primera impressió: res a veure l’equip de govern actual amb l’anterior, tant per a bé com a per mal. El nivell de solvència política ha baixat molts punts. Des de l’alcalde que té serioses dificultats per expressar-se en públic sense guió, fins alguns dels seus regidors que segur que donaran molt a parlar durant el present mandat. Els donarem un marge de confiança però, no gaire més temps ... Entre altres coses perquè no hem d’oblidar que l’alcalde cobra un sou de 4.275 euros al mes i 7 dels 8 regidors en cobren 2.500, a més de cinc càrrecs de confiança. Un total de 12 persones alliberades que han de demostrar que la seva dedicació reverteix en la millora de la qualitat dels serveis i equipaments de la nostra ciutat.

No obstant però, he de reconèixer que l’ambient polític a nivell personal i entre grups polítics ha millorat ostensiblement. A això, sens dubte ha contribuït la desaparició física de l'ajuntament (que no real) de personatges com Rius, Roig, Magí, o fins i tot Almuvede, per als quals l’activitat política era alguna cosa més que una ideologia. Espero que l’estil populista de Roig, doni pas a una normalització de la vida política local pel bé de la qualitat democràtica d’Amposta.

Pel que fa al territori, es nota que entrem en precampanya de les Generals. Caldrà veure quin tipus de missatge llença CiU, tant en clau nacional com ebrenca, tenint en compte que al meu criteri anem cap a la sociovergència a Madrid. Això evidentment tindrà repercussions a Catalunya a mitjà termini. La prudència que estan demostrant en molts temes és indicadora d’aquest context.

Per acabar, vull agrair a Luís, una persona que he conegut aquest estiu per haver-me ajudat a valorar més les coses importants de la meva vida personal. L’activitat política a un cert nivell és pràcticament incompatible amb una vida privada més o menys endreçada. Aquesta és una de les conclusions que he tret de tot allò que m’ha passat darrerament i un dels reptes que m’he marcat per al futur. Trobar l'equilibri sempre ha estat per per mi l'objectiu prioritari. Espero tenir la saviesa per assolir-lo.

Discurs de constitució del nou ajuntament

2007-06-16T19:18:00.000+02:00

Voldria començar el meu parlament, felicitant el grup polític que va guanyar de forma clara les passades eleccions municipals del dia 27 de maig, fet que li permetrà continuar governant Amposta en solitari durant els propers quatre anys.

També crec que és de justícia i més enllà de les normals discrepàncies polítiques, acomiadar públicament la persona que ha dirigit el nostre ajuntament durant els darrers 20 anys, el Sr. Joan Mª Roig i Grau i agrair-li la dedicació i els serveis prestats a Amposta en un dels mandats més llargs de la història recent de la ciutat.

Pel que fa al nostre grup polític, l’electorat ha decidit atorgar-nos el paper d’oposició. Els quatre regidors del grup socialista entomem aquesta responsabilitat de la mateixa manera que vam fer en la passada legislatura, amb il·lusió i voluntat de servei als interessos d’Amposta. La nostra serà una oposició constructiva i de consensos en els temes importants per al poble, com ja es va demostrar en la passada legislatura on vam coincidir en les votacions en les diferents sessions plenàries en més del 80 % dels punts que es van debatre amb l’equip de govern.

Al nou Alcalde, li ofereixo la col·laboració i el suport del meu grup polític, en tots aquells aspectes que hem coincidit programàticament en la darrera contesa electoral i en aquells que fruit de la dinàmica del dia a dia de la legislatura que ara encetem, entenguem que són mereixedors d’una acció política conjunta.

Tenim molt de treball a fer en aquest sentit. En l’aspecte sanitari la construcció del nou Ambulatori i l’impuls definitiu del Nou Hospital Comarcal. En l’educatiu, la posada en marxa del nou centre de primària i el nou institut pels estudiants del centre de tecnificació. En el cultural, el nou centre d’arts visuals i el nou arxiu històric comarcal. Per citar només alguns projectes, que exemplifiquen els fruits que es poden recollir quan hi ha una col·laboració sincera i transparent entre diferents administracions.
Però també hi ha molt de treball a fer derivat de l’aprovació del Nou Pla General d’Ordenació Urbanística d’Amposta, un tema que com vostès saben el nostre grup li ha dedicat una especial atenció perquè entenem que és on els ciutadans valoren més la qualitat de vida del seu poble. El nou planejament urbanístic del que ens hem dotat, conté la solució de molts dels problemes que tots reconeixem tenir en l’àmbit de la circulació i la millora de la qualitat del tramat urbà. Estic convençut que si són capaços de desenvolupar aquestes receptes, podem tenir una ciutat molt millorada d’aquí 4 anys.

Él nostre és un oferiment sincer, amb tot el que això comporta quan a complicitats polítiques a nivell d’Administracions superiors, amb el desig que el retorn sigui en el mateix sentit, és a dir, diàleg obert i transparent des del primer moment en tots aquells temes que convinguem de mutu acord, que són transcendents pel futur d’Amposta i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

En aquesta nova legislatura, Amposta consolidarà una població de més de 20.000 habitants que ens farà entrar en el club de ciutats mitjanes de Catalunya, amb tot el que això comporta quant dotació de serveis a la població. En aquest context, hem de ser un referent i model per la resta de poblacions veïnes i fruit d’aquesta lògica li demano una cosa per la millora del treball dels grups municipals, el seu inclòs, la dotació d’espais propis per treballar amb normalitat dintre la casa consistorial.

Voldria acabar fent un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre, des del 1979, han ocupat alguns dels seients de regidor del nostre ajuntament. No hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

I als membres presents avui al Salò de Plens de la gran família socialista, els vull agrair el seu treball infatigable i la seva inquebrantable fe en el nostre projecte. No els decebrem, ni a ells, ni a cap dels ampostins i ampostines que han dipositat la seva confiança en la nostra formació política.

Em cal un tall

2007-06-05T11:26:00.000+02:00

Després de la invitació que vaig rebre per part de Miquel Iceta i d'alguns coneguts i amics per tal que m'animés a fer un bloc, m'he decidit a començar ...Tot i el meu perfil inevitablement polític, no voldria que aquest espai tingués únicament aquest objectiu. Per altra banda, m'agradaria que les meves opinions s'anessen actualitzant de forma regular.Tinc per tant dos reptes, intentar desconnectar, almenys un cop a la setmana de la meva agenda diària per tal d'escriure i a la vegada que els continguts vagin més enllà d'allò estrictament polític i local.Ho intentaré, però tinc la sensació que no serà fàcil. En fi, tindrem oportunitat de comprovar-ho ...

Així vaig començar el meu blog l’abril del 2006. Mirant en perspectiva, crec que he complit en l’objectiu de la regularitat (en general) i no tant en la temàtica. Volia haver parlat de tot una mica i no només de política. Intentaré esmenar-ho a partir d’ara.

D’entrada em proposo fer un tall. Fa tres anys que no faig vacances i que no puc llegir un llibre, llegeixo més que mai, però només premsa i informes. No em queixo, és una constatació.

Per tant aviso amb antelació, a partir del juliol, si em truqueu i no em trobeu és que estic recuperant el temps perdut. No us preocupeu, per temes de feina, sempre hi ha algú de guàrdia

Continuarem treballant per Amposta

2007-05-28T12:16:00.000+02:00

Ja s’ha emes el veredicte popular i en el cas d’Amposta és inapel·lable. CiU revalida per cinquena vegada consecutiva la majoria absoluta i els ciutadans volen que PSC i ERC continuem a l’oposició quatre anys més.

Els partits de l’alternativa no hem aconseguit trencar la forta majoria convergent de la ciutat. Primeres conclusions: CiU té un electorat molt fidelitzat a les municipals i una gran capacitat de mobilització dels seus votants en aquesta classes de comicis.

Pel que fa al PSC tinc un sentiment agredolç. Hem fet una gran campanya, un bon programa, una molt bona llista, governem a Barcelona i a Madrid, ..., teníem tots els ingredients per millorar l’escrutini del 2003. El resultat: mantenim els regidors però perdem 500 vots absoluts. Ho haurem d’analitzar amb detall: càstig al tripartit, a la nostra oposició, a la meva persona, els nostres votants ja donaven per fet la pèrdua de CiU i no van anar a votar, una mica de tot, ... no ho sé.

Ahir la nit, quan es van conèixer els resultats definitius, vaig trucar Manel Ferré per felicitar-lo pels resultats i oferir-li la col·laboració del meu grup en els temes importants per fer avançar la ciutat. Des de l’oposició evidentment.

Igualment vaig fer amb Marta Cid a qui vaig transmetre la meva solidaritat i ànims per seguir endavant.

El 16 de juny es constituirà el nou ajuntament, tindrem un nou alcalde i 4 anys per seguir treballant per la ciutat. No estic content pels resultats, però ni de lluny desanimant o abatut. Seguiré treballant per a què el PSC recupere les posicions que va tenir a Amposta el 1983, quan va ser la força més votada i Josep Mª Simó va ocupar l’alcaldia.

Pels Nous Temps que vénen

2007-05-25T12:22:00.000+02:00

Ahir la nit vam fer el darrer debat de candidats, era el tercer, a Canal Terres de l’Ebre. La gent que el va veure, em diu que va ser amb diferència el més viu de tots els realitzats. No sé, no estic segur que a la gent del carrer li agraden gaire les estridències, contràriament als periodistes i als aparells dels partits ... però en fi, la litúrgia política és així i no crec que la canviem ara per ara.

Avui és el darrer dia de campanya i em sento en procés de desacceleració. Jo ja vaig viure fa 4 anys, com a número 2 de Simó i responsable de la seva campanya electoral, el procés. Puc assegurar però, que no és el mateix anar de cap de llista que anar a la llista. La tensió i el desgast es van sumant dia rere dia fins que comences a desitjar que s’acabe la campanya per por a la teva integritat física.

Vam iniciar la campanya amb molta força, hem estat l’únic partit i l’única ciutat que ha portat una Ministra en un dels seus actes electorals. També vam ser els primers a repartir el nostre programa electoral, 134 propostes agrupades en 17 blocs temàtics. La visita de Maragall, que teníem demanada des de feia setmanes, ens va agafar enmig de les polèmiques declaracions que va fer sobre l’Estatut, cosa que mediàticament ens va beneficiar, teníem tots els mitjans de comunicació a Amposta. Més enllà de la polèmica generada, es va demostrar que la gent del carrer te una gran estimació pel primer President socialista que ha tingut Catalunya, des de la restauració democràtica. Entremig, tres debats electorals, porta a porta pels carrers de la ciutat, mercat, reunions des de fa setmanes amb associacions, .... realment intens.

Acabem aquesta nit amb una festa al nostre local, on esperem brindar per l’inici del canvi a Amposta. Esteu tots invitats a celebrar els Nous Temps que vénen.

Una important base cultural que cal dinamitzar

2007-05-18T10:52:00.000+02:00

Amb aquesta darrera proposta, tanco a 10 dies de les eleccions, el nostre programa electoral. Us recordo que el vaig iniciar el setembre passat http://toniespanya.blogspot.com/2006/09/lestat-de-la-via-pblica-la-gran.html. Fa per tant nou mesos que estem explicant les notres propostes electorals als ciutadans, a través d'aquest blog, la revista 4 cantons i en tots els mitjans de comunicació que he tingut l'oportunitat d'opinar.

La cultura és un element de cohesió social, integració, coneixement i benestar. Fer cultura és oferir una eina generadora d’informació i de riquesa individual i col·lectiva La cultura crea identitat de grup i reafirma el seu conjunt d’individus, reafirmació, potencia l’autoestima i projecta una imatge cap al futur.

Amposta disposa d’uns elements identitaris culturals molt específics, que pivoten al voltant de les Societats Musicals i una xarxa d’equipaments culturals molt potents, organitzats a l’entorn del Museu del Montsià, la Biblioteca Comarcal, l’Escola d’Art, l’Institut d’Estudis Comarcals i els futurs Centre d’Arts Visuals i Arxiu Històric Comarcal. Aquest pool d’entitats culturals fa necessari crear un Institut o Patronat Municipal de Cultura i Joventut. Aquest institut autònom, com ja funciona en d’altres ciutats, sota la supervisió de la Regidoria de Cultura, estaria dirigit per de la figura tècnica d’un gerent o dinamitzador de cultura, i faria el seguiment de les necessitats de les entitats culturals i executaria les previsions de les àrees municipals afectades.

Potenciació de les Societats Musicals

La potenciació i el recolzament de l’actiu cultural més important d´Amposta: les societats musicals de la Lira i la Filha, ha de ser prioritari. Cal incrementar la col·laboració mitjançant una línea de subvencions suficient i regular i suport institucional davant la resta d´Administracions Culturals que fase possible el seu reconeixement com a manifestació cultural popular catalana especifica de les Terres de l´Ebre.

Oferirem un Pla de Xoc a les dues entitats, més enllà dels convenis anuals, que els permeti fer creu i ratlla en temes bàsics per la seva millora i continuïtat, com obres de reforma que tenen pendents des de fa anys. A canvi d’aquesta atenció, els demanarem la rendibilització de les instal·lacions de les dues entitats com a centres dinamitzadors culturals i associatius oberts al poble.

Volem apoiar els projectes de futur de les societats musicals: professionalització de les entitats, normalització de les escoles de música, potenciació de les seccions de corda, cicles musicals oberts a la ciutat, concursos de composició per a bandes, ...

Volem instaurar una Fira de Música al carrer, a l’estil de la Fira del teatre de Tàrrega, que fase d’Amposta un referent musical a Catalunya i que volque la ciutat durant un cap de setmana al voltant de tota classe d’esdeveniments musicals.

Creació d´un Hotel d’Entitats

Es necessari crear un espai de foment de la Cultura i la vida socio-cultural, obert a les associacions del poble, on pugin instal·lar les seues socials i disposar d´uns serveis mínims comuns que els facilite el seu funcionament (sales de reunions, conferències, cursos, exposicions, llocs per assajar …) i sigue a la vegada lloc d´intercanvi i trobada entre elles.
Cal aprofitar l’empenta de la Capitalitat Cultural 2006

Cal aprofitar l’embranzida d’Amposta Capital de la Cultura Catalana 2006, per conservar part de la programació realitzada d´actes culturals, donant suport a les entitats que han estat fent aquesta tasca: biblioteca comarcal, societats musicals, museu, ESARDI, ...

Cal fer consolidar i potenciar una programació regular i estable de teatre infantil, concerts, exposicions, conferències, taules rodones, sortides de coneixement del patrimoni natural i cultural local …, adaptada a la realitat social actual d´Amposta.

Igualment cal conservar la figura de l’espònsor cultural, fent participar les empreses i comerços perquè s´impliquen i desenvolupant la figura dels Patrocinadors culturals.

Revisió del model de Festes Majors

Cada any les festes majors són menys participatives. L´actual model de festes no ha variat pràcticament en els darrers 20 anys. Cal apostar per un model més plural i que a la vegada implique com a coorganitzadores el màxim número d´entitats locals, especialment els joves. Per tal de satisfer les diverses sensibilitats i col·lectius es proposem diverses programacions paral·leles:

· Culturals: concerts, teatre, espectacles folklòrics, sortides de coneixement del patrimoni cultural i natural, …
· Infantils: jocs, concursos, excursions, espectacles, …
· Juvenils: concerts per a joves, festa de la majoria d’edat, curses d’andròmines, cinema a la fresca, concursos…
· Populars: Bous, ball, actes religiosos, l’home més fort d’Amposta, ...

Fora convenient desconcentrar els actes durant els caps de setmana de tot l´estiu (de Sant Joan a l´Onze de setembre), oferint una programació regular per la gent que es queda a Amposta durant aquest període. En aquest context les festes dels barris i les Festes Majors, es podrien integrar sense perdre la seva personalitat, en un conjunt més ampli d´actes que es desenvoluparien durant tot l´estiu, i recreant un ambient festiu que serviria d’atracció a la gent d´Amposta i la seva àrea d’influència.

Creació de Beques de Recerca i foment d´una línea editorial municipal

Establir una línea de beques per a investigadors i joves universitaris per puguer desenvolupar tasques de recerca en l´àmbit municipal (història, associacions, urbanisme, …).

Això milloraria gradualment el nivell de coneixement de molts aspectes locals avui per avui desconeguts, mitjançant la publicació dels treballs a través d´una línea editorial pròpia d´Amposta. Especialment evident, és la manca de publicacions referents a la ciutat durant la primera meitat del segle XX.

Que proposem per la Gent Gran

2007-05-15T14:03:00.000+02:00

Crearem el Servei d´Atenció Integral per a la Gent Gran , coordinat per la Regidoria de Serveis Socials, des d´on planificarem i desenvoluparem totes les accions dirigides a mantenir i millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes majors de 65 anys. El Servei tindrà 4 àrees d´actuació:

1) D´Atenció Personal

· Atenció a la gent gran: Informació, atenció, seguiment i gestió de recursos (tràmits residència, centres de dia, estades temporals, suport econòmica a la dependència, hospitals de dia, sociosanitaris, teleassistència, servei d´ajuda a domicili, etc.) de persones majors de 65 anys.

· Programa específic d´atenció i seguiment a la gent gran de més de 80 anys . Es concretat en les següents accions:
- Valorar les necessitats de totes les persones que compleixen 80 anys mitjançant visites al seu domicili, amb especial atenció a aquelles que viuen soles.
- Seguiment i atenció mitjançant el servei d´ajuda a domicili d´aquelles persones que ho necessitin.

• Servei d´Ajuda a Domicili: Servei d´atenció a llar que ofereix ajuda a la persones pel desenvolupament de les activitats quotidianes de la vida.

• Teleassistència: Oferirem connexió telefònica del domicili amb una central d´atenció a les trucades, preparada per donar una resposta ràpida a les situacions d´emergència que es puguin presentar.

• Arranjament d´habitatges: Arranjaments i adaptacions tècniques que es necessiten i que faciliten que les persones grans continuïn vivint a casa.

• "Cuidem els que cuiden": Programa que dóna suport a les persones cuidadores de majors de 65 anys amb dependència. Es facilita el descans temporal, suport psicològic, formació i/o grups d´autoajuda.

• Informació a la gent gran: Oferir informació sobre serveis, recursos i aspectes de prevenció amb la intenció de millorar el benestar del col•lectiu de la gent gran mitjançant un catàleg de; "Serveis integrals d´atenció a la gent gran", enviarem a tots els domicilis de persones majors de 65 anys.

· Altres: Tarja: transport públic urbà gratuït i descomptes en totes les activitats organitzades directament per l´Ajuntament, Reducció de la Taxa d´Escombraries, Subvenció de l´aigua.

2) De Mobilització Psico-físico-social

• Tallers de memòria
• Tallers de la nostra història
• Tallers d´informàtica
• Balls i danses
• Tallers de telefonia mòbi
l• Manualitats
• Gimnàstica
• Taller de salut de l´esquena
• Xerrades diversesActivitats que es desenvoluparan dintre dels Casals Municipals de Gent Gran

3) De Participació

· Casals de la Gent Gran: Són equipaments que promouen el benestar de la vellesa mitjançant el foment de la convivència, la relació amb el medi social i la participació en activitats d´àmbit cultural i de lleure (Excursions amb visites culturals, festes tradicionals de la localitat i del pais, etc).

· Consell Municipal de la Gent Gran : És un òrgan consultiu format per totes les entitats de la gent gran de la ciutat) que es fonamenta en 4 comissions de treball:
• Barreres arquitectòniques
• Comissió de festes: FESTA DE LA GENT GRAN
• Acció cívica
• Imatge de la gent gran

• Voluntariat: Promoció del voluntariat entre la gent gran.

4) De Recerca

• L´Observatori: Coneixement de la realitat de la gent gran de la nostra ciutat per tal de fer accions preventives i assistencials ajustades a les seves necessitats.

• Estudi de la situació de les persones de més de 80 anys Altres accions municipals adreçades a la gent gran (previstes al Programa Transversal)

• la Regidoria de l´Esport dins de la programació d´activitats esportives per a tothom té una proposta d´activitats per a majors de 55 anys, com escola de columna o natació terapèutica adreçades a prevenir i millorar afeccions de la vellesa

• Política municipal de supressió de barreres arquitectòniques, en les zones de nova urbanització i adequació de vies públiques

Per a fer totes aquestes actuacions demanarem a la Conselleria de Acció social i ciutadana el suport i financiació per a la creació d'una nova residencia i un centre de dia per a mal.laties neurodegeneratives.--

Pasqual Maragall i Manuela de Madre a Amposta

2007-05-13T17:25:00.001+02:00

Aquí teniu el video de la visita de divendres de Pasqual Maragall i Manuela de Madre a Amposta, per donar suport a la candidatura de Toni Espanya com alcaldable del PSC d'Amposta. Podeu trobar el video a GoogleVideo.

Agenda PSC d'Amposta

2007-05-08T09:11:00.000+02:00

Divendres, 11 de maig
Visita de Pasqual Maragall a Amposta.

Rebuda a les 11h a la seu del PSC, al C/ Lope de Vega 23, baixos i sortida per visitar la ciutat, fins les 13h.

Dimarts, 22 de maig
Visita de Manuela de Madre al Mercat d'Amposta, a les 11h.

Dimecres 23 de maig
A les 22h, míting final de campanya a l'auditori de la Unió Filharmònica.

Per una ciutat Sostenible, Acollidora i Segura

2007-05-05T13:34:00.000+02:00

Pla d’habilitació de zones de lleure infantil i juvenil
La ciutat està infradotada en àrees de lleure infantil i juvenil. Nomes cal passejar-se per les poques que hi ha, per les tardes a la sortida de l’horari escolar, per comprovar com estan de saturades.

Igualment passa en les poques que hi ha dedicades als joves amb cistelles de basquet, que a més d’ajudar a promocionar l’esport al carrer, donen una alternativa d’oci sana als joves.

Ens comprometem a realitzar 4 noves d’oci infantil i juvenil a l’interior de la ciutat i a millorar les existents, amb mesures adients de seguretat i ampliant aquelles que ho permeten.

Pla de supressió definitiva de barreres arquitectòniques
Durant les diferents legislatures dels darrers 20 anys, s’han aprovat per iniciativa dels grups d’esquerres, la supressió gradual de les barreres arquitectòniques en edificis i llocs de competència municipal. Les mocions aprovades en Ple s’han traduït en alguns cassos en l’adaptació d’alguns equipaments: l’edifici consistorial, pavelló municipal d’esports o el Museu de Montsià. Queden però encara, moltes adaptacions pendents: les voreres de l’avinguda de la Ràpita que no es van executar correctament en el seu dia, l’accés interior i exterior de la majoria de centres educatius, molts espais públics d’Amposta (places, passejos, ...). Cal resoldre definitivament aquesta assignatura pendent en l’urbanisme local.

Creació d´una Àrea específica de Medi Ambient
És necessari crear una àrea municipal específica dedicada a la gestió ambiental i que prioritzie:

1. La redacció d´una autèntica Agenda 21 que impliqui realment tots els sectors socials d´Amposta en la definició d´un model de desenvolupament sostenible per la nostra ciutat.
2. El foment de l’estalvi d’aigua i reciclatge de les aigües grises. Es bonificarà l’Impost de Construccions (ICO) per a fomentar-ne l’ús a les noves construccions. A les noves construccions municipals hi serà obligatori i, poc a poc, s’iniciarà la instal•lació a les existents en l’actualitat: especialment els centres escolars.
3. L´impuls de les energies renovables, especialment la solar en els edificis públics municipals i potenciar les instal•lacions fotovoltaiques en l’àmbit privat.
4. L’encàrrec d’una auditoria per mesurar l’eficiència energètica de les instal•lacions elèctriques municipals, adaptant-les a la normativa sobre contaminació lumínica.
5. L’elaboració d’un mapa de contaminació acústica de la ciutat, preveient solucions en els punts on es sobrepasse la legislació vigent.
6. Demanar a l’empresa d’abastament d’aigua municipal, una auditoria en l’eficiència en la xarxa de distribució d’aigua potable.
7. Programació anual d’activitats de formació i divulgació ambiental.

Intervencions urbanes puntuals
Més enllà del Pla de rehabilitació integral de la Via Púbica que cal aplicar de forma urgent a tota la ciutat per tal de recuperar la imatge degradada d’Amposta, hi ha punts concrets de la ciutat que cal millorar fent actuacions puntuals de reurbanització.

Durant aquests 4 anys hem estat realitzant un seguiment d’aquestes zones, de les quals hem presentat mocions, que tot i haver-se aprovat per unanimitat en alguns casos, no s’han executat per manca de voluntat política.

La reurbanització del Carrer Verge del Pilar, la millora dels laterals de l’Avinguda Santa Bàrbara i la millora de la Plaça Adolf Ventas, en són alguns exemples.

Millora de la seguretat ciutadana i la promoció d’ hàbits de comportament cívic i solidari
Mitjançant el reimpuls de la Junta de Seguretat Ciutadana presidida per l’alcalde i el Regidor de Governació, amb la direcció i assessorament del cap de la policia local, que a més, estarà integrada pel President de la Federació de les AA.VV. i els comandaments de les altres policies amb seu a la nostra ciutat (Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil).

Cal adequar la plantilla de policia municipal a les necessitats actuals de la nostra ciutat. Invertir en seguretat és invertir en qualitat de vida.

Implantarem una patrulla mòbil permanent que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats: Poble Nou, Balada, Eucaliptus i altres i que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Cal promoure programes específics per a fer respectar les normes de circulació i els hàbits de comportament cívics i solidaris, potenciant la tasca informativa dels policies municipals i la possibilitat que les multes puguen bescanviar-se per cursets de seguretat vial. Només l’assistència i la demostració d’haver assolit els objectius dels cursets seran motiu per anul•lar les multes.

Millora de la xarxa de camins rurals
El terme municipal d’Amposta té una extensió considerable i una activitat agro-ramadera encara molt important. Cal una intervenció integral en la millora de les infraestructures bàsiques d’accés al mon rural. Proposem un pla de millora de la xarxa de camins rurals, del terme municipal, en col•laboració amb la Generalitat

Les infrastructures que Amposta necessita

2007-04-30T13:32:00.000+02:00

Una estació de tren

Aquesta és una demanda històrica que ja es va plantejar a mitjans dels anys 80. Era el moment en que es dibuixava el nou traçat ferroviari, fent passar el tren per la costa directament des de Camarles a Ulldecona, creuant el riu per Amposta. D’aquesta manera s’evitava el recorregut forçat per l’interior que feia creuar l’Ebre a l’alçada de Tortosa i s’escurçava el temps entre Tarragona i Castelló de forma considerable. En aquell moment, fruit dels equilibris polítics i territorials l’estació central de l’Ebre s’ubicà a l’Aldea.

Ara, 20 anys més tard, és el moment de superar aquell pacte i fer un pas decidit per reclamar a la Generalitat una estació de tren pròpia per a Amposta. Cal que la ciutat més important per la que passa el tren al seu pas per les comarques de l’Ebre, disposi d’una estació de passatgers que doni servei als seus habitants, més als dels municipis veïns (La Ràpita, Sant Jaume, Santa Bàrbara, ...). La ubicació estaria al voltant de l’encreuament de la línia fèrria amb la carretera de Masdenverge, prop de Tosses. Cinquanta mil potencials usuaris mereixen aquest servei de proximitat.

Ens comprometem a fer les gestions necessàries a partir de l’endemà del dia de les eleccions amb el govern de la Generalitat, perquè aquest somni històric d’Amposta sigue una realitat el més aviat possible.

L’autovia Amposta – Tortosa

L’altra gran assignatura pendent quan infrastructures d’Amposta. L’autovia Amposta – Tortosa, que connecti la N 340 amb l’interior de forma ràpida és clau per enfortir la posició estratègica quan a comunicacions d’Amposta. Tots sortirem guanyant: les nostres empreses i especialment ls ciutadans de les dos ciutats.

Aquesta millora històrica de comunicacions, ha de ser l’inici d’un nou model de relació entre ciutats veïnes. Cal actuar en complicitat per liderar el conjunt del territori i oferir un nucli de serveis que faci de pol d’atracció dels 170.000 habitants de les 4 comarques de l’Ebre.

Ens comprometem a que, d’acord amb el govern de la Generalitat, s’inicien les obres durant aquesta nova legislatura municipal.

Acabar el Parc dels Xiribecs i enllaçar-lo amb el Canal de la Ràpita .

Aquesta ha de ser la gran zona verda de la ciutat. Cal donar al conjunt un tractament urbanístic que unifique el tram urbà del canal des del pont de pedra fins Natzaret, enllaçant amb el tram del canalet de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs. Ha de ser un espai obert que pugui ser aprofitat indistintament com a complement de les activitats firals, recreatives i esportives.
Cal recuperar els voltants del canal per la ciutadania, com ja ho va ser en altres temps, sense perdre la vocació de gran zona verda i lúdica de la ciutat.

Cal acabar definitivament el Parc dels Xiribechs, obra que fa tres legislatures que s’arrossega. Ens proposem que dispose d’un auditori a l’aire lliure que pugue seu utilitzat durant l’estiu per representacions musicals o teatrals.

Recuperació definitva de la façana fluvial

Queda molt per fer encara, per normalitzar definitivament la façana fluvial i fer d’aquest espai la zona més emblemàtica d’Amposta.

Prioritzarem, el tram fluvial de les antigues piscines, plaça de l’Aube i el Poadó. Volem fer d’aquest espai el punt de trobada dels visitants de la ciutat. Un espai acollidor que es relacione amb el principal atractiu natural d’Amposta: el Riu. Cal fer una gran espai públic.

Cal continuar el passeig nou riu avall, més enllà del pont de la N 340 i també intentar enllaçar el Poadó amb el Castell

Normalització de la façana costanera

Amposta disposa de gaire bé 10 kmts de costa de platges verges que pràcticament no disposen dels mínim serveis, des el començament del Trabucador fins la gola de la Bassa de la Platjola.

En col•laboració amb el DG de Costes, ens proposem dotar d’uns serveis mínims: aparcaments, dutxes, papereres, en 3 o 4 punts de la façana litoral. També es fa necessari un servei de vigilància davant la platja dels Eucaliptus durant la temporada d’estiu. Amposta és un dels pocs municipis de la costa catalana que no disposa d’aquest servei.

Aprofitant la proximitat al Parc Natural, es podria plantejar la possibilitat de realitzar algun punt d’atracció per als visitants: itineraris, miradors, carril bici.

Finalment, cal resoldre la comunicació entre el frontal de la urbanització dels Eucapliptus i la platja. El model de la urbanització de Riumar, amb un passeig marítim i diversos accessos de fusta a la platja, és molt adient en una zona tant sensible com aquesta.

Potenciació del Poble Nou, Eucaliptus i Balada.

Una aposta ferma pel turisme passa per la recuperació i dignificació dels nuclis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada. S’ha d’impulsar la construcció de nous establiments destinats a donar de tot tipus de serveis dintre de les normes dictades des de l’Ajuntament. L’harmonia amb l’entorn ha de ser bàsica a l’hora de realitzar qualsevol actuació urbanística.

Dinar de presentació

2007-04-29T18:06:00.000+02:00

El PSC d'Amposta organitza un dinar de presentació de la candidatura per a les eleccions municipals. Serà al Pavelló Firal d'Amposta, diumenge 6 de maig. Comptarem amb la presència de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. La inscripció es pot fer al 977.70.55.69 de 17h a 20h, o per correu electrònic a pscamposta@gmail.com. El preu serà de 5 euros per persona.

A Amposta li cal un canvi

2007-04-27T08:13:00.001+02:00

Aquest és el primer video del canal que el PSC d'Amposta ha obert a la xarxa. Podeu trobar més videos a http://www.jumpcut.com/pscamposta.

El nostre projecte sanitari

2007-04-23T12:53:00.000+02:00

Assistència Primària

Ens proposem, amb col.laboració del Departament de Salut, tenir un nou CAP que substitueixi l’actual, i que estigui en ple funcionament el primer semestre del 2009. Aprofitarem la seva reubicació i nova construcció per incrementar els seus recursos humans i materials.

Cal potenciar els programes de prevenció i coordinació sanitària com Salut i Escola, adreçat als centres de secundària que dona un important suport als nostres adolescents i joves.

Volem impulsar i consolidar el programa PRODEP de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En coordinació amb els serveis socials, per tal d’anar extenent progressivament els drets que genera la Llei de Dependència.

A Amposta ens calen 30 llits d’assitència sociosanitària de mitjana estada. Per atendre les necessitats del nostres malaltats més necessitats.

Hem de liderar des d’Amposta el desplegament Govern Territorial de Salut del Montsià que ha d’impulsar la millora de les poliítiques de Salut a la nostra comarca, mitjançant una millor cooperació entre els Governs locals i la Generalitat i una major participació ciutadana.

Proposem la instal.lació d’una oficina de Salut Pública a Amposta per tal que el personal tècnic (veterinaris, farmaceutics, ...) que fan la supervisió d’aquesta àrea a la nostra comarca, disposen d’un centre de suport.

Hospital Comarcal

Volem un hospital comarcal amb els serveis necessaris per atendre les patologies mes freqüents de la nostra població. Hem de potenciar i completar els programes específics de cirurgia ambulatòria i anar sense por cap a l’atenció de malalts aguts en aquelles especialitats que el Verge de la Cinta estigue més saturat. Cal treballar amb complicitat amb la intenció de disminuir les llistes d’espera de les patologies mes freqüents, que omplen la llista d’espera del nostre hospital de referència

Cal completar els serveis mèdics bàsics que es presten en l’actualitat, ampliant amb les especialitats de Neurologia i Urologia, i dotar d’un TAC l’Hospital per evitar desplaçaments innecessaris.

En aspectes assistencials o d’hoteleria, com ara el laboratori, la bugaderia, la cuina, la neteja, etc.., caldria valorar acuradament la seua gestió per empreses externes contractades per a aquesta tasca.

Atenció als disminuïts psíquics i físics i als malalts mentals

Pel que fa al centre de salut mental del Pere Mata (IPM), volem que sigue el centre assistencial per malalts mentals de referència de les Terres de l’Ebre, amb tot el que això comporta. Cal resoldre l’habilitació d’aparcaments al voltant d’aquesta zona, que a més concentra la residència de gent gran i l’Hospital Comarcal.

Amposta disposa d’un centre exemplar pel que fa a l’atenció dels disminuïts físics i psíquics gestionat per l'Associació de Famílies amb Disminuïts Psíquics de la comarca del Montsià (Apasa). Actualment, Apasa, que es va fundar el 1976, dóna servei a prop d’un centenar de persones amb alguna discapacitat física i psíquica i gestiona una residència assistida, un centre de dia, una escola d’educació especial, un centre ocupacional i una residencia annexa per a discapacitats que volen viure en un ambient no tan controlat. Apoiem l’establiment de convenis amb altres entitats del municipi o de la comarca per millorar les prestacions que donen als seus associats.

Potenciar els Serveis Socials i els programes d’atenció a col.lectius específics

Coordinats i complementats amb els serveis d’atenció a la gent gran, els Serveis Socials d’Amposta tenen una tasca de futur d’importància cabdal en prevenir, eliminar i tractar les causes que porten cap la marginació, la inadaptació, la discriminació, o les situacions de risc derivades de certes malaties psíquiques i físiques. Les Unitats Bàsiques d’Assistència i Serveis Socials són un servei públic gratuït, que constitueix el primer nivell d’assistència que s’ha de potenciar en consonància als valors i necessitats actuals de la nostra societat. Des d’aquesta perspectiva cal atendre les necessitats de col.lectius especifics d’Amposta en coordinació amb l’assitència primària.

Pel que fa a les associacions que agrupen malalties específiques: Alzheimer, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, ... proposem crear convenis específics amb les entitats que representen les persones afectades, per tal de coordinar l’assistència mèdica i donar el suport material que aquestes necessiten.

Pel que fa al grup els immigrants, especialment els de llengua i cultura diferent a la nostra, proposem potenciar la figura de mediador inter-cultural integrat en una oficina d’atenció a l’immigrant per que oriente els nouvinguts sobre les seves necessitats bàsiques individuals i familiars: accès a la vivenda, tramitació de documentació, escolarització dels nens, fòrmules de participació en la vida local, …

Pel que fa a les persones en situació o risc de marginació per manca de recursos econòmics, proposem la signatura d’un conveni amb Càritas, entitat que en l’actualitat intenta cobrir de forma voluntària les necessitats d’aquest col.lectiu: roba, menjar, articles domèstics de primera necessitat, atenció de transeunts, …

Pel que fa a l’atenció del col.lectiu de persones drogodependents i alcohòliques, proposem una millora del circuit que els aten, incrementant l’atenció que se’ls dona en l’actualitat tant des dels Serveis Socials com des dels Serveis Sanitaris, millorant la coordinació i potenciant les programes de prevenció.

Lo Safareig

2007-04-19T10:09:00.000+02:00

Lo Safareig (http://www.losafareig.org) és un espai de participació ciutadana a la xarxa. Es planteja com un lloc web on tots els usuaris poden aportar propostes i votar les de la resta d'usuaris. La portada del web mostra aquelles propostes que més vots han tingut -a partir de 5-, són les propostes publicades. Les propostes que no tenen encara suficients vots estan a la cua de propostes no publicades. A més de votar les propostes s'hi poden inserir comentaris, els quals també poden rebre valoració dels usuaris.

És potser la segona experiència d'aquest tipus que es posa en marxa en l'àmbit polític, la primera a Catalunya. Recentment Juan Alberto Belloch (http://juanalbertobelloch.es/ ) publicava a Saragossa un espai equivalent perquè la ciutadania valorés les propostes dels socialistes en aquella ciutat. Però, no és la primera experiència de participació d'aquest tipus a la xarxa. Els agregadors socials -nom amb què es coneixen aquests llocs web-, van nèixer amb el web Digg ( http://digg.com), en castellà ja hi ha llocs equivalents com Menéame (http://www.meneame.net) i Fresqui (http://ww.fresqui.com ), i en català La Tafanera (http://www.latafanera.net) és el primer agregador social conegut. L'empresa Dell ha utilitzat també un entorn com aquest per recollir les propostes i opinions dels seus clients, de cara a tenir-los més en compte en els productes que ofereix.

Des del PSC aquest lloc web ha de servir per recollir l'opinió de la ciutadania al voltant de les nostres propostes, recollir noves propostes i veure com són valorades per la resta d'internautes que visitin Lo Safareig. Aquesta experiència ens permetrà comprovar el funcionament de la participació ciutadana a Internet, i ens oferirà propostes de primera mà de la ciutadania, l'aplicació i viabilitat de les quals estudiarem.

Val a dir que aquest lloc web es possible gràcies al programari lliure. El programari emprat per crear el lloc web es diu Pligg (http://www.pligg.com), sorgit a partir del programari Menéame, fet pel mallorquí Ricardo Galli. A més de posar en marxa el web, hem contribuït a la traducció al català de Pligg, la qual posarem properament a disposició dels internautes perquè puguin utilitzar-la.

Ah ! I tot això gràcies a la iniciativa de Manel Zaera.

La llista del PSC per les Municipals 07

2007-04-18T16:30:00.000+02:00

1. ANTONI ESPANYA FORCADELL, 42 anys. BIOLEG. Portaveu del PSC a l'Ajuntament, Director de Serveis del Departament d'Agricultura.

2. LLUÏSA LIZARRAGA GISBERT, 47 anys, MESTRA, Regidora Aj. Amposta. Diputada al Congrés dels Diputats.

3. JOSEP MARIA MONFORT SERRA, 49 anys, ECONOMISTA, Regidor Aj. Amposta, Associació Amics del poble saharahui. Ciutadans pel Canvi.

4. JOAN FERRE VERGE, 49 anys, FUNCIONARI HISENDA, Regidor Aj. Amposta, Afiliat a UGT, Soci La Lira, Club Handbol i Amnistia Internacional.

5. PEPA CANO GUARDIOLA, 59 anys, DIPLOMADA INFERMERIA, Secretària Club Natació Amposta.

6. MANEL ZAERA IDIARTE, 33 anys, ENGINYER INFORMÀTIC, Delegat del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya a les Terres de l'Ebre.

7. MONTSE TOMÀS TALARN, 26 anys, DIPLOMADA EMPRESARIALS, Professora de Comptabilitat.

8. MANOLO MENDEZ GARCIA, 37 anys, DELINEANT, Comitè empresa DAPSA, Afiliat a CCOO.

9. RAMON SOGUES. 48 anys, LLICENCIAT INEF, Professor IES Montsià, Entrenador de Handbol i Futbol.

10. JÚLIA IDIARTE PANISELLO, 39 anys, LLICENCIADA EN HISTORIA, Professora de l'Escola d'Art, Representant al Comitè d'empresa de l'Ajuntament, Afiliada a CCOO.

11. DIONISIO CANO MAGRIÑA, 42 anys, PALISTA, Soci Associació de Veïns Poble Nou.

12. JORDI GIMENEZ CABRILLANA, 47 anys, FUNCIONARI JUSTICIA, Delegat del Comitè d'Empresa, Afiliat a UGT, Secretari de Formació de la Federació de Serveis Públics.

13. LAIA GAVALDA ESPELTA, 27 anys, DIETISTA, Responsable del Centre de Restauració Col·lectiva (Empresa: SODEXHO).

14. BÀRBARA GARCIA BO, 18 anys, ESTUDIANT, Estudia 2n de Batxillerat, Club Handbol Amposta.

15. PERE MONTAÑANA ARZO, 47 anys, MESTRE, Secretari Club Handbol Amposta, Coordinador del Grup Territorial d'Educació sense fronteres, Afiliat a USTEC.

16. JÚLIA GIL FALCÓ, 70 anys, JUBILADA, Membre de l'Associació de Jubiltats.

17, JOSEP MA SIMO HUGUET, 58 anys, ARQUITECTE, Exalcalde d'Amposta, Exdiputat al Parlament de Catalunya.

SUPLENTS:

MATIAS MUÑOZ SANCHEZ, 33 anys, GERENT "A" MERCADONA AMPOSTA.

MANOLITA ZARAGOZA ARNAU, 56 anys, MESTRESSA DE CASA, Associació La Lira Ampostina, Membre Associació de veïns del Barri.

GUILLERMO VILLAMORA SUAREZ, 52 anys, FUNCIONARI HISENDA.

ROSA MARIA MELICH LLUSIÀ, 60 anys, MESTRESSA DE CASA, Sòcia d'ARCA (Associació pel refugi i cura dels animals). Canta a la Coral de la Lira Ampostina.

Volem millorar el Poble Nou de Delta

2007-04-14T14:03:00.000+02:00

El Poble Nou del Delta per la seva configuració urbana i arquitectònica té un encant turístic especial. Junt amb l’agricultura, el turisme (restaurants, albergs i cases de pagès) és el motor econòmic principal del Poble Nou avui en dia. Per això cal tenir molta cura en conservar, millorar i harmonitzar l’aspecte dels seus carrers, façanes i jardins. Proposem un projecte de conservació, manteniment i neteja regular dels espais exteriors comunitaris a càrrec de l’ajuntament i d’harmonització arquitectònica, per tal de garantir la bellesa actual del conjunt del Poble Nou i evitar que en un futur hagi dispersió de criteris en la construcció de nous habitatges. Proposem la peatonalització puntual del centre del Poble Nou, mitjançant un sistema de pilones reversibles que permetin el seu tancament en funció de les necessitats.

Ens comprometem a no incrementar el sol urbà del Poble Nou, més enllà de les necessitats d’habitatge dels propis habitants i a fomentar l’habitatge protegit en els nous Plans Parcials, per fomentar l’accés a la gent jove.

Cal millorar les comunicacions del Poble Nou. És urgent ampliar la carretera que el comunica amb la Ràpita i millorar la de Pescadors que connecta amb Amposta. Calen unes amplades i ferms dignes durant tot l’any, amb les mesures de seguretat oportunes i amb una correcta senyalització ja que és una de les de més ús turístic del Delta. Estudiarem també la creació d’una línia regular d’autocars durant els períodes de màxima afluència turística que comuniqui Amposta – Platja Eucaliptus – Poble Nou – Amposta i la possibilitat de fer connexions puntuals amb Amposta en funció de les necessitats dels veïns (mercat, serveis sanitaris, ...)

Durant tota aquesta darrera legisatura, el projecte de construcció de nova depuradora ha estat encallat per manca d’acord entre l’ajuntament i l’ACA pel que fa als terrenys on s’ha d’ubicar. Ens comprometem a arribar a un acord amb el Departament de Medi Ambient per reubicar la depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns.

Potenciarem la representativitat de l’associació de Veïns del Poble Nou, donant-li la mateixa importància que a l’Alcalde pedani. Ens comprometem a estudiar, la viabilitat de constituir una Entitat Menor Descentralitzada (EMD com els Muntells) la qual cosa li suposaria una major autonomia respecte la ciutat d’Amposta. Tot i això, ens comprometem a, si la normativa ho permet, que els veïns de la pedania puguen votar al Poble Nou sense necessitat de traslladar-se a Amposta.

Facilitarem la creació de serveis bàsics - un Caixer Automàtic i una botiga amb articles de primera necessitat - aprofitant la infrastructura d’algun dels establiments turístics existents en l’actualitat al Poble Nou i evitar d’aquesta manera desplaçaments innecessaris a la Ràpita o a Amposta. També l’habilitació d’algun punt informació turística durant la temporada de màxima afluència de visitants.

És necessari la millora de la seguretat del nucli del Poble Nou. Implantarem una patrulla mòbil que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats, entre ells Poble Nou, que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Potenciarem els actius turístics del Poble Nou. La Torre de Sant Joan, a 3 km del nucli, és la Torre Medieval (1580) més ben conservada de l’interior del Delta. Proposem la seva restauració i habilitació com a zona recreativa – mirador sobre la badia dels Alfacs. Per altra banda, el Poble Nou disposa del mirador panoràmic més elevat de la plana del Delta, el campanar de l’església des d’on hi ha una espectacular vista de l’Encanyissada i la badia. Proposem habilitar el campanar com a mirador amb un horari regular d’obertura coincidint amb els d’afluència turística, mitjançant un conveni amb el Bisbat.

Que proposem per impulsar l'economia

2007-04-05T12:47:00.000+02:00

Dinamització del Comerç

Hi ha una mancança evident pel que fa al suport de l’ajuntament al establiments comercials de la ciutat. Cal crear la figura del Dinamitzador de Comerç, adscrit a l’àrea de promoció econòmica. Aquest professional seria l’encarregat de coordinar i fer el seguiment d’un nou Pla de Comerç Local. Aquest Pla hauria de contemplar:

El disseny i acabament d’una zona peatonal que actue d’autèntic centre comercial, amb espais públics i mobiliari urbà que el fase atractiu als compradors. La senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades principals d’Amposta. La realització d’un programa anual d’activitats de suport al Comerç: itinerància del comerç al carrer en diferents espais públics d’Amposta, jornades regulars gastronòmiques, ... Vigilància efectiva dels horaris de tots els establiments comercials. Redefinir les zones blaves, promovent els bonos per compradors i botiguers i l’autentica reversió dels guanys de la zona blava amb el propi comerç local. Impulsar una campanya coordinada de tiquets gratis per compres efectuades per al BUS urbà. Trobar un sistema de recollida d’embalatges del Comerç que sigue efectiu i funcione de veritat.

Impuls de Fira Amposta

Hi ha moltes possibilitats de millora que caldria impulsar per fer el salt qualitatiu que sens dubte Fira Amposta podria assolir. Concebre l’eix del canal de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs com a espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien triplicar la superfície d’exposició exterior, donant-li una singularitat al conjunt difícil d’equipar al territori.

Per altra banda, a Fira Amposta li cal l’especificitat pròpia, aquell aspecte que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti oferir una mostra que no es pogui trobar enlloc més del territori. Les possibilitats són multiples i molt lligades als punts forts de la ciutat: Música, Noves Tecnologies (TIC) o Birdwachting especialment ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l’actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d’ocasió.

Modernització dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola

El Polígon de Tosses i l’Oriola es troben en un procés de plena consolidació industrial i d’activitats d’oci i de serveis. Tot i això, encara queden per resoldre aspectes importants de serveis i accessos que dificulten l’activitat amb normalitat de moltes empreses ubicades en l’actualitat al Polígons i a la vegada l’accés dels usuaris a aquests serveis.

Per diverses empreses, hem pogut constatar un mal servei de connexió a Internet a causa de la precarietat de la línea que dona servei al conjunt dels polígons i les deficiències de la connexió elèctrica, que obliga a tenir mecanismes de manteniment dels equips informàtics (tipus SAIH) a gaire bé totes les empreses, especialment en dies de fort vent o de pluges moderades i/o intenses.

Igualment, calen connexions viàries alternatives als dos polígons. A Tosess a través de l’eix de l’Ebre del mateix rang que l’actual accés des de la carretera Amposta - Masdenverge per tal de dotar la zona de dues entrades i sortides. Aquesta connexió hauria d’incorporar un lateral peatonal com a alternativa al transport rodat, especialment necessari en algunes franges horàries a la sortida de la discoteca en la que ja no funciona el transport públic. Igualment, cal dotar una nova entrada a l’Oriola des de la N 340 a l’alçada de l’Hotel Bajo Ebro atès que l’actual aprofita un camí de servei agrícola que el fa inadequat i perillós.

Dinamització del Mercat Municipal

Entenen el mercat municipal com l’hereu de la important tradició comercial agrícola, ramadera i pesquera, en definitiva agroalimentària d’Amposta. Pretenem donar-li el tractament que es mereix dotant-lo dels recursos humans i materials necessaris per donar-li aquest aspecte tradicional però modern que augmentaria el seu atractiu.

Això passaria per una unificació estètica les parades i la climatització del conjunt del local. A més caldria impulsar un Pla de Promoció del Mercat Municipal, que done a conèixer entre els ciutadans i visitants tota l’oferta de productes i serveis.

Aposta decidida pel Turisme de Natura

Tot i tenir un dels millors reclams turístics de la Península Ibèrica quan a oferta d’activitats vinculades al turisme de natura, i tot i reconèixer que aquesta ha augment en els darrers anys, continuem estant molt lluny de les seues potencialitats.

Cal fer des de l’ajuntament una aposta forta i definitiva pel turisme ornitològic, per les activitats lligades al riu, pel foment dels carrils bici i l’ús de la bicicleta al Delta. Fires, infraestructures, col·laboració amb les comunitats de regants, ...hi ha moltes actuacions que es poden fer en aquesta direcció.

I ens cal sobre tot, un bon Pla de senyalització dels nostres actius turístics municipals i que assegurar-nos que aquells que estiguen senyalitzats, siguen visitables (Torre de la Carrova, de Sant Joan, ...)

Foment de la creació de nous llocs de treball

A més del recolzament al comerç i la indústria local, cal donar oportunitat als joves emprenedors i la gent, que tot i estar dintre el mercat laboral, vol millorar les seves condicions de treball.

La formació no reglada i retribuïda que es promou des de les Escoles Taller, les Cases d’oficis i els Tallers ocupacionals, són una bona via que cal potenciar.

Les TIC, eines imprescindibles de gestió

2007-04-02T12:28:00.000+02:00

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són ja en aquests moments instruments imprescindibles en tots els àmbits socials. Les administracions locals poden usar el seu potencial per apropar-se al ciutadans, per fer més eficients els recursos municipals, per fomentar la participació ciutadana, per afavorir la implantació industrial, per crear noves oportunitat educatives i per millorar la informació dels usuaris.

Amb aquests objectius volem convertir la regidoria de Noves Tecnologies en una regidoria de Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupe un pla o sistema director de la Societat de la Informació. Aquest pla ha de determinar el camí que cal seguir en els propers anys a la ciutat quant a les TIC i la Societat de la Informació i del Coneixement. Les TIC tenen molts àmbits d'actuació a nivell municipal:

Àmbit mediàtic

Els mitjans de comunicació han d'adaptar-se a la societat actual, permanentment connectada a la xarxa, de forma que no poden oblidar-la com un àmbit més de difusió dels seus continguts. Per això proposem:
● Ràdio per Internet: La ràdio ja no s’emet només per l'aire sinó que l’emissió en directe i a la carta (podcast) per Internet està convertint-se en un tret distintiu de les ràdios actuals. A les nostres terres Antena Caro (http://www.antenacaro.com/) és un exemple de la possibilitat d'emetre a la vegada per la via tradicional i per Internet.
● Televisió per Internet: Emissió de televisió per Internet d'actes i esdeveniments de la ciutat.
● Emissió dels plens per Internet.
● Aprofitament de la xarxa wi-fi per oferir ràdio i televisió dins de la xarxa interna municipal.

Ciutat digital

El projecte Ciutat Digital ha de fer d'Amposta una ciutat referent en l'àmbit de les TIC. Els projectes iniciats són la llavor per a nous projectes que han d'implicar societat, empreses i centres educatius a la ciutat. Per això, quant a la Ciutat Digital:
● Donarem continuïtat al projecte.
● Proposarem millores i nous projectes que aprofitin la llavor sembrada.

Àmbit empresarial

● Col·laborarem amb el teixit empresarial per estudiar la situació de les TIC i millorar-ne la implantació.
● Col·laborarem amb els col·legis professionals de l'àmbit TIC.
● Impulsarem la implantació d'empreses tecnològiques.

Àmbit social

Es vol combatre la fractura digital mitjançant dos enfocs, un relacionat amb la formació, sense la qual l’accés a les TIC fracassa, i un altre relacionat amb els recursos necessaris per facilitar l’accés universal a les TIC. En aquest sentit es proposen els següents punts:
● Impulsarem una oferta formativa en l’àmbit TIC, amb cursos especialment dirigits a col·lectius amb més dificultat d’accés a les TIC (gent gran, dones, immigrants...)
● Farem del telecentre un punt de promoció de les TIC.
● Editarem materials (manuals, cursos,..) relacionats amb les TIC (i altres àmbits), posant-los a disposició pública en paper i en format electrònic, i amb llicències obertes.
● Establirem col·laboracions amb els centres educatius per poder utilitzar els seus recursos TIC i proporcionar una oferta formativa àmplia i de qualitat.

Cal posar eines TIC per afavorir la participació ciutadana. En aquest sentit cal estudiar la situació del projecte Ciutat Digital i donar-li continuïtat o, si s'escau, impulsar nous projectes. Algunes propostes sobre això:
● Implantarem un sistema d'informació geogràfica (SIG) per tal de facilitar la comunicació d'incidències a les persones des d'Internet.
● Potenciarem, millorarem i dinamitzarem els espais de participació ciutadana creats arran del projecte Ciutat Digital.
● Promourem la implicació de les associacions de veïns i altres entitats en l'ús de les eines TIC de participació ciutadana.
● Introduïrem les llengües estrangeres als llocs web, tenint en compte els col·lectius immigrants de la ciutat.

La tramitació electrònica de documents implica la implantació de la signatura electrònica. Treballarem en la implantació de la tramitació de documents en línia.

Àmbit educatiu

● Treballarem per la implicació dels centres educatius en la difusió de les TIC.
● Impulsarem la col·laboració amb la universitat en projectes de l'àmbit de l'aprenentatge virtual (e-learning).

Sobre el programari lliure i estàndards oberts.

El programari lliure no és un corrent ideològic propi de col·lectius aïllats i utòpics. És una realitat demostrada en diferents indrets, entre ells a Catalunya (Manresa, Universitat de Lleida, etc.), Espanya (Extremadura), Europa i la resta del món. Les seves característiques el fan l’opció més justa d’invertir els diners dels i de les contribuents. Sempre que sigui possible cal valorar l’ús de programari lliure en els sistemes informàtics de l’administració pública. L'ús de programari lliure ha d'anar acompanyat de la implantació dels estàndards oberts, els quals garanteixen que la comunicació entre administració i administrats/des, no està lligada a un determinat proveïdor de
programari, a determinats programes o plataformes.

Per això proposem:
● Fer una planificació d’implantació de programari lliure a l'Administració Local.
● Implantar l’ús d’estàndards oberts en la comunicació entre Ajuntament i ciutadania.
● Incloure oferta formativa i realitzar promoció del programari lliure.

Un projecte d’Educació Integral de ciutat

2007-03-26T17:40:00.000+02:00

Hi ha molts aspectes de l'àmbit educatiu, on els ajuntaments hi poden intervenir. De fet en educació primària ja s'actua en temes com el manteniment de centres públics, la participació als òrgans de Govern, vigilància de l'escolaritat educativa, vigilància dels edificis escolars públics i neteja dels edificis. Hi ha d’altres però, on de mutu acord amb l'administració educativa, els ajuntaments també es poden implicar: serveis complementaris (menjadors, transport,.....), matriculació, xarxa pròpia de centres d'educació infantil 0-3 anys, serveis de suport pedagògic a la comunitat, concrecció dels Cicles Formatius, orientació dels alumnes respecte el mercat de treball, ensenyaments artístics ... El ventall és molt ampli i preten oferir un projecte d'educació integral que abaste totes les franges d’edat i inquietuds: idiomes, música, art, adults, lectura, ... Des del PSC, per la propera legislatura 2007-2011, proposem:

Normalització de les Escoles de Música
Les Escoles de Música de la Lira i la Fhila, i d’altres privades, tot i el importantíssim paper que tenen en la formació del jovent de la ciutat, viuen una situació precària a causa de la dificultat que tenen per mantenir una plantilla estable del professorat. Ens proposem, en col·laboració amb el Departament d'Educació, la normalització definitiva d'aquesta situació que provoca inseguretat tant a les Bandes, com a les pròpies escoles, regulant el treball d'aquest col·lectiu i dignificant el seu treball.

Potenciació de la Formació Professional i Cursos de Postgrau
Un altre aspecte bàsic en la relació entre educació i municipi és el desplegament de la formació professional i la connexió amb el desenvolupament econòmic de la ciutat. Cal fomentar la transició entre l'escola i el treball, mitjançant l'impuls d'aquells mòduls de formació professional que compleixin aquests objectius, especialment en l'àmbit de la Comunicació, Imatge i So

Amposta pot anar introduint-se progressivament en l'àmbit dels estudis universitaris mitjançant el foment de la realització de cursos de Postgrau, especialment en aquelles àrees on tenim algun centre de recerca o empresa capdavantera: agroalimentaris, administració pública ...

Programa de manteniment i millora d’edificis i equipaments
Cada Centre Educatiu ha de tenir un conserge propi. Impulsarem un programa de manteniment d'edificis i equipaments que garanteixi el bon estat dels edificis escolars com una de les condicions bàsiques per a l'exercici de la docència. Impulsarem el projecte Heura de connexió a la xarxa sense fils en tots els espais educatius d’Amposta.

Oficina Municipal de Matriculació
Cal posar en funcionament l'Oficina Municipal de matriculació, que aborde de forma objectiva i sense complexes temes com la distribució dels nouvinguts i alumnes amb necessitats especials entre els diferents centres. Aquesta oficina s'ha de moure per una gestió professional en base criteris estrictament educatius.

Potenciació de l'Escola d'Art i Disseny
Volem aprofundir en la millora de les expectatives dels ciutadans d'Amposta perquè l'estudi de les arts plàstiques siguen a l'abast d'un nombre cada cop més gran dels nostres ciutadans. L'Escola d'Art fa 20 anys que dona un servei, no només a Amposta, sinó a tot el territori, formant professionals i donant sortida a les inquietuds artístiques de molta gent. Ens proposem potenciar l'Escola, ampliant el seu espai i els mòduls professionals que imparteix i traslladant si cal la seva ubicació.

Potenciació de l'Escola Oficial d'Idiomes

L'Escola Oficial d'Idiomes començà a funcionar fa dos anys amb una ubicació provisional a les dependències de l'actual IES Ramon Berenguer IV. Durant aquest temps la inciativa s'ha desmostrat un encert atesa la gran quantitat de matriculats de la pròpia ciutat i municipis veins. La convivència entre les dues activitats docents és però cada cop més difícil per l'ús obligat comú de les instal.lacions. Cal trobar una nova ubicació definitiva que done resposta a les necessitats actuals i futures en algun edifici cedit per part de l'ajuntament.

Manteniment del ratio actual de places de l'escola bressol
Començarem a treballar en la tercera escola bressol municipal d’Amposta, per tal de garantir el manteniment de l'actual ratio de places bressol (0 – 3 anys). Volem uns serveis de qualitat per als infants, amb ofertes flexibles d'horaris i formes d'atenció que permetin a les famílies compatibilitzar el temps de treball amb el temps familiar.

Major connexió entre la ciutat i el territori amb els centres docents
És bàsic, en matèria educativa, connectar el coneixement de la ciutat i el territori amb l'activitat dels centres docents. Cal una acció conjunta dels membres de la comunitat educativa i l'administració local que dissenye itineraris i programe activitats per al coneixement i aprofitament de museus, institucions, empreses, història de la ciutat.... sempre d'acord amb les necessitats detectades pels equips docents dels diferents nivells. Cal potenciar el treball en xarxa amb altres àrees: joventut, salut, ... Podem pensar en l'existència de personal, amb dedicació temporal o permanent, encarregat de preparar aquestes activitats. Volem millorar el rendiment escolar. Per tal d'aconseguir-ho treballarem per crear un marc entre els centres (equips docents, direccions, AMPAs) que permeti un treball conjunt, una millora de les relacions i un coneixement de les responsabilitats escolars a cada àmbit per prevenir i millorar la situació actual. L'ampliació de les destinacions dels alumnes de l'Aula Oberta (AO) en diversos serveis municipals, el foment d'un Pla de foment de lectura juvenil en col·laboració amb la Biblioteca comarcal i la potenciació dels Plans de transició escola treball (PTT) en serien bons exemples.

Potenciació del Programa Entorn
Ha de ser una prioritat el desenvolupament i aprofundiment de les possibilitats del programa Entorn. Els programes d'acollida escolar dels infants han d'anar acompanyats d'un increment i de la millora de la qualitat dels serveis, de manera que els ciutadans que viuen en aquestes zones no abandonen l'escola on els tocaria estar escolaritzats per temor de no ser atesos en les condicions de qualitat que ells desitgen. Cursos de llengües d'arribada, coneixements de les diferents cultures, tallers d'interculturalitat; programacions fetes amb l'acord de tos els membres de les comunitats educatives i de les comunitats de gent immigrada i aules familiars d'acollida. Contactes que permetran el coneixement de la diferència, l'acceptació de les particularitats culturals diferenciadores i la integració de tots dintre d'una cultura més ampla d'acollida.

Aprofitament de les infraestructures de la ciutat
A més a més, aprofitarem les infraestructures existents més enllà de l'horari escolar amb la voluntat d'aprofitar-les les vint-i-quatre hores del dia els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any, tant per als alumnes escolaritzats en els Centres com per als adults que viuen en el seu entorn. En aquest aspecte volem remarcar la importància amb els equips docents de cada Centre i les AMPAs de cadascun. Volem de fer dels centres educatius la segona llar dels ciutadans i facilitar que les famílies que ho necessiten, en col·laboració amb les AMPAs puguin tenir els xiquets/es des de les les 8 h del matí a les 20 h. Això implicaria també obrir progressivament els serveis del centre al seu barri: biblioteca, pistes esportives, menjador...

El valor de la mediació

2007-03-21T11:30:00.000+01:00

Durant aquests poc més tres anys que porto com a director de serveis d'Agricultura he tingut ocasió de conèixer amb profunditat els sectors primaris del territori, d'implicar-me en molts projectes vinculats al mon agroalimentari a l'Ebre i de tractar personalment amb la majoria de líders agraris, ramaders, pesquers, sindicals i agroindustrals de les nostres comarques.

Recordo que el primer any en el càrrec vaig estar muntat en un tiobibo de reunions, visites i trucades del que tot just encara en surto ara. Aquí tot es viu amb passió, amb un dramatisme digne de la millor obra de Shakespeare, amb urgència, ... Costa donar-li el valor just a cada cosa sinó coneixes més o menys la història real que hi ha al darrera.

He de reconèixer que aquest, més enllà dels tòpics que la societat urbana li atribueix, és un món amb unes característiques que el fan molt especial, almenys als meus ulls. Conté una diversitat de subsectors inabastable, pots passar de les mandarines als conills, dels musclos a les dejeccions ramaderes o de l'oli a la grip aviar en un sol matí. Està molt mediatitzat per les polítiques europees, fins el punt que en algunes àrees som bàsicament una gestora dels recursos que ens transfereix la Unió Europea. Moltes entitats agràries han estat i encara són en alguns casos espais on es disputa la influència sobre tot un poble. I per altra banda el mon agrari està en excés tancat en ell mateix, arrossegant una inèrcia anacrònica que respon als temps en que aquest era el sector econòmic sobre el qual girava tota la resta d’activitats. En general la gent del camp és orgullosa, hereva d'una cultura més que mil·lenària, prudent, sovint en excés conservadora.

Aquest és també un mon de persones i per tant de problemes de relació, d'ofesos i ofenedors, de bons per uns i dolents pels altres, de bons professionals i també d'alguns cantamanyanes .... Per això, d’allò que em sento més orgullós és on la meva intervenció, no ha estat l'aconseguir una subvenció o el recolzament a un projecte determinat, sinó el d'haver estat la peça mediadora que ha propiciat la resolució d'un conflicte, on hi havia implicats molts sentiments i que havien arrossegat a la fractura una entitat i fins i tot un poble sencer. Per desgràcia, durant aquests tres anys m’ha tocat intervenir en molts d’aquests casos i no tots amb resolució satisfactòria. Quan te'n surts però, el resultat per tots plegats no es pot pagar amb diners.

Els companys d'Iniciativa

2007-03-15T14:51:00.000+01:00

Llegeixo a la premsa que els companys d'Iniciativa han presentat el seu cap de llista per les properes eleccions.

No amagaré que fins fa pocs dies he treballat per assolir un acord que ens permetés als dos partits, PSC i ICV, anar plegats a les Municipals. Finalment ICV ha preferit anar en solitari, cosa que lamento però que a la vegada comprenc per les necessitats que tenen tots els partits de consolidar el seu espai electoral. Se que aquesta vegada, no anirà de 80 vots, que són els que li van mancar el 2003 per assolir un regidor i de retruc fer perdre la majoria absoluta a CiU. Està cantat que la còmoda majoria que han tingut per governar durant 5 legislatures seguides desapareixerà.

Tot i això, em preocupa la dispersió que pot haver del vot a l'esquerres, i que ens pot fer perdre algun representant municipal en benefici del bloc de les opcions de dreta. Amb un cens de prop de 20.000 habitants, però encara amb 17 regidors (fins el 2011 no saltarem als 21), la representació municipal es pot cotitzar al voltant dels 600 vots. Per tant, és molt possible, que les opcions minoritàries, tot i que milloren els resultats del 2003, continuen quedant-se sense cadira a l'ajuntament.

Per això, passat el disgust inicial i respectant la decisió d'ICV, no tinc altra opció que encoratjar-los perquè treballen amb intensitat des d'ara fins el dia de les eleccions. Conec Àngel Porres, una persona jove, implicada en el moviment veïnal i amb una visió de la vida municipal que m'és molt popera. Estic segur que ens avindrem en cas que l'aritmètica electoral ho permeti.

Per sumar però, primer cal tenir presència, i aquest és el repte dels companys d'ICV a Amposta, i això passa entre d'altres, per reagrupar l'esquerra històrica del PSUC, força més votada a Amposta en les primeres eleccions municipals l’any 1979.

Propostes per la Dona

2007-03-07T21:24:00.000+01:00

Les propostes que reprodueixo a continuació han estat escrites per Lluïssa Lizàrraga, companya regidora a l'ajuntament, diputada al Congrès i número 2 de la candidatura a les properes eleccions municipals. Pel seu interès i actualitat, les penjo al meu blog com una de les propostes que configuren el nostre programa electoral.

L'administració local és la més propera respecte les necessitats, inquietuds i interessos de les persones. Per això l'ajuntament ha de ser l'impulsor de les polítiques necessàries per tal que les dones, que encara continuen patint discriminació, tinguin en l'acció municipal la resposta que precisen.

Amb aquesta prioritat, des del PSC començarem una nova etapa amb noves idees i propostes, continuant així la tasca que els socialistes hem dut a terme durant aquests darrers anys, tant des de l'Administració Central com des de la Generalitat: Llei contra la violència de gènere, Llei de conciliació de la vida familiar i laboral, Llei d'igualtat, Llei de la dependència, ...

Aquest és el nostre compromís electoral:

1. Creació de la Regidoria de la Dona

Que ha de tenir pressupost, programa i personal propi i que ha d'impulsar el Pla Municipal per a la dona de forma transversal amb la resta de regidories, amb el compromís d'aplicar polítiques de promoció de la igualtat d'oportunitats mitjançant informació i assessorament, prevenció i promoció, i formació i docència.

Des de l'Àrea de promoció econòmica propiciarem una discriminació positiva per tal d'incentivar i donar suport a les dones emprenedores. Aquesta regidoria vetllarà per fer complir el que diu la Llei i eliminar qualsevol tipus de discriminació en relació a l'Administració Municipal, així com l’eradicació de qualsevol tipus de llenguatge sexista en tota la documentació que generi el Consistori.

La regidoria propiciarà iniciatives per a fomentar la participació de les dones en la política de la ciutat, en el teixit associatiu i, en definitiva, en els temes que afecten i preocupen els ciutadans i ciutadanes. Això passa per la constitució d'un Consell de dones que agrupi a totes les Associacions de dones d'Amposta i que, a la vegada, s'impliqui en l'oferta d'una programació d'activitats, tallers i xerrades informatives que responguin a les necessitats de les dones d’avui.

També s'afavorirà un contacte permanent amb els organismes adients per tal d'aconseguir un únic circuit de tractament dels casos de violència de gènere. Establirem les característiques i els límits d'actuació de cada servei, donant molta importància a la coordinació.

2. Edició d'una guia de serveis per a la dona

Amb informació sobre els centres de servei a la dona existents al municipi, a la comarca i a la vegueria: SIAD (centre d’informació i atenció a la dona), punts d’informació, centres de planificació familiar, serveis joves, jutjats, CAPS, forces de seguretat, associacions, etc. Pretenem fer arribar aquesta informació a totes les dones individualment.

Això ho complementarem amb la posada en marxa d'un web d’informació i atenció a les dones d'Amposta dins la pàgina web de l’Ajuntament

3. Mesures per ajudar a la conciliació de la vida laboral i familiar

És necessari per a què la dona pugui accedir de ple al món laboral remunerat, el disposar de serveis que l'ajuden en l'atenció als fills. Per això, juntament amb la Generalitat, continuarem creant les places que el municipi necessiti de llar d'infants durant els propers 10 anys i ajudarem a les AMPA per tal que tots els Centres del municipi puguin ofertar activitats extraescolars des de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda.

Autovia de l'Aragó i col.lapse circulatori

2007-02-27T18:05:00.000+01:00

Ahir dilluns, es va fer el Ple ordinari del mes de febrer. Sorprenia la poca assistència de públic, ben just 10 persones i només un periodista. El vent fred de Dalt no invitaba gaire a sortir de casa. Vam enllestir en 45 minuts un ordre del dia de 13 punts, preguntes incloses. Es nota que l'equip de govern està en hores baixes i defuig la confrontació. És lògic, desprès del seguit de marrons que se li estan acumulant els darrers mesos (trama immobiliària, denuncies ciutadanes a Fiscalia, forat de l'escorxador, ...).

La sorpresa de la nit saltà però, en la moció que va presentar el nostre grup, la mateixa que s'havia presentat als Consells Comarcals i en altres ajuntaments del territori i on havia estat aprovada en la majoria d'institucions per unanímitat. En ella es demanava que es dones suport al traçat de la futura Autovia de l'Aragó (A 68) que ha de connectar Saragossa, via Alcanyís, fins el mediterrani. La connexió proposada era per Gandesa i Pinell de Brai fins enllaçar amb l'eix de l'Ebre i el port dels Alfacs (passant per Amposta evidentment). CiU hi votà en contra al.legant que l'autovia de l'interior (la que vé de València) ha retardat les inversions de l'Estat en la millora de la N-340 i que el que s'ha de prioritzar és el desdoblament de l'eix de l'Ebre. ERC s'hi va abstenir repetint el segon mateix argument de CiU. (Jo em pregunto que tenen a veure els naps i les cols)

Ens vam quedar tots de pasta de moniato. CiU d'Amposta, tornava a desmarcar-se de la disciplina de vot de la seva formació de l'Ebre per enèsima vegada (cítrics, capitalitat, ...). La raó és obvia, en aquest agònic i llarg final de cicle polític, és incapaç de votar cap iniciativa política que vingui del nostre grup per raonable que aquesta sigue. ERC, tornava a donar un missatge inquietant de complicitat amb Roig i Ferré.

Si vulgues podria fer demagògia fàcil dient que CiU va votar en contra de que la futura Autovia de Saragossa al Mediterrani passe per Amposta. Ells ho farien sense tremolar i amb entusiasme. No ho faré. Em provoca tristesa aquesta sublimació de la incapacitat política en accions contràries als interessos de la nostra ciutat.

El que no és demagògia però, és que avui 27 de febrer, 5 de les 7 sortides o entrades d'Amposta estan bloquejades: pont penjant per l'arranjament del pont, la Carroba per la urbanització del carrer del Grao, Avinguda de la Ràpita per la urbanització d'un tram de la via, camí de Comes (eix de l'Ebre) per obres a l'avinguda Aragonesa i camí de Toses (eix de l'Ebre) per obres del sector urbà del cementiri. Només es pot entrar i sortir per l'avinguda Santa Bàrbara i pels bucles del pont de la N-340. I el caos circulatori interior com sempre per la indisciplina de les obres.

I la ciutadania més cremada que la pipa d'un indi i amb raó ...

Cal oferir alternatives als joves

2007-02-14T11:47:00.000+01:00

Com diu el títol de l'article a Amposta cal oferir alternatives als joves. Fruit d'aquests 4 anys a l'ajuntament i veient les mancances de serveis per la gent jove de la ciutat, hem dissenyat un paquet d'accions a impulsar des de la corporació municipal. Són proposts pensades bàsicament a donar resposta a les seves necessitats i que al nostre criteri serien un revulsiu important per la seva dinamització.

1. Creació d'un Casal de la Joventut a l’Escorxador

Molts joves entre 14 i 18 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest vuit, no són una alternativa.

Proposem la reconversió de l'antic Escorxador en un centre de dinamització juvenil. Es tractaria de centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es faria des del Consell Municipal de la Joventut en col·laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: actuacions musicals, assaigs de grups, fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, o simplement un lloc de trobada alternatiu.

Podria actuar a la vegada punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

2. Facilitar l'accés a l'habitatge per als joves

L'altra gran necessitat dels nostres joves amb edat d'emancipar-se és l'accés a l'habitatge. Els joves han de poder escollir el seu futur sense la incertesa provocada per la inseguretat laboral o per la manca d'una vivenda digna.

Des de l’ajuntament es poden impulsar accions per facilitar l'accés als joves a un habitatge digne i l'abast de les seves possibilitats, mitjançant la cessió de sol públic municipal perquè els promotors construeixin segons uns criteris fixats per assolir aquests objectius

Pretenem impulsar un parc d'habitatges de lloguer rotatori per una banda i per l'altra la construcció de més habitatges protegit, digne i de qualitat, en col·laboració amb la Generalitat. Pretenem arribar a gestionar una borsa de 150 habitatges d'aquestes característiques durant la primera legislatura i anar-la incrementant en funció de les necessitats.

3. Promoció de polítiques d’ocupació juvenil

Hem de reconèixer la baixa taxa d'atur a la nostra ciutat, que a la vegada és compartida pel conjunt de pobles i ciutats del nostre territori. No obstant, hi ha molts joves que tot i que estan treballant somnien en muntar la seva pròpia empresa. El mateix passa amb joves que es troben estudiant fora d'Amposta i que els agradaria establir-se professionalment a la seva ciutat.

Tot i que bona part de les polítiques laborals depenen de la Generalitat, des de l'Ajuntament es poden incentivar accions en aquest sentit. En proposem establir un punt d'assessorament per joves emprenedors, ajudant-los en la realització dels estudis de viabilitat o amb les mesures fiscals que des de l'ajuntament es puguin prendre o facilitant-los l'adquisició de terrenys o locals.

4. Consolidació d'una programació anual d'activitats juvenils

Amposta compta a diverses entitats que organitzen puntualment activitats per als joves. Cal potenciar-les i donar-los més recursos, per tal que en col·laboració amb l'ajuntament consolidem una programació anual d'activitats. Les possibilitats són molts grans i algunes ja han començat: festes majors i revetlles alternatives (Carnestoltes, Sant Joan, Casatanyada, Cap d'Any, ..), programa de sortides i excursions, trobades informàtiques, concerts mensuals, trobades interculturals, ...

Seria oportú promoure una Fira de la Joventut on es pugui trobar informació i darreres novetats sobre tot allò que els afecta i els interessa: estudis universitaris, viatges, esports, música, moda, informàtica, joves emprenedors, …

5. Consolidar una oferta anual d'activitats infantil

Des de fa molts anys es celebra el Saló de la Infància i la Joventut de Setmana Santa, que enguany s'ha complementat amb un certamen nadalenc. Igualment, a través de la Xarxa Teatre i una entitat de la ciutat, fa molts anys que s'organitzen espectacles infantils. La Biblioteca, també organitza de forma regular actes infantils.

Respectant el funcionament de cada entitat, cal potenciar totes aquestes iniciatives, dotant-les dels recursos necessaris per garantir una oferta regular i de qualitat d'0activitats infantils al llarg de l'any.

També ens comprometem a incrementar, en un mínim de 4 noves zones d'oci infantil la ciutat. Amposta està clarament infradotada en aquest sentit. Les poques que hi ha tenen overbooking especialment a la sortida dels col·legis.

Les Oliveres monumentals

2007-02-09T14:58:00.000+01:00

Recordo que vaig prendre possessió com a director dels Serveis Territorials del DAR el 9 de febrer del 2004 a les 9 h a Tortosa i a les 10 h ja estava a Ulldecona a la finca de l'Arion de la família Porta, visitant el conjunt d'oliveres monumentals més important que tenim a les Terres de l’Ebre.

Fruit d'aquesta visita i del compromís del propi conseller d'aleshores, Antoni Siurana, al cap de tres mesos encarregàvem al Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) un inventari d'aquest patrimoni singular del nostre territori. Un any i mig desprès, la tardor del 2005, el CODE ens lliurava el catàleg encarregat. En mig, un intens treball de recerca en el que van col·laborar pagesos, tècnics municipals i d'oficines comarcals ... fins i tot el col·legi d'arquitectes, rastrejant entre els centenars de milers d'oliveres distribuïdes dintre les 60.000 hectàrees de conreu existent a les quatre comarques de l'Ebre.

El resultat, 130 finques del territori (867 hectàrees), distribuïdes entre 44 dels 52 municipis l'Ebre, tenien oliveres que es podien considerar monumentals. D’aquestes, n'hi havia 37 que tenien conjunts d'oliveres monumentals (és dir més d’una) i al voltant d'un miler d'exemplars susceptibles de ser protegits.

Aprofitant la redacció de la nova Llei d’Ordenació del sòl agrari que el DAR estava promovent, s'incorporà en una de les Disposicions Adicionals de la Llei un text de protecció, conservació i foment de l'ús sostenible de les oliveres monumentals. Aquest text proposava declarar protegides, sense necessitat de resolució singularitzada, tots els exemplars de l'espècie ”Olea europea“ o conjunt arbrat d'aquests exemplars existents a Catalunya, que igualin o superin 3 metres de perímetre de tronc, en varietats empeltre, sevillenca i morrut i 4 metres en varietats farga i borda, mesurat a una alçada de 1.30 metres del terra.

Les eleccions anticipades, van fer decaure la llei just quan anava a iniciar el tràmit parlamentari l'estiu del 2006. Ara ha tornat a començar el procediment corresponent. El DAR no descarta tampoc, que els propietaris afectats per la protecció es puguin acollir als beneficis del Contractes Globals d'Explotació, que ha de regir la relació administració – professional agrari (ATP) en el futur, i que permetria un ajut als propietaris d'aquests arbres per la seva gestió i conservació. Igualment es contempla la creació d'un òrgan de dinamització d'aquest conjunt patrimonial amb representació dels Departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i del paisatge, les administracions locals, les entitats agràries i els propietaris afectats.

Sé que han passat tres anys des del compromís inicial, però ja estem en la recta final. Per sort, la gran majoria de comerç d’oliveres existent en l’actualitat són d'exemplars que no entrarien dintre els perímetres mínims establers per ser considerats arbres monumentals.

El que tampoc podem, ni volem, és impedir el comerç de totes les oliveres pel fet que tinguin més de 200 anys d'antiguetat. Això afectaria la pràctica totalitat de finques d'oliveres de l’Ebre i a més interferíem en les legítimes expectatives econòmiques dels propietaris. Com en tot, cal trobar un equilibri entre conservació i desenvolupament raonable.

L'esport com a prioritat

2007-02-05T23:56:00.000+01:00

L'esport s'ha convertit en un dels fets socials més significatius del segle XXI. La seua importància i la contribució a l'estat del benestar l'han convertit en el factor d'ocupació del temps de lleure per excel·lència dels nostre dies. L'esport és una eina que transmet valors, que millora la salut, la participació i l'autoestima; en definitiva genera cultura social. Avui, l'esport, és una realitat cultural molt més rica i complexa que la imatge que es desprèn de la seua vessant de competició.

Per sort, Amposta és un clar exemple del dinamisme i diversitat de la pràctica esportiva i que implica la participació de molts ciutadans. És per això, que per al PSC l'impuls de l'esport serà una de les prioritats de la propera legislatura.

1. Un Centre de Tecnificació multiesportiu potent, obert al territori

Ens proposem la posada en marxa definitiva, en col·laboració amb la Generalitat, de totes les infraestructures projectades que han de donar suport al centre de tecnificació: nou IES pel esportistes, nou pavelló multiesportiu, pavelló d'esgrima, centre de rem i residència d'esportistes. Això permetrà descongestionar l'ús d’algunes instal·lacions esportives col·lapsades en aquests moments i a la vegada oferir més possibilitats a la gent de la ciutat.
També impulsarem la creació de noves especialitats o cicles formatius esportius com atletisme, natació, tennis, escacs i tir olímpic, que se sumaran a les existents (esgrima, rem, handbol femení, piragüisme i ciclisme).

Farem del centre de tecnificació esportiva d'Amposta, un autèntic referent a les Terres de l'Ebre, exercint de capitalitat en aquest àmbit i actuant amb complicitat amb la resta de ciutats del territori amb equipaments esportius: ciclisme a Vinallop i activitats nàutiques a la Ràpita.

2. Ampliació i construcció de noves infrastructures esportives

* Ampliació de la piscina, juntament amb un nou vas de 15 x 15 m per a ampliar les activitats de salut, bebès, iniciació i gent gran.
* Construcció de pistes de tenis i frontó. Amposta no disposa d'unes instal·lacions públiques d'aquestes característiques, el que fa que la gent es desplaci a poblacions veïnes.
* Construcció d'una piscina pública lúdica descoberta. Ens cal una piscina estrictament lúdica, per evitar que les famílies es desplacen també fora de la ciutat durant l'estiu. El seu disseny, pot ser compatible amb certes activitats formatives de la piscina actual i d'aquesta manera es podria descongestionar una part de l'ús existent: cursets de nens, rehabilitació aquàtica,., i per altra gent que la vol utilitzar per lliure.
*Ampliació del gimnàs municipal. El gimnàs s'ha de potenciar, actuant de complement als serveis que ofereix la piscina municipal, especialment pel que fa a serveis de SPA (sauna, jacuzzi i hamam) i rehabilitació.
*Millora de les instal·lacions per la pràctica del futbol sala. Hi ha un col·lectiu molt important de practicants del futbol sala que no disposen dels serveis mínims per realitzar aquest esport amb normalitat: vestuaris, dutxes, punts d'aigua, bancs, il·luminació ... i que cal resoldre.

3. Més suport als Clubs Esportius d’Amposta

Algunes disciplines com el handbol, el rem, l'esgrima, patinatge, hockei, el futbol o el mateix futbols sala, estan en nivells molt alts de competició i mereixen un tractament personalitzat per part de l'ajuntament. Proposem signar convenis específics de suport amb tots els clubs que representin la ciutat en aquests nivells.
Ens proposem també, en tots aquells esports en els que els òrgans de direcció dels clubs estiguen d'acord i amb la mediació de l’Ajuntament, signar convenis de col·laboració amb clubs més grans de Catalunya, amb la finalitat de treballar conjuntament i tenir un contacte permanent entre ells. Això permetria aconseguir que els clubs d’Amposta siguin el referent d'aquests més grans a la comarca del Montsià. Les possibilitats són molt grans i permetria la promoció natural de molts esportistes amb talent.
Cal una millora dels recursos municipals destinats a l'esport, tant humans com materials.

4. Foment de l’esport al carrer i a l’escola, Amposta ciutat promotora de l’Esport

Promourem que el plantejament urbanístic incorpori la utilització esportiva dels espais públics. Ens comprometem a instal·lar en totes les noves zones d'oci públiques de la ciutat algun element que fomenti la pràctica de l'esport al carrer (cistelles de basquet, porteries, circuits de caminar ...).
Cal fomentar des de l'Ajuntament l'esport entre els diferents centres d'educació de la ciutat. Cal motivar a les escoles per a que realitzen activitats esportives entre elles de caire lúdic. S'ha de treballar coordinadament, des de l'ajuntament, amb els Centres Educatius per tal d'aprofitar l'oferta municipal d'activitat esportiva i d'instal·lacions municipals.
Cal contemplar la possibilitat d'obrir les instal·lacions esportives escolars, en caps de setmana, a altres àmbits esportius municipals, amb la tutela corresponent per part de l'ajuntament.

5. Foment de l'esport entre la gent gran.

Ens proposem oferir un servei municipal consistent en realitzar sessions esportives gratuïtes, realitzades per professionals, adaptades específicament a la gent gran. Això permetria que aquest col·lectiu pugui practicar l'esport adaptat a les seves necessitats i capacitats físiques, especialment la mobilitat, la coordinació i la flexibilitat.
Habilitarem circuits urbans per caminar amb seguretat, convenientment senyalitzats i segregats del trànsit rodat.

6. Creació d'una Gerència d'Esports com a promotora de la pràctica esportiva.

Impulsarem d'una gerència d'Esports professionalitzada com agent promotor de la pràctica esportiva i com a coordinador en la utilització de les instal·lacions municipals.

Aquesta gerència, estarà assessorada pels membres de les diferents entitats esportives de la ciutat i aglutinarà i coordinarà tota els recursos humans i materials en l'àmbit esportiu de l'ajuntament.

El Nou Pla General d'Amposta

2007-01-29T23:22:00.000+01:00

L'octubre del 2002 es presentava l'avanç del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Amposta en societat (http://www.amposta.cat/poum_ap/index.htm). Quatre anys i mig més tard, el gener del 2007, la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, màxim òrgan competent en la matèria, l'ha aprovat definitivament. Tot i això, no entrarà en vigor fins a mitjans d'any, desprès de complimentar tot el procediment administratiu corresponent. Enmig, un llarg i intermitent procés de revisió i participació, on han intervingut professionals de l'urbanisme i la construcció d'Amposta, associacions de veïns i nombrosos ciutadans a títol personal.

El nostre grup polític es va implicar de bon començament fent una anàlisi en profunditat del planejament que ha de regir la ciutat fins l'horitzó del 2020, presentant mes de 30 al·legacions. El nostre vot en les diverses sessions Plenàries, ha anat variant. Ens vam abstenir en la primera aprovació inicial, en la que confiàvem que l'equip de govern incorporaria les aportacions més importants del nostre grup. Finalment vam votar en contra de la darrera aprovació, atès que el Pla no renunciava a un model en excés expansionista des del punt de vista del sol industrial i poc sensible en 'àmbit deltaic, entre d’altres dèficits.

Per sort, la Comissió d’Urbanisme ha esmenat la majoria d'aquestes deficiències, recollint bona part de les al·legacions que el nostre grup havia presentat. Podem afirmar sens dubte, que ha quedat un nou Pla d’Urbanisme ambiciós però a la vegada equilibrat.

Al meu criteri les modificacions més remarcables són:
· La congelació de bona part del sol industrial proposat, en qualificar varis dels polígons ubicats al costat de l'actual traçat de l’eix de l’Ebre, com a sol urbanitzable no delimitat.
· En els que si quedem delimitats, incorpora la conveniència d'admetre un ús residencial en la franja més propera a l'actual eix de l'Ebre. Això ha de facilitar el creixement residencial natural d'Amposta més enllà d'aquesta via i deixa clar que és tracta d'un eix viari amb vocació de futura ronda urbana de circumval·lació.
· La congelació de tots els creixements a l'interior del Delta (Poble Nou, Balada i Eucaliptus), classificant tots els proposats com a sols no urbanitzables. Admet però un cert creixement en algun cas, si es justifica la seva no inundabilitat mitjançant un estudi de detall.
· La necessitat de fer una reserva de sol per ubicar una futura estació ferroviària, dintre l'actual traçat València – Barcelona.
· La reserva d’un corredor de 50 mts d’amplada que pugui connectar de forma desdoblada la N-340 i l'eix de l’Ebre, més enllà de l'actual traçat periurbà, al peu del Montsianell.
· La continuïtat de l'avinguda Catalunya per sobre l'avinguda Santa Bàrbara, que permetrà una importantíssima connexió viària amb l'avinguda Aragonesa.
· La rebaixa d'algunes edificabilitats exagerades d'alguns sectors de la ciutat.

La veritat que desprès de sortir de la darrera sessió Comissió d'Urbanisme, de la que en formo part com a representant del DAR, em recorria el cos una certa eufòria en pensar que el treball fet durant aquests 4 anys, ni que fos des de l'oposició, havia estat escoltat. Qui tingue la sort de governar Amposta amb aquest Pla, disposarà d'un instrument molt potent.

Malauradament en l’actualitat amb prou feines tenim la ciutat endreçada i encara hem de començar a aplicar el nou POUM, i ja hi ha qui pensa amb Marines, canals de Navegació i milers de noves hectàrees per urbanitzar. No dic que no, però en tot cas el 2020.

La Participació Ciutadana

2007-01-24T09:15:00.000+01:00

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant tota la legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana. Hem apostat per una delimitació en barris de la ciutat que finalment s'ha fet i perquè cada barri tingui un local de referència propi per fer activitats i espais d'oci proporcionals a la seva població. Aquest és i serà una de les prioritats en l'acció del nostre partit.

La necessitat d'espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal són les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n'hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Potenciarem les Associacions de Veïns com a vies naturals de participació ciutadana

Consolidarem les existents actualment i impulsarem la constitució de les que legalment correspongui a cada barri, dels 13 en els que s'ha de sectoritzar la ciutat urbanísticament.

Des de l’Ajuntament vetllarem perquè disposin d'un local propi, de mitjans suficients perquè poguin funcionar de forma autònoma i per fomentar assamblees de barri com a forma natural de participació ciutadana en la vida de la ciutat.

Els presidents de les associacions de veïns podran participar amb veu a les distintes comissions sempre que aquestes tractin temes d'interès per al seu barri. Cada barri tindrà assignat un regidor municipal de referència, a qui els veins es podran adreçar per consultar les qüestions que els poguin afectar.

Impulsarem la creació d'una Federació de Veïns amb capacitat executiva

Fomentarem que les diferents AAVV s'agruparan en un Federació de Veïns formada per diferents representants de cada Associació. El president de la federació de veïns podrà participar amb veu però sense vot a tots els Plens de l’Ajuntament.

Abans de l'aprovació anual dels pressupostos, l'ajuntament els sotmetrà a la consideració de la junta de la Federació de Veïns, perquè de comú acord amb l'equip de govern, poguen fer les esmenes i aportacions que es consideren oportunes.

Potenciarem els Consells Consultius amb capacitat executiva

Moltes àrees de gestió municipal són susceptibles de tenir consells consultius asociats: esport, ensenyament, dona, joventut, cultura, immigració… com a via de participació oberta als ciutadans i entitats en àmbits concrets de la gestió municipal. Sovint aquests consells deixen de ser operatius als pocs de mesos de funcionament perquè les seves propostes no tenen capacitat executiva si el regidor corresponent no les incorpora al seu programa d'actuacions. Per evitar aquest desencant en la gent que està disposada a col.laborar de bona fe, proposem que cada Consell Consultiu pogui disposar d'un pressupost propi de les àrees a les que assessora.

Incentivarem i reconeixerem el Voluntariat

En una ciutat de 20.000 habitants, es realitzen una gran quantitat d'esdeveniments lúdico-festius al llarg de l’any (festes, fires, saló de la infància i joventut, campionats esportius, actes culturals, etc.). Igualment, el ventall d'accions socials solidaries que es realitzin o es puguin realitzar en un futur es important.

Hi ha molts ciutadans que estan disposats a donar el seu temps de forma desinteressada per estima, en aquests cas, a la seva ciutat, especialment la gent més gran i la més jove. De fet, aquest voluntariat ja existeix de forma parcial i no reconeguda, en grups dispersos de gent que col·labora en l'organització de les Festes Majors, Nadal, Fires, ...

Es fa necessari el reconeixement i organització d'un equip humà coordinat que participi de forma activa amb l’organització de tota mena d'actes i que actue de forma directa en quantes accions socials siguin necessaris. Aquest reconeixement passaria per una acreditació, una assegurança, un pla de formació permanent, un vestuari identificatiu i la coordinació per part d'un responsable.

Potenciarem la figura del Defensor del Ciutadà

Cal que sigui l'autèntic tramitador de les queixes i suggeriments dels ciutadans sobre el funcionament de l'administració en particular o qualsevol altre problema que sorgeixi a nivell municipal (sempre que no sigui competència d'una altra figura).

Cal donar màxima difusió de les funcions que fa a través dels mitjans de comunicació locals, adequar l'horari d'atenció a les necessitats dels usuaris i dotar-lo dels mitjans mínims per un funcionament digne.

Professionalitzar i obrir a la participació els mitjans de comunicació local

Ràdio Amposta i la Revista Amposta, són els dos mitjans de comunicació municipal existents a la ciutat. Tots dos necessiten uns recursos mínims per desenvolupar una qualitat informativa i comunicativa que una ciutat de les dimensions d’Amposta es mereix. Cal reconèixer que sovint això no és així especialment en la Revista Amposta.

Per altra banda, ambdós mitjans no estan sent utilitzats per la ciutadania per fer sentir les seves inquietuds o per apoiar el conjunt de polítiques municipals, especialment les de recolzament en l'àmbit dels serveis socials, salut, cultura, esport, joventut i immigració.

Ens proposem també normalitzar aquests dos importants instruments de comunicació social municipal durant la propera legislatura.

Escoltar-se un mateix

2007-01-19T19:56:00.000+01:00

Tinc 41 anys i reconec que excepte una incidència física remarcable als 27, he tingut la sort de gaudir en general d'una bona salut (la meva mare segur que no comparteix aquesta visió).

He d'admetre però, que mai he estat atent als missatges que el cos t'envia de tant en tant per indicar-te que hauries de fer-te una revisió de vista, d'oïda, de boca, de pell ... Simplement, la màquina funcionava i amb això n'hi havia prou. Ara però, des de fa poc, em començo a escoltar. No sé si perquè he enfilat la recta del numero 5 o perquè m'adono que des que ho faig, em sento com a més enfocat o més afinat (com diem a l'Ebre).

Com en moltes de les coses importants que ens acaben passant, aquesta introspecció física, es va produir casualment. En menys d'un any vaig augmentar 10 kg. Val a dir que el pes d'arrencada era de poc més de 60. No puc dir per tant que ara estigue gras, simplement tinc el pes que em pertoca per la meva alçada.

La meva sorpresa fou que, a més saltar de talla de pantalons d'un dia per l'altre, vaig deixar de constipar-me a l'hivern, aguantava més temps fent footing, ..., em sentia com si m'haguessin rectificat el motor. Des llavors maleeixo els partits de tennis perduts per esgotament precoç, els dies passats al llit sofrint per la febre gripal i els centenars de mocadors gastats per les meves al·lèrgies hivernals.

M'he promès a mi mateix, escoltar-me seriosament. Simplement, mentre respiri, vull gaudir al 100 % del cos que la meva genètica familiar m'ha atorgat.

PD: El motiu de l'augment de pes ? Un altre dia ho explicaré ...

Cal millorar l'eficiència dels recursos municipals

2007-01-11T08:50:00.000+01:00

La estat de la via pública i la circulació de la ciutat són sens dubte els temes que més preocupen els ampostins/nes. Hi ha però un altre aspecte important que necessita millorar i molt: la gestió dels recursos humans i pressupostaris de l'ajuntament.

El nostre ajuntament té prop de 150 treballadors municipals i gestiona un pressupost de 30 milions d'euros. Hi ha per tant un marge important per millorar l'eficàcia d'aquests recursos.

Fruit del nostre treball durant aquesta legislatura, hem elaborat 5 propostes per assolir aquest objectiu:

1. Modernitzar i optimitzar els recursos humans i materials del consistori

Cal redefinir les àrees internes de serveis i l'organigrama de personal de l'actual ajuntament seguint criteris de modernització, professionalització, eficàcia i optimització dels recursos. Això passa per:

Agrupar els diferents serveis municipals en gerències tècniques - Area d'Urbanisme i Ordenació Territorial (agricultura i medi ambient), Area d'Hisenda i Personal, Area Social (Benestar, Salut i Educació), Area de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Area Cultural (Cultura, Joventut i Esports) - dirigides per un gerent o cap de servei que dependria del regidor/s corresponent. Aquesta estructura no té perquè comportar despeses de personal extres ja que es poden aprofitar en part els recursos humans existents.

Crear una central de compres, per gestione tota la despesa anual del consistori de bens i serveis. Això evitaria duplicitats i possibles malbaratament de recursos. Aquesta responsabilitat dependria del gerent de l'àrea de Personal i Hisenda. Estimem que amb aquesta proposta podriem reduir en un 10 % la despesa d'un pressupost de compres anuals de 8 milions d'euros.

Valorar, revisar, actualitzar i publicitar la relació de llocs de treball municipal. Això vol dir, normalitzar les situacions de greuges comparatius entre els diferents grups professionals municipals, adequar el personal administratiu entre àrees sobredimensionades i altres infradotades i esmenar els dèficits de personal en algunes àrees estratègiques (neteja, conservació i policia). Tot això amb el consens del comitè d'empresa i els sindicats.

Potenciar la formació continuada del personal de l'Ajuntament (funcionaris i laborals) mitjançant la signatura d'un conveni amb els sindicats representatius que assumeixin aquesta funció.

2. Apropar al ciutadà el serveis i personal de l'ajuntament

És fa necessària l'elaboració d'una guia de serveis externs de l'ajuntament que oriente els ciutadans sobre els funcionaris que porten les diferents àrees de gestió, la seva ubicació física dintre l'ajuntament i l'horari d'atenció al públic.

Això passa inevitablement per una redistribució dels funcionaris que tenen una atenció al públic dels que no la tenen en espais de treball diferenciats i la remodelació interior de l'actual edifici consistorial, amb l'objectiu de fer més fàcils i accessibles les gestions dels ciutadans, racionalitzar i optimitzar els espais, augmentar la comoditat i interrelació dels funcionaris i habilitar dependències per l'atenció al públic dels regidors i el diferents grups municipals.

Cal potenciar les Noves Tecnologies com a via de resolució de gestions senzilles que eviten desplaçaments innecessaris als usuaris que ho desitgen i adequar l'horari d'atenció al públic a les necessitats diverses dels usuaris.

3. Creació d'una borsa de treball transparent on es publiciten els llocs de treball públics

Cal establir un sistema transparent d'accés als llocs de treball públics, mitjançant una Borsa de treball oberta i uns sistemes de selecció objectius i transparents.

Volem evitar la frustració i impotència entre la gent que aspira a accedir a un lloc de treball públic, especialment els més joves. Per això, cal la màxima difusió i transparència. L'ajuntament ha de publicitar les vacants que regularment es van produint, tant per cobrir els interinatges temporals com per cobrir places de nova creació, perquè tothom es pugui inscriure a l'Oficina de Treball (OTG) en funció de les demandes de l'ajuntament en igualtat d'oportunitats . El consistori disposa de mitjans de comunicació locals com Ràdio Amposta, la revista Amposta i el lloc web oficial de l'ajuntament per fer aquesta funció.

Igualment cal afavorir l'accés a la funció pública municipal als discapacitats.

4. Sanejament de les finances municipals

Fruit de l'aplicació de les mesures anteriors i de l'alliberament d'un paquet significatiu de recursos econòmics, es poden assolir tres objectius estratègics a nivell pressupostari que són la causa de l'actual precarietat econòmica municipal:

Adaptar la despesa corrent (la fixa i consolidada anual) als ingressos corrents. Actualment les despeses es financen en part per un impost que és de caràcter extraordinari com el de construccions (ICO). Tot apunta que s'està arribant al final del cicle expansiu de la construcció i això en situa en una situació de risc que no es pot permetre.

Finançar amb recursos propis fins el 40 % de les inversions municipals. Si reduïm despeses innecessàries i incrementem l'estalvi, podem augmentar la capacitat inversora amb recursos propis. Actualment és només del 1,4 %, xifra absolutament ridícula.

Per altra banda ens proposem disminuir l'endeutament progressivament fins arribar a nivells raonables (actualment és més del 70 % del pressupost o l'equivalent a 11 milions d'euros).

5. Disminució de la pressió fiscal modulant l'IBI urbà mentre dure la revisió cadastral

L'impost mes important per a un Ajuntament, i per tan el que afecta més a la majoria de ciutadans, es el Impost de Bens Immobles ( IBI Urbà). Si fem un anàlisis del període 1996-2005, en el cas de un pis normal i corrent de la ciutat d'Amposta, aquest impost s'ha incrementat en un 67 %. Aquestes xifres posen en evidència de forma fefaent la gran pressió fiscal que està duen a terme l'equip de govern a Amposta en els darrers anys i que ve motivada, com s'ha explicat, per poder fer front d'una banda a l'increment de les despeses corrents, que any rere any es produeixen, i per l'altra a la carrega financera que ens ha originat la seva política d'endeutament.

Proposem per tant modular l'IBI urbà mentre dure l'actual procés d'adaptació cadastral que obliga a incrementar de forma anual un 8 % l'impost durant 10 anys, fins el 2014. Aquesta modulació permetria rebaixar en uns punts la fiscalitat sobre els ciutadans i a la vegada no perjudicar la salut de les finances municipals. També proposem una bonificació de l'IBI urbà en les rendes més baixes.

Que passa amb els cítrics ?

2006-12-15T17:54:00.000+01:00

El sector citrícola ha estat, en els darrers anys, el sector agrícola que més ha aportat al PIB de les Terres de l'Ebre. Amb només 11.000 hectàrees ha facturat tant com la resta de sector agraris del territori en conjunt, i ha ocupat i ocupa milers de temporers, tant en les feines de camp com en les de magatzem, entre els mesos d'octubre a març.

Tanmateix, aquest sector citrícola està travessant per tercer any consecutiu una situació de preus que pot posar problemes a la continuïtat d'algunes explotacions.

Considerem que potser en el seu moment no es va saber aprofitar el llarg cicle de bonança i elevades rendes per enfortir els punts dèbils del sector. Aquestes febleses són: concentració excessiva de l'oferta en el temps, sobretot en Clementines; afectació del virus de la tristesa (cada cop menys, gràcies a l'esforç del Departament d'Agricultura); reduïda dimensió de les explotacions; major exigència dels mercats; desconeixement de la qualitat del producte per part dels consumidors; difícil control de les plagues i malalties, i reduïda capacitat general d'emmagatzematge entre d'altres.

Cal constatar que la situació dels cítrics ebrencs és compartida per totes les zones productores de l'Estat i s'estén al conjunt del sector de la fruita de bona part de les zones productores de l'Europa mediterrània (l'Ebre produeix només 200.000 tones de les més de 7 milions de tones de cítrics que es fan a tot l'Estat). Les causes tenen a veure amb un estancament del consum per part dels principals mercats destinataris, els centreuropeus, i per la competència cada vegada més important dels productes de l'altre costat de l'Estret i l'hemisferi sud.

A la vegada, però, existeixen importants punt forts sobre els quals recolzar-nos: condicions agroclimàtiques favorables; coneixement i tradició del cultiu; tecnologies de la producció avançades; lideratge a nivell estatal del sector viverista; transferència tecnològica i formació de gran nivell (IRTA, ECA, i ADVs); diversificació de l'oferta de qualitat (producció integrada i producció ecològica); proximitat a grans mercats de consum; prestigi comercial a l'exterior; gran tradició exportadora; existència de la marca de qualitat: IGP Clementines de les Terres de l'Ebre; elevat nivell d'investigació, i moderada capacitat d'inversió

Des d'aquesta anàlisi positiva, hi ha mesures que el sector i l'Administració poden instrumentar per pal·liar la situació. De fet a Catalunya ja hem començat a aplicar-ne algunes, fruit del consens aconseguit en el marc de la Taula Sectorial dels Cítrics, on hi ha representats, a més de l'Administració, els sindicats agraris, els productors i la indústria. Des d'aquí, i durant l'anterior legislatura, es va elaborar conjuntament un Pla de Suport que és en l'actualitat el full de ruta que el Departament d'Agricultura està aplicant des de fa dos campanyes i que té un seguiment semestral en el marc de les pròpies taules sectorials.

Aquest Pla contempla accions en l'àmbit de la sanitat vegetal, la transferència tecnològica, la millora de la qualitat, la promoció de la marca i la modernització i millora de la comercialització de les cooperatives citrícoles i l'agroindústria. Només dues dades de referència: per segon any consecutiu s'ha fet una campanya de promoció als mitjans de comunicació catalans dels productes amb DOP o IGP des de la Generalitat, incentivant el consum dels nostres productes de qualitat (entre ells la Clementina), i des que hi ha la crisi de preus, a cap cooperativa ni agroindústria citrícola se li han denegat cap dels ajuts que han sol·licitat per a la modernització de les seves estructures.

Evidentment, el Pla és obert a qualsevol aportació positiva, vingui d'on vingui, i estem contemplant noves mesures en col·laboració amb d'altres comunitats autònomes i el Ministeri. El sector sap que ens té al seu costat i que aquesta situació la passarem conjuntament, cadascun fent el paper que li pertoca, però tots treballant per aconseguir els mateixos objectius.

La Fira d'Amposta

2006-11-27T17:26:00.000+01:00

Enguany celebrem la 46ena edició de la Fira d'Amposta, la Fira de referència del Montsià i el Delta.

Cal preguntar-se si en l'època de les noves tecnologies, on el ciberespai és el major aparador de productes real i imaginable de la història, aquestes activitats d'origen majoritàriament medieval continuen tenint sentit. Jo crec que sí, però amb matisos.

Les Fires que funcionen són les que han sabut adaptar-se als temps actuals, on els expositors s'especialitzen en les darreres novetats del seu sector i el públic acudeix atret per tot aquest ventall d'innovacions multisectorials. I tot plegat, sense oblidar el caràcter tradicional lúdic, especialment per als més petits..

Pel que fa a La Fira d'Amposta, com ja he reiterat en diverses ocasions, encara hi ha moltes possibilitats de millora que caldria explorar per fer el salt qualitatiu que sens dubte es podria assolir.

Tenim un potencial d'ubicació difícil de superar en tot el territori. L'eix del canal de la Ràpita sumat al Parc dels Xiribechs, i tractats com espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien multiplicar la superfície d'exposició exterior. Per assolir aquest objectiu, caldria fer un tractament urbanístic d'aquests dos espais annexos d'acord a aquests objectius i hem de reconèixer que l'equip de govern no ho té com una prioritat. El Parc dels Xiribechs fa gaire bé tres legislatures que s'arrossega i encara està lluny de veure el final, i el conjunt del canal, com ja he denunciat mols cops, ha esdevingut un circuit de curses urbanes i un espai urbà marginal indigne de les seves potencialitats.

A més, a Fira Amposta li cal una identitat pròpia. Una marca que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti exposar una oferta que no es pugui trobar enlloc de les Terres de l'Ebre. Les possibilitats són àmplies i molt lligades als punts forts del teixit cultural, de serveis i comercial de la ciutat: música, medi natural, gastronomia, construcció, ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir, com ja vaig anunciar l'any passat, un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l'actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d'ocasió.